EL MITE D'IFIGÈNIA

La història d'Ifigènia té diferents versions i encara avui dia no s'ha acabat de concretar quina és la vertadera i possiblement sigui pel fet que no va ser desenvolupada per Homer, sinó per escriptors posteriors com Eurípides

Ifigènia era una de les filles d'Agamèmnon i Clitemnestra. El seu pare havia fet enfadar la deessa Artemisa ja que havia caçat un dels seus cérvols sagrats i degut a això la nau del rei que venia de lluitar a la guerra de Troia havia quedat parada a Àulida i no podien marxar.  Van fer un interrogatori a l'endeví calcant per tal de trobar la manera de poder tornar a navegar i aquest va dir que la solució era sacrificar Ifigènia en nom de la deessa Artemisa. Al principi el rei s'hi va negar, però com que no hi havia un altra solució, va acceptar sacrificar la seva filla. Va fer cridar la jove que es trobava a Micenes amb la seva mare amb l'excusa que es casaria amb Aquil·les i quan arribés, Calcant seria l'encarregat de sacrificar-la. La versió més coneguda del mite és que quan la noia anava  ser sacrificada, Artemisa va tenir pietat amb ella i la va canviar per una cérvola i es va emportar la jove a Tàurida, on va convertir-se en la seva sacerdotessa. 


El sacrifici d'Ifigènia, Leonaert Bramer

Però hi ha altres versions del mite; segons Sòfocles, el sacrifici es va produir i va ser l'excusa perquè Clitemnestra matés el seu marit, per venjar la mort de la seva filla. Una altra diu que el sacrifici va tenir lloc a Brauron i canvien la figura de la noia per un óssa, un toro, una vedella o fins i tot una dona gran. En una versió diu que la mateixa Ifigènia és la que es converteix en óssa, vedella, toro o en una senyora gran i desapareix. La seva desaparició és possible ja que quan estan  a punt de matar-la, la gent aparta la mirada i ella aprofita. La versió més racionalista ens diu que en el moment del sacrifici apareix una cérvola, un toro, o una vella i el sacerdot ho interpreta com un presagi que els déus no accepten el sacrifici d'Ifigènia i que Artemisa li ha perdonat la vida. 

Segons la versió en què no se sacrifica la jove, diuen que després d'això, Ifigènia va viure al servei d'Artemisa al seu temple a Tàurida, on sacrificava els nàufrags estrangers que arribaven a la costa. Un dia va arribar el seu germà Orestes juntament amb Pílades que havien sigut enviats per l'oracle de Delfos a buscar l'estàtua d'Artemisa. Ifigènia els va lliurar la imatge de la deessa i va marxar amb ells cap a Grècia. 
El sacrifici d'Ifigènia, Francesco Fontebasso

Sobre el seu final, es creu que Artemisa li va donar la immortalitat i la va identificar amb la deessa Hécate. També es creu que es va casar secretament amb Aquil·les complint així amb l'engany del seu pare quan anava a ser sacrificada. 

Hi ha una versió que diu que Ifigènia seria la filla de Criseida i Agamèmnon, o la filla de Teseu i Helena que havia estat raptada per ell.  Els Dioscurs, Càstor i Pol·lux, germans d'Helena la rescaten i ella els jura que és verge. Per mantenir la veritat entrega a la seva germana Clitemnestra el fruit de les seves relacions amb Teseu, per tant, Ifigènia. 

Silvia Kanuteh Rubio
2n batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Aquest mite n'és un exemple que, malgrat al pas del temps, hi han diverses versions sobre els mites vinguts de la cultura clàssica.
Una altre versió diu que era filla de Teseu i Helena, però que va ser cridada per Agamèmnon i Clitemnestra.
Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE

LES CIUTATS ROMANES