DIONÍS
Dionís en llatí és Bacus. Es tracta del déu de la disbauxa i l'exhuberància de la naturalesa, especialment del vi i de la vinya, fill de Zeus i de la mortal Sèmele.
És representat com un jove coronat amb pàmpols, amb una copa a la mà, sovint sobre un carro tirat per panteres i acompanyat per un desenfrenat seguici de bacants i sàtirs.
El seguici de Dionís, mosaic del s.III a.C. Museu de Sussa, Tunísia.
- EL NAIXEMENT DE DIONÍS
Hera, gelosa de Sèmele, la va convèncer que demanés al seu amant que es mostrés a ella en tota la seva esplendor. Per complaure-la, Zeus va aparèixer envoltat de llamps i trons. Un dels raigs va fulminar Sèmele. Com que aquesta només estava embarassada de sis mesos, Zeus va arrencar el nen de la panxa de la seva mare, encara viu, i Hermes el va cosir dins la cuixa de Zeus perquè completés la gestació.
Per això Dionís és considerat el nascut dues vegades. Més tard, per instigació de Hera, Dionís és esquarterat i bullit en una caldera pels Titans, però la seva àvia Rea va unir les seves restes i li va tornar la vida. Zeus, llavors, va amagar a Dionís disfressat de dona a la cort del rei Atamant.
No van aconseguir enganyar a Hera, que va tornar boig a Atamant. Dionís va ser transformat en cabra i el van deixar en mans de les nimfes.
Ja d'adult va descobrir la, vinya, amb el fruit s'emborratxava amb els seus companys. Quan Hera va aconseguir trobar-ho es va tornar boja.
A partir de llavors, Dionís es va envoltar d'una cort de bèsties i sàtirs que mai el van abandonar.
Van ser freqüents els seus viatges i aventures fins que va trobar a Ariadna. Dionís s'hi va casar i es va venjar de Teseu.
Després va aconseguir que Persèfone fes tornar dels inferns a la seva mare, a la qual va canviar el nom per Tione per portar-la amb ella a l'Olimp sense ofendre Hera. I allà va viure amb Ariadna.
Dionís i els sàtirs. Museum of Fine Arts, Boston.
Paula Torras1r Batx
Comentaris
Bona feina!