APOL·LO

Apol·lo té moltes atribucions: és el déu de la música, del vaticini, de l'equilibri i el guia de les nou muses. Està relacionat amb el Sol (així com la seva germana bessona ho està amb la Lluna), la bellesa, la perfecció i l'harmonia. 

És fill de Zeus i Leto, i germà bessó de la deessa Àrtemis. Pertany a la segona generació del déus Olímpics.

Segons el mite va néixer a l'illa de Ortígia, que és una illa que forma part de Siracusa, a la qual està unida per un pont. 

Els seus atributs són la cítara, l'arc i les fletxes, el trípode sacrificial.. i es relaciona amb el dofí, el llop, el cérvol i el cigne. El llorer era la seva planta per excel·lència. Eros, a causa de les constants burles que li feia pel seu arc i les fletxes, va fer que Apol·lo s'enamorés de la nimfa Dafne i que aquesta el rebutgés i fugís d'ell. 

El seu tron era alt i daurat, amb inscripcions màgiques. El seu respatller tenia la forma d'una lira de set cordes i sobre el seient hi havia una pell de pitó. Hi penjava un disc amb 21 rajos amb forma de fletxa, semblant a un sol.

                                         Apol·lo amb l'arc i la fletxa

Delfos és el lloc sagrat d'Apol·lo. Quan hi va arribar per primer cop va matar al drac Pitó, que s'encarregava de protegir l'antic oracle de Temis. Quan Apol·lo va matar a l'animal a Delfos es van celebrar uns jocs fúnebres, anomenats Jocs Pítics, que a partir d'aleshores es repetiran cada quatre anys i seran dedicats a Apol·lo.

S'acostuma a representar molt bell, jove, alt, i amb el cabell negre i arrissat. I, a més, té la qualitat de dir sempre la veritat. 

Va tenir moltes aventures amoroses: Dafne, la nimfa Cirene, Hécuba.. i no només va limitar el seu amor a les dones, sinó que també va estimar a homes, com els herois Jacint i Ciparist.

Paula Torras
1r Batx