EL MUR D'ADRIÀ
El Mur d'Adrià és la construcció més gran realitzada pels romans a tota Britània.
Està situat al nord d'Anglaterra entre els comtats de Cumbria, Northumberland i Tyne&Wear. El mur creua de costat a costat el nord d'Anglaterra, limitant amb Escòcia, des de Wallsend on the River Tyne a l'est fins a Bowness-on-Solway a l'oest. Se situava per sobre de les ciutats romanes de Pons Aelius (Newcastle) i Maglona (Carlisle), capitals de les regions romanes de Northumberland i Cumbria, protegint-les d'incursions de les tribus escoceses o bàrbars que havien estat desplaçats cap al nord.
El 1987 va ser inscrit en la llista del patrimoni mundial de la UNESCO, com un exemple extraordinari de les fronteres de l'Imperi romà, ja que va ser un testimoni del procés de colonització romana amb un gran nombre d'assentaments humans associats al sistema defensiu.
El Mur d'Adrià anomenat així perquè l'emperador romà Adrià va ser qui el va fer construir entre els anys 122 i 132 d.C. El mur constava d'un gruix d'entre dos metres i tres metres, d'alçada a les zones més baixes arribava als tres metres i mig mentre fregava els cinc metres a les parts més altes. Es tractava d'una gran muralla que estava protegida pels soldats romans i comptava amb catorze forts i vuitanta fortins; per facilitar més la defensa d'aquesta comptava amb dues fosses. Però el Mur d'Adrià no protegia la frontera del vast Imperi Romà encara que no ho feia sol, durant anys va comptar amb el reforç de la muralla d'Antonino Pio, cent-seixanta quilòmetres més al nord.
Història:
Durant el període en què l'emperador Publi Eli Adrià va gestionar l'imperi, es van produir diversos atacs per part de les tribus pictes que controlaven l'actual Escòcia. A diferència dels seus predecessors Adrià va intentar consolidar el territori ja ocupat que Tiberi, el seu predecessor, havia aconseguit la seva màxima expansió. Amb l'objectiu de crear un sistema defensiu es va idear una muralla que anava de costa a costa per impedir les escaramusses contra els assentaments romans. L'obra es va començar el 122 d.C. Deu anys més tard ja estava acabada.
Per custodiar-la es van establir catorze forts i vuitanta torres més distribuïdes a una distància d'una milla. A més a més de la muralla es va cavar una fossa i per darrere es va construir un pas de ronda que permetia que estigués prou vigilat i evitar que es traspassés.
A la vigilància del mur es creu que a més de romans també van participar mercenaris astures i glaics, unes tribus de fora de les muralles que havien entrat a formar part de l'exèrcit romà com a tropes auxiliars.
Així el mur d'Adrià es va convertir en la frontera romana de Britània i durant prop de tres-cents anys es va mantenir activa com a límit de contingència dels pobles celtes del nord. Malgrat això, la frontera es va concebre com una barrera oberta on el comerç fluïa en les dues direccions. Tanmateix, no només i vivia la guarnició, també hi havia un nombre important de ciutadans i esclaus dedicats al subministrament de les tropes.
Malgrat tot als anys 197, 296 i 367 d.C es va intensificar els atacs dels pictes que van aconseguir penetrar. Finalment, l'any 383 el poder polític i econòmic va anar minvant i l'Imperi abandonar Britània.
No va ser fins a la mort d'Adrià l'any 138 quan Antonino Pio el va succeir i va traslladar els límits 160 km al nord tancant encara més a les tribus pictes cap als actuals Highlands. Si bé la seva estratègia de sotmetre els pobles septentrionals va ser ineficaç i Marc Aureli en arribar, va abandonar el Mur d'Antonino i va tornar a recuperar la frontera del Mur d'Adrià.
Actualment:
El dia d'avui també podem trobar diferents referències del Mur d'Adrià en la cultura pop, com ara cronometratges, sèries, etc.
Un clar exemple d'aquest és Joc de Trons on apareix una immensa muralla que s'estén des de l'oest fins a ponent i separa els set regnes. El mateix escriptor George R.R. Martin va confessar que es va inspirar per aquesta obra magna.
Comentaris