DELFOS I L'ORACLE D'APOL·LO
Del llatí oraculum, oracle en català, era una resposta divina dels déus que arribava a les persones mitjançant senyals físics o símbols que interpretaven els especialistes. Així mateix, també es coneix com a oracle el lloc on es realitza aquest tipus de consultes i se'n rebia la resposta. Els grecs comptaven amb nombrosos oracles que consultaven per prendre decisions importants, com ara començar una guerra, crear una nova ciutat lluny del seu país, tenir prosperitat o per demanar perdó per haver matat algú. Aquesta tradició grega va continuar a l'època romana.
Fa molt de temps els grecs mantenien que a Delfos, apoques hores d'Atenes, en un estret congost que ells consideraven "omphalos" o melic del món, existia un lloc sagrat, un santuari consagrat al déu Apol·lo on hi havia acres plens de tresors com ara estàtues, or a més a més de santuaris i un estadi dedicat al déu de la poesia i la música. Delfos era un lloc molt important en el món antic, ja que es considerava un lloc de pau garantida i on es podien reunir líders del món com ara: representants de ciutats-estats grecs, cretencs, macedonis i fins i tot perses que feien ofrenes i consultaven a l'Oracle. A més a més de ser considerat un lloc de pau la seva localització com a centre del món li va donar un prestigi especial. No obstant això, encara que l'oracle de Delfos és el més conegut no ens podem oblidar de l'oracle d'Olímpia i l'oracle de Dodona.
Origen del santuari:
La llegenda diu que el santuari estava consagrat a Gea, deessa de la terra i la seva filla Temis, fins que va arribar Apol·lo enganyat per la nimfa Telfusa qui li havia assegurat que era el lloc ideal per fundar un oracle, sense advertir-li que allà hi vivia una serp monstruosa anomenada Python, Pitó en català. Apol·lo derrotaria a la serp al costat de la font Castalia i deixaria que el seu cos es podrís. Des d'aquell moment se'l va recordar com a Pitó, podrir-se en català. A més a més en honor aquesta victòria es celebraria periòdicament uns jocs anomenats jocs Pítics que servirien com a element purificador. Aquests jocs s'igualaven en importància als Olímpics i es celebraven cada quatre anys. El premi pels guanyadors era la corona de llorer. El llorer era l'arbre consagrat al déu Apol·lo, ja que el llorer sempre es relacionava amb la història d'amor amb la nimfa Dafne, una de les seves estimades que amb l'objectiu de fugir d'Apol·lo imploraria al déu del riu Peneu que la transformés en llorer.
Després de castigar també a la nimfa el déu va reclutar els seus primers sacerdots del temple. Per això va adoptar la forma d'un dofí que va saltar a bord d'un vaixell procedent de Creta i el va guiar fins a la costa on oferir als mariners una nova feina. Des d'aquell moment el territori es va anomenar Delfos, dofí en grec. Així mateix, Apol·lo seria conegut amb el sobre nom Delfic.
Santuari i rituals:
L'oracle de Delfos estava situat en una cova profunda amb una entrada estreta. Segons la tradició, a la part més recòndita del temple d'Apol·lo hi havia un lloc subterrani anomenat àdyton on la pitonissa, pytnisa amb llatí, era la persona que tenia la capacitat de predir o interpretar les respostes dels déus. La pitonissa baixava amb una corona i un bastó de llorer per comunicar-se amb la divinitat. Es creu que allà mastegava el llorer, bevia aigua de la font Casotis i s'asseia en un trípode situat sobre una esquerda natural del terra de la qual sortien vapors que es creien que desprenia la serp. En inhalar-los, la sacerdotessa entrava en un frenesí o deliri pronunciant paraules que podien ser incomprensibles que els sacerdots del temple escoltaven, escrivien i al final li lliuraven al consultant. Així es deia que per la boca de la pitonissa parlava el déu Apol·lo. Els sacerdots tindrien un paper fonamental per ajudar a la pitonissa a fer els sacrificis, interpretar les respostes oculars i cuidar el culte. En principi les pitonisses eren dones joves i verges, però es van donar diversos casos de violació i acabaven sent dones grans poc atractives.
A l'entrada de l'àdyton hi havia una inscripció que deia:
"T'adverteixo, qualsevol que fossis tu, que desitges sondejar els arcans de la natura, que si no trobes dins teu mateix allò que busques, tampoc podràs trobar-ho fora. Si tu ignores les excel·lències de casa teva, com pretens trobar altres excel·lències? En tu es troba amagat el tresor dels tresors. Home, coneix-te a tu mateix i coneixeràs l'univers i els déus"
Oracle i política:
Les profecies de l'oracle de Delfos van tenir un paper fonamental al món hel·lènic, ja que Heròdot va assenyalar que durant les Guerres Mèdiques la pitonissa de Delfos va predir la rendició dels perses, presagiant desastres i derrotes. Tanmateix, els atenesos, partidaris de resistir van fer rectificar als sacerdots el sentit de l'oracle i van emprendre la guerra resultant els vencedors. Aquesta no va ser l'única ocasió en què es va manifestar un clar ús polític de l'oracle. La competència i rivalitat entre les diferents polis va fer que de vegades els sacerdots fossin acusats d'afavorir una de les parts en conflicte.
Culte a l'oracle:
L'oracle es celebrava el dia set de cada mes, ja que es considerava la data del naixement d'Apol·lo. En un primer moment, les sentències de la pitonissa es feien en vers, però després es van començar a predir en prosa perquè Apol·lo era el déu de la música.
Les consultes a l'oracle es pagaven en forma de sacrifici o mitjançant tarifes on el preu mínim de l'ofrena seria assequible per un ciutadà mitjà. No obstant això, els més rics i poderosos a més de deixar un sacrifici dedicaven estàtues, trípodes, etc.
El prestigi de Delfos va començar a decaure després de la mort d'Alexandre, el 323 a.C, encara que va continuar sent un centre d'atracció durant l'època hel·lenística i el període romà. Però al 391d.C. l'emperador romà Teodosi va decretar el tancament de tots els oracles i la prohibició de l'endevinació del futur. Ja que l'aparició del cristianisme va silenciar la veu dels antics déus.
Per acabar us deixo un vídeo que resumeix l'entrada.
Comentaris