5 de febrer de 2019

HIPÀTIA D'ALEXANDRIA

Hipàtia d'Alexandria va ser una matemàtica i filòsofa grega. Era filla de, també matemàtic i professor del Museu d'Alexandria, Teó d'Alexandria. Fundat per Ptolemeu I, rei d'Egipte, el Museu d'Alexandria a la seva època era una autèntica universitat on hi anaven els alumnes més ansiosos per endinsar-se en les ciències i la filosofia. 

Retrat d'Hipàtia, de Jules Maurice Gaspard

Encara que no s'ha trobat molta documentació sobre Hipàtia, és una de les primeres dones matemàtiques sobre la que es troben fonts fiables. Va treballar amb el seu pare a la preparació de textos pels alumnes, per exemple el de "Elements" d'Euclides, i va escriure comentaris sobre l'Aritmètica de Diofant, l'Almagest de Ptomoleu i les Cròniques d'Apol·loni. 
Hipàtia d'Alexandria també es va interessar pels instruments pràctics que s'utilitzaven en les investigacions astronòmiques, i va elaborar taules dels moviments dels cossos celestes, encara que principalment, es va decantar per l'estudi i l'ensenyança de les matemàtiques. 

El seu intel·lectual i les seves ensenyances de la racionalitat imprescindibles per la ciència, li van crear enveges i odis a la ciutat. Entre els seus enemics, s'hi trobava el bisbe Sant Ciril d'Alexandria, juntament amb tots els seus seguidors cristians. Va ser acusada per Ciril de la seva influència a la personalitat del governador d'aquella ciutat, ja que aquest va motivar les persecucions contra els cristians.
Hipàtia de d'Alexandria va ser assassinada en una massa popular. Un grup d'exaltats va assaltar la seva carrossa, la va torturar i la van cremar. Les seves obres van aparèixer juntament amb tota la biblioteca d'Alexandria. 
Les causes de la mort d'Hipàtia tot i així, encara no són clares. Uns estudis recents han posat en dubte les motivacions religioses, dient que Hipàtia no era contraria al cristianisme, ja que tenia enemics a totes les religions. Remarca que la seva mort podia ser de les tensions polítiques que existien a la ciutat com a conseqüència de la decadència de l'Imperi Romà i de les lluites internes que la provocaren. El seu assassinat tindria, segons aquestes hipòtesis, motivacions polítiques, dins la lluita que mantenia el bisbe Ciril i Orestes per l'hegemonia política d'Alexandria.  


Alba Riera
1r Batx

1 comentari:

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Trobo molt interessant que hagis fet aquesta entrada ja que es parla molt poc sobre les dones. Penso que possiblement s'hauria de parlar més del que va fer i crec que segurament no es fa perquè és una dona. El fet que treballés amb el seu pare sobre temes tan importants com les matemàtiques o la filosofia ens mostra que encara que moltes vegades ho sembli, no tota la societat antiga era masclista. Bona feina!