8 de febrer de 2019

EL RAPTE DE LES SABINES

El rapte de les sabines és un episodi mitològic molt famós de la història de Roma. Segons explica la llegenda, un cop Ròmul va ser rei de la ciutat es va adonar que la majoria de la població era masculina, i per tant, hi faltaven moltes dones per poder crear descendents. Va decidir organitzar uns jocs olímpics en honor del déu Neptú, Déu del mar, i va convidar als pobles veïns, entre ells els sabins. Aquests van assistir acompanyats de les seves dones i fills, precedits pel seu rei Titus Taci. 


El que no sabien els sabins era que els romans havien organitzat aquest esdeveniment esportiu per raptar a les sabines i emportar-se-les a Roma. L'espectacle va començar amb un senyal que indicava als romans el rapte d'una dona, per portar-la cap als homes. Aquests les van intentar convèncer amb els arguments que es volien casar amb elles i que s'havien de sentir orgulloses, ja que Roma era una ciutat escollida pels déus. Elles van acceptar amb una condició, només haurien de fer una tasca: teixir. 


El rapte de les sabines, Jacques-Louis David



Com era d'esperar els ex-marits van atacar als romans, ja que havien estat traïts. Els van acorralar al Capitoli, gràcies a l'ajuda d'una sabina anomenada Tarpeia, que els va lliurar la informació a canvi d'uns braçalets. La batalla entre romans i sabins va continuar, fins que les sabines la van aturar. Els arguments que van utilitzar eren que si els romans sortien victoriosos, perdrien els seus pares i germans, en canvi si la batalla la guanyaven els sabins, perdrien els seus marits i fills. Això va aconseguir finalitzar la guerra i van celebrar un banquet entre els dos pobles. Ròmul i Titus Taci van governar conjuntament fins a la seva mort. 

El rapte de les sabines, Giambologna


David Raurell
4t ESO

8 comentaris:

Judith Rodríguez ha dit...

Es diu que Ròmul va seguir regnant quaranta anys més i va desaparèixer de forma misteriosa durant una temporada mentre revistava el seu exèrcit. Segons el que explica la llegenda, va ser portat pels Déus al cel, i es creu que des d'allà dalt continua vetllant per la seva ciutat. També el van anomenar deu Quirinio i en el seu honor varen construir un temple.
Molt bona feina!

Alba Le Riera ha dit...

El fet de que fessin tot un pla per així raptar dones per falta d'aquestes a la seva ciutat és una manera molt poc coherent per aconseguir allò que es vol. Per un cop, la dona dins d'aquesta guerra porta la pau, només argumentant que no val la pena fer la guerra, ja que només aconseguirien desgràcia, és a dir, que passés el que passés tothom sortiria perdent.
Bona feina!

Júlia Sabat Gonzalez ha dit...

Trobo il·lògic el fet de raptar dones per l'escassetat d'elles.
Com a curiositat vull afegir que el què actualment es fa en els casaments en els que la dona és acompanyada per un testimoni el qual és el padrí, podria relacionar-se amb aquest mite. Doncs resulta que algunes versions diuen que per poder portar a terme aquest rapte, els homes que volien tenir una dona se la feia acompanyar per un amic o parent que ajudava a l'home a capturar-la, evitant que la família pogués rescatar-la, d'aquí ve la figura del padrí de casament.
Bona entrada!

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

El fet de raptar persones és una forma una mica estranya de poblar una ciutat. Hi ha altres mètodes per aconseguir dones, en aquest cas, si en falten però mai s'hauria de raptar a ningú. La part positiva d'aquest mite és que les dones són les que aconsegueixen que hi hagi pau ja que en la mitologia sovint s'utilitza la figura femenina com a causa de les desgràcies. Bona feina!

Jana Casacuberta ha dit...

M'agrada molt aquest mite ja que se li dóna importància a la figura femenina, fent de les sabines dones intel·ligents i astutes. És dels pocs mites que existeixen que acaba bé, amb la igualtat entre els dos pobles. Bona feina!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Em sembla molt peculiar el pla que es va utilitzar per fer el rapte. també se n'ha dit que una de les coses positives sobre El Rapte de les Sabines, és el fet que s'acabés dialogant i tot es soluciones a través de la parla.

Molt interessant!

Bruna Villegas ha dit...

Un mite molt interessant. Per una banda, trobo una mica irracional i il·lògic que es raptin dones només perquè en falten al seu país. Per altra banda, per fi trobem un mite que acaba bé per les dos bandes i, a més, és la dona qui aconsegueix la pau, no com altres vegades que és tot el contrari. Bona feina!

Berta Reixach ha dit...

Jo ja n'havia sentit a parlar. Jo penso que els romans podien haver pensat una altre manera per aconseguir dones, sincerament ho he trobat molt injust. També podem observar que les dones van anar amb els romans a canvi de només exercir una sola feina. Per sort, el final tot acaba bé.
Bona feina!