DIONÍS

Dionís en llatí és Bacus. Es tracta del déu de la disbauxa i l'exhuberància de la naturalesa, especialment del vi i de la vinya, fill de Zeus i de la mortal Sèmele.
És representat com un jove coronat amb pàmpols, amb una copa a la mà, sovint sobre un carro tirat per panteres i acompanyat per un desenfrenat seguici de bacants i sàtirs. 

                                 El seguici de Dionís, mosaic del s.III a.C. Museu de Sussa, Tunísia.


  • EL NAIXEMENT DE DIONÍS
Hera, gelosa de Sèmele, la va convèncer que demanés al seu amant que es mostrés a ella en tota la seva esplendor. Per complaure-la, Zeus va aparèixer envoltat de llamps i trons. Un dels raigs va fulminar Sèmele. Com que aquesta només estava embarassada de sis mesos, Zeus va arrencar el nen de la panxa de la seva mare, encara viu, i Hermes el va cosir dins la cuixa de Zeus perquè completés la gestació.  
Per això Dionís és considerat el nascut dues vegades. Més tard, per instigació de Hera, Dionís és esquarterat i bullit en una caldera pels Titans, però la seva àvia Rea va unir les seves restes i li va tornar la vida. Zeus, llavors, va amagar a Dionís disfressat de dona a la cort del rei Atamant
No van aconseguir enganyar a Hera, que va tornar boig a Atamant. Dionís va ser transformat en cabra i el van deixar en mans de les nimfes. 
Ja d'adult va descobrir la, vinya, amb el fruit s'emborratxava amb els seus companys. Quan Hera va aconseguir trobar-ho es va tornar boja. 
A partir de llavors, Dionís es va envoltar d'una cort de bèsties i sàtirs que mai el van abandonar. 
Van ser freqüents els seus viatges i aventures fins que va trobar a Ariadna. Dionís s'hi va casar i es va venjar de Teseu. 
Després va aconseguir que Persèfone fes tornar dels inferns a la seva mare, a la qual va canviar el nom per Tione per portar-la amb ella a l'Olimp sense ofendre Hera. I allà va viure amb Ariadna.

                                Dionís i els sàtirs. Museum of Fine Arts, Boston.
Paula Torras
1r Batx 

Comentaris

Meryem Merimi ha dit…
M'ha semblat una entrada molt interessant! Aprofito per afegir que a més de Dionís, hi ha altres cultures que han disposat de figures divines representades pel vi. Per exemple, els sumeris tenien a la deessa Gestí. A Egipte el déu de el vi era Osiris, i el fruit del raïm eren les 'llàgrimes d'Horus'.
Carla Erra ha dit…
Bona entrada! Aprofito per afegir que existien unes festivitats gregues anomenades "les Dionisíques" en honor a Dionís. Aquestes constaven en crear una trilogia de tres tragèdies i una sàtira sobre un mateix mite que llavors es representaven al temple de Dionís.
Alba Le Riera ha dit…
Dionís, ja que era el déu del vi i la festa, els romans van crear diverses celebracions en honor a ell. Aquesta tradició s'ha portat fins al dia d'avui, que al 2018 el Museu d'Arqueologia de Catalunya va crear una exposició anomenada "La festa de Dionís", amb l'objectiu de conèixer la cultura clàssica de Grècia i els banquets que celebraven en honor del déu.
Bona feina!
Anònim ha dit…
Una entrada curta però amb bastanta informació de Dionís, molt bé! M'agradaria afegir, però, que aquest déu era simbolitzat amb branques d'heura i raïms, les quals envoltaven amb dibuixos el recipient que utilitzava Dionís per beure vi, el cantharus.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES