EL MITE D'ECO

Escrita per -

Eco era una nimfa de la muntanya del mont Helicó que va ser criada educada per nimfes i muses. Posseïa una veu molt bonica i melòdica. Era bella i atractiva, i per això Zeus se'n va enamorar, però Hera, al descobrir aquella traïció va castigar a Eco arrabassant-li la veu. Va ser llavors quan Afrodita, va sentir compassió per Eco i al no poder desfer l'encanteri va aconseguir que Eco pogués repetir l'ultima paraula que sentís dir.

Després d'aquesta fracassada història amb Zeus, Eco cau profundament enamorada de Narcís i el descriu com el seu gran amor, tot i que acaba amb un destí fatal per els dos, un per amar massa i l'altre per burlar-se de l'amant.   

HISTÒRIA D'ECO I NARCÍS:

Narcís era fill de la nimfa Liríope i del déu del riu Cefiso, era un noi molt encantador. Eco es va enamorar-se profundament de Narcís i per això el seguia pel bosc amagant-se d'ell, fins que al trepitjar una branca, Narcís es va adonar de la seva presència, i va preguntar: 

"Hi ha algú?" i Eco, que nomes repetia l'última paraula, va dir: "Algú? Algú?". Narcís, qui no podia veure qui el seguia va cridar: "Qui ets?" i Eco va respondre: "Ets? Ets?" mentre sortia de darrera dels arbres. 

Després, Eco va demanar als animals que diguessin a en Narcís l'amor que sentia per ell, però la resposta de Narcís va ser riure's d'ella. A causa de la reacció de Narcís, Eco va córrer a amagar-se a una cova on es va anar envellint i consumint fins quedar només la seva dolça veu.
Narcís va ser castigat per Nèmesi, deessa de la venjança, va fer que s'enamorés del seu propi reflex que al mirar-se tan va caure i va morir ofegat, d'allà en va sortir una flor, que és anomenada flor de Narcís.

    
Eco i Narcís, John William Waterhouse


Altres versions del mite asseguren que Eco abans de Narcís havia tingut una altre experiència amorosa, amb Pan, déu de la fertilitat i la naturalesa, ella va enamorar-se d'Eco, però ella no sentia el mateix ja que no podia treure's del cap a Narcís. I va ser llavors quan Pan va ordenar que la matessin i que escampessin els seus trossets per tota la terra. 

A continuació adjunto un Slideshare sobre aquest mite:




Laia Bardolet
1r BAT

Comentaris

Nicole Aillon ha dit…
Molt bona entrada. Volia afegir que una versió del mite va ser que Zeus visitava a les nimfes i muses que cuidaven a Eco. Una visita que va fer Zeus, Hera el va seguir, i Eco va intentar persuadir-la, però Hera la va descobrir i la va maleir fent que només podria dir les últimes paraules que un altre persona digues.
29 de març del 2022, a les 17:58
Raquel Larrubia ha dit…
Bona entrada! M'agradaria afegir que quan els animals li van dir a Narcís que Eco estava enamorada, i ell es va riure d'ella, Eco estava tant trista que es va arribar a dir que es va convertir en pedra. Nèmesi que ho va veure va decidir castigar a Narcís fent-li passar molta set en una de les seves passejades.
30 de març del 2022, a les 11:29
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació