LES ETAPES DEL LLATÍ

El llatí era una llegua derivada de l'indoeuropeu que es parlava a la Península Itàlica, en una petita regió central. Amb el temps, però, gràcies al seu poder militar i econòmic va esdevenir la llegua imperial de la qual van néixer les llengües romàniques. 

Mapa que mostra l'extensió de les llengües itàliques al segle VI a.C

Hi ha moltes variants d'aquesta llengua, moltes són tan antigues que no se'n tenen registres escrits o en tenen molts pocs però, tot i això, s'ha pogut apreciar unes diferències entre cada variant. El més antic de tots és el llatí protohistòric, dels segle VII a.C - segle III a.C, aquest període es coneix gràcies a les inscripcions (les primeres inscripcions es remunten al segle VII a.C) com a la Fíbula de Preneste. Era una llengua oberta a les variants dialectals llatines i a les influències d'altre llengües de la Península Itàlica, sobretot del grec i l'etrusc. 

La Fíbula de Preneste 

Després apareix el llatí arcaic, del segle III a.C - segle I a.C,  en aquesta època es considerada la de la formació del llatí literari. En aquest punt els escriptors es veuen davant el procés de codificació i normalització d'una llengua que no havia estat utilitzada per escriure literatura. Seguint el model del grec literari comencen a crear lèxic propi per els diferents gèneres i reflexionen sobre la gramàtica, l'ortografia i els procediments estilístics.  

Inscripció en llatí arcaic

Tot aquest procés culmina amb l'aparició del llatí clàssic, del segle I a.C - segle I d.C, ara ja és una llengua apta per a totes les necessitats d'expressió, fins i tot sobre a noves modalitats d'escriptura com la filosofia, la lírica o la medicina, les quals fins llavors no havien estat de gaire importància. 

Inscrpció en llatí clàssic

El llatí postclàssic, que va del segle I d.C - segle III d.C, és una llengua literària més enllà de les innovacions d'escriptors com Sèneca o Tàcit. Tot i aquesta gran evolució per part de la llengua escrita, la popular no pateix tantes modificacions i s'acaben distanciant molt una de l'altre, també en aquesta, hi ha moltes diferències entre cada dialecte. 

Fedra, de Seneca, escrit al s.I d.C

Durant els segles III d.C - VII d.C, apareix el llatí tardà. En aquest període es quan més s'accentuen les diferències entre el llatí vulgar i el llatí literari. Aquesta època s'acaba quan el llatí parlat i el vulgar passen a ser dues coses completament diferents. Aquí també apareix el llatí cristià, on hi introdueixen clacs dels grecs i agafen moltes paraules i els hi canvien el significat principalment per la necessitat d'anomenar conceptes propis de la nova religió, la cristiana. Clica aquí per comprendre millor la relació entre el cristianisme i el llatí. 

Extret de Juraments, escrit al segle VI d.C. 

Íngrid Tornamira 

1r BATX