HARPIES I HIDRA DE LERNA, MONSTRES DE LA MITOLOGIA GREGA

HARPIES:

En la mitologia grega, les Harpies eren una mena de monstres. El seu nom significa "raptores" i es definien com aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes.

La seva imatge va evolucionar amb el temps. En un començament s'identificaven amb forces de la naturalesa, per exemple, vents tempestuoses que eren capaços d'arrossegar a éssers humans dins a les mansions subterrànies. Alguns dels seus noms com: Ael·lo (vent tempestuós), Ocípete (que vola ràpid), Celeno (fosca) i més noms, fan una referència d'aquest fet. 

Més tard es van identificar amb ànimes de morts que volien raptar vius, i fins i tot amb les ànimes de simples monstres que reptaven nens. Però Hesíode, escriptor de la primera literatura grega, les descriu com a dones alades molt belles.

Les harpies eren filles de Taumant i Electra, o segons altres versions filles de la Terra i del Vent. Es diu que amb la unió de les harpies i del vent Zèfir van néixer els cavalls immortals Xantos i Balí, els cavalls d'Aquil·les. 

El mite en que les harpies són més conegudes és el de l'endeví cec Fineu, en que aquí les harpies robaven el menjar en aquests cec o anaven a embrutar-lo amb els seus excrements quan se n'anava a menjar. 

Representació medieval d'una harpia

HIDRA DE L'ERNA:

En la mitologia grega la hidra de Lerna era un monstre antic aquàtic amb forma de serp policèfala, en que el número dels seus caps va des de cinc fins a cent i té un alè verinós. Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs. El seu cau era el Llac de Lerna. Sota les seves aigües havia l'entrada de l'inframon que hi guardava la Hidra. 

L'hidra era filla de Tifó i Equidna. Es deia que era germana de Lleó de Nèmea i que per això buscava revenja per la mort d'aquests a Hèracles. En el segon dels dotze treballs de Hèracles que va complir sota les indicacions del seu cosí Euristeu, rei de Micenes, l'heroi havia de matar a l'Hidra de Lerna. Era una enorme serp de set caps i cada vegada que en mataven un, en naixien dos o més. Aquesta va ser criada per Hera, a les zones pantanoses de Lerna i podia matar amb al seu alè a qualsevol que s'apropés a ella.

Hèracles contenint la seva respiració, va començar a lluitar contra l'Hidra tallant amb una espasa els seus caps. Hera va enviar un enorme cranc a Hèracles per destorbar-lo, però aquest el va aixafar amb el peu. Lolau escuder d'Hèracles el va ajudar, i mentre aquest tallava amb l'espasa els caps, Lolau cremava les ferides amb una entorxa per evitar que es reproduïssin els caps. 

   
                                        Hèracles i la Hidra de l'Erna, G. Moreau


Raquel Larrubia
4t ESO

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES