ORFEU I EURÍDICE

Orfeu era un dels fills d'Apol·lo, així mateix, posseïa un excel·lent talent per a la música, especialment la lira que acompanyava amb la seva preciosa veu capaç de captivar a qualsevol. Orfeu duia una vida molt plena en companyia de la seva estimada Eurídice que era molt bella i estimada per tothom que la coneixia. Un bon dia, quan els prats eren en flor, Eurídice estava donant un volt pel camp fins que va ser desvetllada per Aristeu, un pastor que no tenia bona relació amb Orfeu, ell la va començar a perseguir i en un intent d'escapar Eurídice va trepitjar una serp que la mossegar i va acabar amb la seva vida. Orfeu va quedar completament devastat, la seva vida mai més seria el mateix sense la seva estimada, aquest sentiment el va portar a decidir que aniria a l'Inframón en la seva recerca per rescatar la seva ànima.

Per aconseguir això havia de parlar amb Hades, però abans havia de creuar les aigües infernals amb la barca Caront, qui era l'encarregat de dur les ànimes dels difunts a l'altre banda de la fosca llacuna. Caront no deixava pujar a Orfeu  la barca ja que ell no havia mort ,però Orfeu va fer servir les seva encantadora veu per convèncer a Caront de que el portés, i així va ser. Un cop a les portes de l'Inframón va trobar-se amb Hades i Persèfone que tampoc volien posar-li les coses fàcils, però Orfeu era molt llest i va pensar que si la seva veu havia funcionat per creuar la llacuna funcionaria també per recuperar l'ànima de la seva estimada, va començar a cantar i ràpidament Hades i Persèfone van decidir entregar-li l'ànima de Eurídice. Però no tot podia ser color de rosa per Orfeu, hi havia una condició: Mai podria mirar a Eurídice, ella havia de caminar sempre darrere seu sense poder girar-se per comprovar la seva presencia. Si desfeia el pacte l'ànima de Eurícide tornaria a viure per sempre més a lInframón. 

El viatge de sortida començar i Orfeu no podia evitar dubtar que la seva enamorada sigues darrere  seu, fins que després d'un sospir de d'Eurídice Orfeu de manera intuïtiva es va girar per veure si estava bé. Acabava d'incomplir el pacte amb Hades i Persèfone i va veure com l'ànima de la bella Eurídice marxava lluny d'ell, va intentar atrapar-la però el seu esforç va resultar en va, havia perdut a la seva estimada per sempre més.

Orfeu va quedar completament destorçat després de la pèrdua d'Eurídice i això el va fer estar set dies i set nits en velada vivint del seu record. Fins que finalment va acceptar que hauria de viure sense ella la resta de la seva vida, ara viatjaria per tot el món cantant i tocant la lira en honor a Eurídice.

Orfeu i Eurídice, Rubens Pedro Pablo


Gina Rodrigo
4t ESO

Comentaris

Raquel Larrubia ha dit…
M'ha agradat molt aquesta entrada, és preciós el que arriba a fer Orfeu per Eurídice. Voldria afegir que en algunes versions del mite, Orfeu i Eurídice s'havien casat abans de que passes això!
Maria Teresa Valls ha dit…
M'ha semblat molt interessant l'entrada. Hi ha una versió del mite que explica com Orfeu es gira pensant que Eurídice ja ha sortit de l'infern, però malauradament encara hi té un peu. L'amor d'Orfeu i Eurídice és una història molt bonica però també trista. Tot i així, si ho pensem bé no té un final trist, ja que en morir Orfeu els dos enamorats es poden retrobar.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES