SÒFOCLES

Va néixer a Colona, avui en dia forma part d'Atenes, l'any 495 a.C. i va morir l'any 406 a.C. Va ser, juntament amb Eurípides i Èsquil, un dels tres grans dramaturgs tràgics de l'època. Només amb setze anys fou escollit director de la coral de joves durant la celebració de la victòria de Salamina. L'any 468 va començar a ser reconegut com autor de tragèdies al presentar-se a un concurs que es celebrava anualment a Atenes, on va vèncer a Èsquil, un poeta tràgic de molta importància durant els anys abans, se'l considerava invencible. A partir d'aquí cada cop més habitants d'Atenes van començar a llegir o recitar les seves tragèdies. 

"Sòfocles", Ny Carlsberg Glyptothek

Durant la seva vida va escriure unes cent vint-i-tres obres literàries, però actualment només se'n conserven set de completes, són: Antígona, Èdip rei, Àjax, Electra, Èdip a Colonos, Filoctetes i Les Traquínies. Les seves obres més famoses són les inspirades en el mite d'Èdip i els seus fills, que són les obres del cicle de Tebes:

ÈDIP REI

Èdip es converteix en el rei de Tebes després de resoldre l'enigma de l'esfinx i casar-se amb Iocasta. Però el jove té la missió de descobrir qui va matar al seu antecessor, Laios, si vol salvar els habitants d'una pesta que havien enviat els déus. Èdip descobreix que l'assassí és ell mateix i també, que Laios i Iocasta són els seus pares que el van abandonar per tal de evitar la predicció de l'oracle, on l'hi havia dit a Laios que el seu fill el mataria i es casaria amb la seva mare. Horroritzats per la veritat, Iocasta es suïcida i Èdip s'arrenca els ulls.  

Èdip Rei, de Sòfocles, de l'editorial La Magrana

ANTÍGONA

Els fills d'Èdip van acordar regnar Tebes alternativament. Però Etèocles ni li cedeix el tron al seu germà Polinicies quan li arriba el seu torn de governar. Llavors, el germà, decideix atacar Tebes resultant en la mort dels dos germans. Creont, el seu oncle, passa a ser el nou governant i el primer que decideix és no enterrar a Polinicies sinó deixar el seu cadàver al camp de batalla per servir-li d'aliment alguna bèstia, ja que considera que els ha traït. Antígona, però, decidirà enterrar-lo igualment. Al assabentar-se, l'oncle la condemna a ser sepultada viva. La seva mort provocarà la ruïna de Creont. 

Antígona, de Sòfocles, de l'editorial Verbum

ÈDIP A COLONOS

Èdip és un vell captaire cec, qui es guiat per les seves filles, Antígona i Ismene. Aconsegueix arribar a l'Àtica, on un oracle li havia dit que es salvaria. El cor de vell vols expulsar-lo de les terres però Teseu, rei d'Atenes, el deixa quedar-se. Èdip acaba morint en una pau absoluta, ja que la predicció de l'oracle no es va complir.  

Èdip a Colonos, de Sòfocles, de l'editorial Gredos

A més, Sòfocles introdueix grans innovacions al teatre d'Atenes, per exemple, abandona les trilogies. Fins l'època les obres de teatre s'escrivien de tres en tres però ell ho canvia. També comença a afegir més actors al teatre donat-li molta més importància al diàleg. Ell es conegut per la seva gran creença en els déus i la religió, tot i viure durant el racionalisme. Això es veu clarament a Antígona, ja que la protagonista fa cas del que li diuen els déus i no al govern. Gràcies a ell apareix la ironia sofòclia que és una contraposició entre les decisions dels déus i les accions humanes, un gran exemple és quan a Èdip l'oracle li diu que matarà el seu pare i anirà al llit amb la seva mare, el jove se'n va de la ciutat per fugir d'aquest destí però, en intentar allunyar-se, l'únic que fa es acostar-s'hi més. 

Íngrid Tornamira 
1r batx