HÈCTOR

Hèctor va ser un heroi grec, va ser víctima d'Aquil·les. Hèctor era un dels prínceps de Troia, que havia de defensar la metròpoli de l'atac dels aqueus. Va participar en el duel més èpic de tota la mitologia grega: un combat a mort amb el cèlebre Aquil·les. 

La narració més divulgada sobre Hèctor afirma que el déu Pontos havia procedit a rescatar-lo del Tàrtar dur-lo al món amb un cos petrificat. És fruit de la unió entre el rei troià Príam i Hècuba, la seva segona muller, i contrau matrimoni amb Andròmaca, una dona que traeix la fidelitat i l'amor enmig dels moments més cruels de les guerres. Dins del cicle de Troia, l'heroi Hèctor busca venjança del mític Aquil·les. Tot i que en els dos casos posseeixen les qualitats principals que han de tenir els guerrers grecs, Hèctor és l'heroi homèric més humà de tots. Per tant, es sent atemorit i neguitós, i no té clar si ha de donar la seva vida pel poble de Troia o si hauria de ser fidel a la seva família i la seva dona. Després d'una llarga reflexió decideix assistir al combat i lluitar. 

Es va treure l'espasa punxeguda, que al costat li penjava grossa i massissa. Va fer un salt encongint-se, com una àguila. D'aquesta manera Hèctor el va atacar brandint una espasa punxeguda. Aquil·les el va esquivar i va omplir el seu cor d'una fúria ferotge. Per davant es va cobrir el pit amb un escut bell i ben treballat, mentre es movia amb el casc lluent de quatre cimeres, i al voltant del qual voleiaven unes llavors d'or.

LA MORT D'HÈCTOR

Va caure a la pols, i el diví Aquil·les se'n gloriava: «Hèctor, quan desarmaves Pàtrocle, potser t'imaginaves que estaves salvat i, de mi, no te'n preocupaves gens, perquè jo no era a prop, infeliç. Però lluny d'ell, al darrere, de les naus quedava un defensor molt més valent, i aquest sóc jo, que t'he desfet els genolls. A tu els gossos i les aus t'arrossegaran ignominiosament; en canvi, a ell, els aqueus li retran honors fúnebres».

Dèbil., Hèctor de casc tremolós li va respondre: «T'ho demano per la teva vida, pels teus genolls i pels teus pares, no permetis que els gossos em devorin vora les naus dels aqueus, sinó accepta bronze i or en abundància com a dons que el pare i la venerable mare t'oferiran per endur-se a casa el meu cos per tal que a mi, un cop mort, em facin partícip del foc els troians i les esposes dels troians».

Mirant-se'l amb un cert menyspreu, Aquil·les de peus lleugers li va dir: «Gos, no em supliquis pels genolls ni pels pares. Tant de bo la meva fúria i el meu coratge m'impulsessin a fer bocins la teva carn i a menjar-me-la crua per tot el que has fet. No hi ha ningú que pugui apartar els gossos del teu cap, ni encara que em portessin aquí a pesar rescats infinits ni deu vegades ni fins i tot vint vegades i també me'n prometessin d'altres. Els gossos i les aus se't cruspiran tot sencer».

Hèctor, moribund, li va respondre: «A mesura que et vaig mirant et reconec prou bé i, és clar, no t'havia de convèncer, perquè en el teu interior el cor és de ferro. Amb tot, vigila ara que no esdevinguis motiu d'ira dels déus aquell dia»

Havent parlat així, el final de la mort el va cobrir. La seva ànima, volant, se'n va anar cap a l'Hades lamentant el seu destí i abandonant el seu vigor i la seva joventut. Quan ja era mort el diví Aquil·les va dir: « Mor, que jo acceptaré el meu destí en el moment que Zeus i els altres déus immortals vulguin que jo fineixi».

Va parlar i va arrencar la pica de bronze del cadàver. La va posar a part i li va treure de les espatlles les armes de bronze, totes sangonoses.

Comiat d'Hèctor i Andròmaca, Sergey Postnikov

 

Laia Bardolet

1r Batx