L'EDUCACIÓ ROMANA

La vida a Roma era difícil, ja des dels primers anys de vida. La majoria només rebia una educació molt bàsica però entre les societats de l'antiguitat, la romana va ser la primera a democratitzar les nocions elementals de llengua i càlcul.

L'educació tenia un paper molt important a l'antiga Roma, ja fos per els fills de les classes altes, destinats a iniciar una carrera política o administrar-ne els béns; les dames nobles que s'havien d'ocupar de la família... tothom necessitava una formació bàsica que els permetés obrir-se pas a la seva manera, a la societat.

Segurament, roma va ser la societat del món antic més alfabetitzada a nivell bàsic, fins i tot més que en algunes èpoques posteriors. Això es devia a que la importància del comerç feia necessari tenir unes nocions mínimes de llenguatge i càlcul. També tenia un paper fonamental el concepte ampli de ciutadania, que esperava que els ciutadans interioritzessin una sèrie de normes i tradicions que definien què significava ser romà.

Ser un nen a Roma:

Durant els primers anys de vida, el nen es desenvolupava al nucli familiar. En aquesta etapa, l'educació era responsabilitat de la mare i consistia en interioritzar les tradicions, lleis i normes socials romanes, és a dir, aprendre a comportar-se com a part de la societat: seguir el mos maiorum ("el costum dels avantpassats") era l'obligació moral d'un bon romà de qualsevol classe social.

Entre les dones nobles era molt comú assignar aquesta responsabilitat a les nodrisses, les esclaves de confiança o dones lliures al servei de la família. En acompanyar els nens en gairebé totes los seves activitats durant la infància, era normal que els infants desenvolupessin una relació més estreta amb les seves nodrisses que amb la seva mare biològica.

Diferències de classe social i sexe:

A partir dels 7 anys començava l'educació que podríem definir com escolar. Un cop arribats a aquest punt, el camí a seguir era molt diferent segons la classe social i el sexe: a les nenes se les començava a instruir a les tasques domèstiques, ja que l'obligació principal de la dona romana era ser esposa i mare. Tanmateix, igual que als nens, moltes nenes assistien alguns anys al que podíem anomenar una escola elemental on s'aprenia allò bàsic: llegir, escriure i fer càlculs simples ja que eren nocions que necessitarien per administrar els seus béns.

Aquesta educació era impartida per un mestre o litterator, però les condicions eren diferents segons la classe social: mentre que les famílies nobles o riques podien permetre enviar als seus fills a una escola o contractar mestres privats, els menys afavorits havien de conformar-se a pagar a litterator que feien classes al mig del carrer per un preu molt baix, sovint eren esclaus alliberats o lliberts. Els materials també anaven d'acord amb el preu, els nens que estudiaven en aquestes escoles del carrer practicaven l'escriptura i el càlcul amb tauletes de cera i llapis de fusta.

Entre estudis i exercicis, també hi havia espai per a la diversió. Molts dels jocs més característics de la infància, com l'amagatall o la gallineta cega, ja eren populars a l'època romana. Les joguines solien ser molt rudimentàries i fetes amb materials naturals. També eren molt populars les nines, des de les més senzilles a base de fusta fins a les més luxoses fetes d'ivori. Precisament, un dels ritus que havia de passar una noia abans de casar-se era lliurar les nines en ofrena als déus, deixant enrere la seva vida de nena.

Sarcòfag inància d'un nen a roma, S.II 

Una educació desigual:

La segona etapa dels estudis, que començava al voltant dels 10-11 anys, corresponia al grammaticus, un professor que impartia un gran ventall de coneixement com la història, la literatura o la geografia. Es prenia com a referència els textos clàssics dels grans autors grecs i romans: Homer, Plató, Virgili, Horaci... Les ciències tenien poc pes ja que es consideraven un coneixement molt especialitzat i innecessari per a la majoria dels ciutadans. Aquesta educació de més nivell ja estava fora de l'abast de les classes baixes.

També disminuïa el nombre de noies ja que a partir de la pubertat eren considerades aptes per a casar-se i es dedicaven a aprendre a administrar la casa. Tot i això, entre les famílies nobles no era estrany que les nenes també accedissin a aquesta etapa, ja que una educació culta era un símbol d'estatus.

L'última etapa de l'educació era la generalment seguida pels homes de famílies de classe senatorial o eqüestre i era la preparació per la vida política. Als 15-16 anys eren confiats a un rhetor, mestre especialitzat en oratòria que els ensenyava les tècniques del discurs i l'argumentació.

Mosaic romà de l'Acadèmia de Plató a Atenes

L'educació física també tenia un paper molt important en la vida dels romans de classe alta perquè la carrera política anava sovint lligada al servei militar.

Tot i les grans diferències entre classes i sexes, l'educació a l'antiga Roma era definitivament més estesa que en altres societats antigues com l'egípcia o fins i tot la grega, on l'ensenyament era un privilegi.

Neus Llovera

1r Batx.