CUPIDO

A la mitologia romana, Cupido representa l'amor. És un dels éssers més coneguts arreu del món d'aquesta mitologia. 
Aquest és fill de dos déus: Venus (la deessa de la bellesa) i Mart (déu de la guerra). I sempre se'l representa com un home que té ales i porta arcs i fletxes. 
Una curiositat és que el seu nom significa passió/desig. 

El naixement de cupido: 
Sobre el naixement de cupido existeixen moltes versions diferents, tot i que la més viable és la del poeta Simònides de Ceos. Aquesta versió diu el següent: 
Que cupido va néixer a Xipre igual que la seva mare Venus. Aquesta el va haver d'amagar al bosc, ja que Júpiter volia acabar amb ell, perquè deia que el seu naixement només portaria catàstrofe i caos per tota la vida. Així que Cupido va ser criat per nimfes als boscos, on va créixer salvatge i lliure, sense ser capaç de raonar.  
Cupido amb una papallona, William-Adolphe Bouguereau, 1888

La seva mare, Venus, ja que no s'atrevia a arriscar-se a tenir Cupido amb ella li va donar un arc i fletxes amb dues puntes. La primera punta era d'or, amb aquesta podia concedir amor i la segona punta era de plom amb la qual podia difondre ingratitud i odi. Però a més a més se li va concedir que ni déus ni mortals fossin immunes a les seves fletxes. 

Arc i fletxes de Cupido


Cupido i Psique:
Un rei i una reina van tenir tres filles, la més jove es deia Psique, i de les tres germanes ella era la més intel·ligent i més bella. 
Tantes eren les seves virtuts que van posar molt gelosa Venus. Així que aquesta va enviar al seu fill Cupido a ferir-la amb una de les seves fletxes i que s'enamorés del monstre més lleig que existia. Cupido va accedir, i quan es disposava a llençar la fletxa accidentalment es va punxar amb una de les seves fletxes i a l'instant va quedar perdudament enamorat de Psique. Cupido va demanar ajuda al déu Apol·lo, aquest va fer que desaparèixer tots el pretendents de Psique. El rei intrigat també va demanar ajuda a Apol·lo. Aquest li digué que portés Psique al cim d'una muntanya on un déu la casés. El rei va complir amb el seu mandat, tot i que amb molta pena al cor. Psique, en quedar-se sola a la muntanya, va plorar desconsoladament fins que es va quedar adormida. Quan es va despertar es va trobar a un jardí d'un magnífic palau, mentre escoltava una veu que li deia que aquell grandiós palau era seu i que podia disposar de tot el que hi havia. 

Sense ella saber-ho es va convertir en la dona de Cupido, qui només la visitaria a les nits, perquè d'aquesta forma Psique no pogués veure el seu rostre, ja que Cupido desitjava ser estimat com un home i no com un déu. Però si alguna vegada la seva curiositat la vencia, tots dos acabarien separats per sempre. 
Un dia Psique va convidar a les seves germanes, desig que el seu marit va concedir, tot i que sospitava que no era bona idea. Les seves germanes al veure la felicitat i el palau en què vivia Psique es va apoderar d'elles l'enveja i van planejar un pla per arruïnar-li la vida. Aquestes van aprofitar que ella no coneixia el rostre del seu marit que li van omplir el cap de dubtes obligant-la a una nit descobrir com era el seu marit i portar un ganivet pels dubtes. Així que una nit Psique va il·luminar el seu rostre amb una llum, impactada per la seva bellesa, però Cupido es va despertar per aquesta llum i va marxar, ja que ella no havia respectat la seva condició. 

Psique, desesperada, va demanar ajuda als déus. Aquests li van dir que hauria de demanar perdó a Venus, que sense ella saber-ho l'havia ofès. Venus li va donar una oportunitat i li va dir que hauria de passar tres proves, que aquesta va superar amb l'ajuda de la naturalesa. Però Venus al veure que va realitzar totes les proves li va posar una ultima prova, Psique hauria de baixar a l'Avern i omplir un cofre amb la bellesa de Prosèrpina, deïtat de vida, mort i resurrecció, un mite de primavera. 
Psique sabia que això era impossible així que va decidir suïcidar-se tirant-se des de dalt d'una torre. Però abans de caure va escoltar una veu que li prometia guiar-la durant la seva travessia, però amb la condició que una vegada s'omplis el cofre de Prosèrpina no l'obrís mai. 
Psique va fer tot el que aquesta veu li va dir, però tanta era la seva curiositat que va obrir el cofre. Quant la caixa es va obrir un somni mortal la va envair i es va desplomar pel camí. Cupido que la havia buscat per tot arreu la va trobar i amb un petó la va despertar, la va portar fins a l'Olimp on Júpiter els va unir oficialment com a matrimoni. 

Eros i Psique, François Gérard, 1798
Judit Contreras
1r Batx 

Comentaris

Carla Erra ha dit…
és curiós que aquest ésser surti en la majoria de cançons actuals que reflecteixen un amor, concretament impossible, ja que diuen que cupido els ha "fletxat" i no hi poden fer res. Bona feina!

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

LES CIUTATS ROMANES