CLÀSSICS A LA ROMANA

Dèdal era un artesà i inventor que vivia a Atenes, famós per la seva gran intel·ligència i habilitat en l'arquitectura i l'enginyeria. A causa d'uns problemes va haver de fugir de la seva ciutat natal i va anar a Creta on va entrar al servei del rei Minos. Minos li va encarregar a Dèdal construir una estructura molt complexa, el laberint, un lloc per confinar el Minotaure, una criatura mig home mig bou. Va complir l'encàrrec i va crear un laberint tan enrevessat que ningú no podia escapar-ne un cop hi entrava. Tanmateix, després que Teseu matés el Minotaure amb l'ajuda d'Ariadna i escapés del laberint, Minos va culpar a Dèdal per haver-lo ajudat i va decidir empresonar-lo a dins juntament amb el seu fill Ícar.                                                     Jacob Peter Gowy, Ícar i Dèdal El pla per escapar-se    ...

A l’antiga Grècia, la medicina va començar a separar-se de totes les creences religioses i màgiques, es va començar a fondre un saber basat en l’observació, la raó i l’experiència.  Hipòcrites va fer una figura clau en aquest procés, ja que ell defensava que les malalties tenien les seves causes naturals i no divines. A partir de la seva influència, es va establir una manera sistemàtica d’analitzar els símptomes, diagnosticar i buscar tractaments adequats per cada cas. Els grecs consideraven que la salut depenia de l’equilibri dels quatre humors del cos: - La sang - La bilis negra - La bilis groga - La flegma Quan un d’aquests humors és desajustada, era quan apareixia la malaltia. Aquest sistema es va mantenir vigent durant molts anys, fins i tot en l’edat mitjana. La guerra també va tenir un paper important en el desenvolupament de la medicina. Durant els conflictes, els metges grecs van poder observar moltes farcides i van poder posar en pràctica moltes de les tècniques per tract...

Zeus, era el rei dels déus a la mitologia grega. Governava el cel i dominava els llamps i els trons. Després de guanyar la gran guerra contra els Titans, va establir l'ordre a l'univers i va començar a regnar des del mont Olimp. Amb els seus germans Posidó, deu del mar i Hades, deu dels morts . Tifó , a qui també anomenaven Tifeu, era un monstre gegant i aterridor. Era fill de Gea, la terra , i Tàrtar, el món subterrani , creat per Gea com venjança perquè Zeus havia empresonat els seus altres fills, els Titans. Tifó, tenia cent caps, escopia foc i fum per la boca, tenia ales i les seves mans acabaven en serps. Júpiter, Taller Romà, Museu del Prado      Tifó Batalla Zeus vs. Tifó Quan Tifó va pujar al cel per atacar, molts déus olímpics van fugir. Però Zeus es va quedar, va agafar els seus llamps i li va plantar cara.  La lluita va ser immensa, ja que Zeus va llençava llamps i Tifó responia amb muntanyes, foc i vents huracanats. Però un dia, Tifó va aconseguir derrot...

Tot i que l'antiga Grècia és sovint representada com un lloc dominat pel pensament racional, la filosofia i la lògica, la realitat és que els grecs estaven profundament marcats per supersticions i creences màgiques. El mateix poble que va fundar les bases de la ciència i la democràcia, també consultava oracles, i creia en malediccions i supersticions. Els grecs pensaven que el món estava ple de forces invisibles -déus, esperits, dimonis, etc.- que podien influir en la vida dels humans. Per això intentaven agradar als déus fent sacrificis, rituals i oracions. Una de les supersticions més conegudes era la creença en el mal d'ull (βασκανος), que consistia en una mirada envejosa o amb mala intenció que podia provocar desgràcies. Per protegir-se portaven amulets i deien conjurs. Aquesta creença encara es conserva en diferents països del Mediterrani. Mosaic amb representacions contra el mal d'ull A més, hi havien una sèrie de rituals per predir el futur, apart dels oracles . Per ...

A l'antiga Roma i Grècia, molts animals no només eren part de la vida quotidiana o ramaderia, sinó que també tenien un significat religiós i simbòlic molt important que moltes vegades estaven relacionats amb déus i llegendes. En aquesta entrada veurem els 10 animals més sagrats i el seu significat. 1. L'ÀLIGA Simbolitzava a Júpiter (Zeus) , el déu suprem, era vista com un missatger dels déus i representava la força, el poder i el triomf . Els exèrcits romans portaven l'estendard amb una àliga com a símbol de victòria. 2. LA VACA Associada a Hera (Juno) , deessa del matrimoni i la fertilitat, simbolitzava maternitat i protecció . Durant moltes cerimònies religioses, se sacrificaven algunes vaques com ofrena. 3. EL LLOP Animal sagrat de Mart (Ares) i també lligat amb la llegenda de Ròmul i Rem, fundadors de Roma, que segons el mite van ser criats per una lloba. Representava la força, valentia i l'esperit guerrer . 4. EL CAVALL Relacionats amb Posidó (Neptú) , déu del mar...

A l'antiga Grècia, la música era molt més que un entreteniment, era una part essencial de la vida quotidiana, de la religió i fins i tot de l'educació. Els grecs la consideraven una expressió directe de l'harmonia del consum i una manera d'establir connexió entre els humans i els déus. Des dels rituals religiosos fins als banquets, la música estava present en pràcticament tots els actes socials. Es tocava en: - Casaments. - Funerals. - Cerimònies religioses. - Teatre. - Guerres, on els sons guiaven els passos dels soldats. No es tractava només l'escoltaven, també la valoraven com una disciplina essencial per formar persones equilibrades. Per això, l'educació musical era obligatòria entre les classes benestants, juntament amb les matemàtiques i la filosofia. Hi havia diversos tipus de música, cadascun amb funcions concretes: - Els melopoiop eren els compositors i intèrprets de cançons, molt respectats i sovint convidats a concursos públics per mostrar el seu tale...

El mite de Prometeu és un dels més coneguts. És una història que narra com aquest tità va ajudar els humans a donar-los el foc que va robar dels déus. En ell, podem veure com els antics grecs, ja es preguntaven com havien descobert el foc, considerant-lo un regal d'origen pràcticament diví.  Prometeu, com ja he dit, era un tità, molt intel·ligent i bondadós, que es preocupava pel benestar dels mortals. Era fill de Jàpet i Clímene . Segons diferents versions del mite, va ser encarregat juntament amb el seu germà Epimeteu , amb la tasca de crear animals i humans, sent Prometeu qui decideix donar a l'home la capacitat de caminar drets. També va burlar-se i enganyar als déus per afavorir als mortals. Segons el mite, Zeus va prohibir el foc als mortals, però Prometeu veient les necessitats i les dificultats de l'home per sobreviure, va decidir atorgar-los el foc.   Per això, Prometeu va entrar en l'Olimp i va robar el foc del carruatge d'Hèlios utilitzant una canya, desp...

L’economia de l’antiga Grècia era força diferent de la concepció moderna d’una economia. Tot i que els grecs van contribuir molt al pensament econòmic (per exemple, amb reflexions filosòfiques sobre el treball, la riquesa o el comerç), la seva economia era basada en estructures socials i polítiques específiques. Aquí tens un resum dels aspectes més destacats: 1- Agricultura L’agricultura era l’activitat principal i essencial per a la supervivència de la majoria de la població grega. -Organització agrària : Les terres agrícoles estaven dividides entre els ciutadans lliures, tot i que les diferències de riquesa feien que alguns tinguessin grans finques i d’altres només petites parcel·les. -Cultius principals: cereals, vinyes, oliveres. - Ramaderia : Tenia un paper més secundari. Es criaven ovelles, cabres (per llet, carn i llana) i, en menor mesura, bestiar més gran. - Limitacions naturals : El relleu muntanyós i els sòls pobres dificultaven l’agricultura intensiva. Això va empènyer ...

Durant la República Romana, van aparèixer personatges molt influents, però pocs van marcar tant la història com Juli Cèsar. Ell va posar fi a la República i va obrir les portes a l'Imperi Romà. Juli Cèsar va néixer l'any 100 a.C en una família patrícia, però no era especialment poderosa. Des de jove es va implicar en la política, i ben aviat va destacar per la seva intel·ligència, el seu carisma i la seva habilitat oratòria. Gràcies a aliances estratègiques i matrimonis polítics, va anar guanyant influència. L'etapa militar: El gran salt de Cèsar es va produir quan va ser nomenat procònsol de la Gàl·lia. Entre els anys 58 i 50 a.C, va liderar una sèrie de companyes militars amb què va conquerir gairebé tot el territori gal. A més, va escriure ell mateix els Comentaris sobre la guerra de les Gàl·lies, una obra amb un clar objectiu propagandístic, mostrar-se com un líder capaç i just.  Aquestes conquestes el van fer molt popular entre el poble i li van donar un exèrcit lleial...

L'alfabet grec és un dels sistemes d'escriptura més antics i importants de la història d'Occident. Va sorgir fa més de 2.800 anys i ha estat fonamental per al desenvolupament de la cultura, la ciència i la llengua occidentals. No només va servir per fixar per escrit les obres clàssiques de la literatura grega, com les d'Homer, Sòfocles o Plató, sinó que també va esdevenir un model fonamental per als altres alfabets. Alfabet grec Origen Va aparèixer cap al segle VIII aC i és el primer alfabet conegut que inclou signes per representar vocals. Aquesta innovació va suposar un gran avenç respecte als sistemes d'escriptura interiors com el fenici, del que prové directament. Els grecs van adoptar l'alfabet fenici  i el van adaptar a les seves lingüístiques. Mentre que el fenici era un "abjad" (un sistema en que només es representen les consonants), els grecs van assignar valors vocàlics a algunes lletres que en fenici no representaven sons útils per a la seva...

La paraula teatre ve del grec (théatron), que vol dir "lloc per mirar". Ve del verb qeaomai , que vol dir veure o observar. El teatre va començar a Grècia, fa més de 2.500 anys (al segle VI a.C). Era una activitat religiosa, no només per divertir-se. Les primeres obres es feien a Atenes, en festes per honorar el déu Dionís, déu del vi i la festa. Hi havia dues festes importants: - Les Lenees (al gener i febrer) - Les Grans Dionísies (al març o abril) Abans, la gent cantava cançons  religioses. Aquestes cançons es deien ditirambes. Després, algú va començar a parlar entre les cançons, i així va néixer la tragèdia. La comèdia va sortir més tard, amb cants divertits i satírics. Els primers teatres eren de fusta. Després, al segle IV aC, es van fer de pedra. El més famós és el Teatre de Dionís a Atenes. Podia tenir fins a 14.000 persones. El teatre grec es componia de tres parts principals: 1. Koilon o càvea : les grades on seia el públic, aprofitant la pendent d'una muntany...

Tothom sap qui és  Hades , el déu de l'Infern, aquell que el governava. Però... és aquest  infern el mateix que el del cristianisme actual? Quines zones hi havia i quins càstigs s'hi aplicaven? Hi havia manera de sortir? totes aquestes preguntes es resoldran en aquesta entrada.                                                                                         Bust d'Hades Tot això comença durant la guerra anomenada  Titanomàquia , una guerra en què els déus, cansats de la tirania i el domini dels titans, van decidir que era hora d'actuar. Zeus, amb l'ajuda de la seva mare Rea i més aliats, van mantenir una llarga lluita en la que els déus van sortir victoriosos i van tancar als titans a Tàrtar, la part mé...

En aquesta entrada, explicarem un mite molt curiós, una llegenda que ens ensenya les conseqüències dels nostres actes, concretament el càstig que nosaltres obtenim després d'haver criticat, burlat i ridiculitzat l'orgull d'una persona o d'una sèrie de persones. El mite més adequat per aquesta situació, és el de Níobe que explicarem a continuació. Níobe, era filla de Tàntal i Díone, i dona de Amfió, rei de Tebes. Per tant, Níobe era la reina de Tebes. Tenia un caràcter orgullós, altiu i poc raonable, no obstant estimava al seu marit... També tocava la flauta que aconseguia que les pedres de les muralles de la ciutat encaixessin soles. Juntament amb el seu home, havia tingut molts fills -el nombre de fills varia segons la versió que llegim, però sempre es mencionava que tenia més fills que Leto-.  Però Níobe estava tan orgullosa de si mateixa, que la va portar a burlar-se de la deessa Leto , mare dels bessons Apol·lo i Àrtemis, assegurant que ella era superior que Leto pe...