22 de febrer de 2019

GARUM

Si bé sembla que el Garum prové d'origen grec, en realitat, van ser els romans els creadors i difusors d'aquesta salsa tant peculiar. Es tracta d'una salsa elaborada amb vísceres fermentades de peix, a la qual se li posava vi, vinagre, sang, oli i pebre. 

El Garum era considerat un aliment afrodisíac, només consumit per alts estrats socials. El seu ús dintre la gastronomia romana era per complementar guisats i plats, substituint-ne la sal. Tot i que la sal tenia molt prestigi i era molt utilitzada a l'antiga Roma no tenia mèrit menjar aliments amb sal ja que era bastant fàcil d'aconseguir, a diferència del Garum.

La qualitat de la salsa venia determinada pel tipus de peix que s'utilitzava com a base i si aquest era fresc o no. S'ha pogut extreure informació que afirma que el "peix verat" era el més utilitzat i el de millor qualitat. Provinent del Baelo Claudia, a prop de l'estret de Gibraltar, on es pescaven tonyines per a realitzar la salsa. 



Jana Casacuberta
1r batx

10 comentaris:

Alba Le Riera ha dit...

No havia sentit mai a parlar d'aquesta salsa. Tot i així, pels ingredients que ficaven a aquesta es pot veure que el gust dels romans no era gaire excel·lent, encara que potser la barreja de tots els gustos junts podien sorprendre.
Bona feina!

David Raurell ha dit...

Jo tampoc havia sentit mai a parlar d'aquesta salsa, em sorprenen els ingredients amb els quals s'elaborava: Vísceres fermentades de peix, sang, vinagre... També és interessant saber que complemnetava guisats i plats, i que substituïa la sal, substància que fem servir actualment a diàri. Bona feina!

Unknown ha dit...

No s'havia que existia aquest tipus de salsa! Per el que he llegit, alhora d'elaborar aquesta salsa s'utilitzen unes barreges d'aliments una mica estranyes, sobretot la sang. Com has dit en el text la sal sempre ajuda a que el menjar quedi bo, és a dir, si els hi quedava ben elaborat el plat significava que sabien cuinar molt bé!
Bona feina!

Berta Reixach ha dit...

No s'havia que existia aquest tipus de salsa! Per el que he llegit, alhora d'elaborar aquesta salsa s'utilitzen unes barreges d'aliments una mica estranyes, sobretot la sang. Com has dit en el text la sal sempre ajuda a que el menjar quedi bo, és a dir, si els hi quedava ben elaborat el plat significava que sabien cuinar molt bé!
Bona feina!

Bruna Villegas ha dit...

Mai havia sentit a parlar d'aquesta salsa. M'ha semblat una mica curiosa ja que els ingredients que utilitzaven per elaborar-la són bastant estranys i diferents els uns dels altres (vinagre, sang, etc.). Potser, a l'hora d'ajuntar-los, estaven ben bons! Bona feina.

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Tot i que no coneixia aquesta salsa, trobo que la barreja d'ingredients necessaris per elaborar-la és una mica estrany. El fet que el Garum fos el substitut de la sal en molts casos, em fa creure que era un plat realment saborós. Bona feina!

Paula Vinci Sañas ha dit...

No havia sentit parlar mai d'aquesta salsa però entenc que durant l'època que es va crear només estigués a l'abast de les classes socials més altes, ja que els menjars més prestigiosos la gent del poble no se'ls podia permetre. Una entrada molt intessant!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

No coneixia aquesta sala però els elements que s'utilitzaven per la seva creació eren molt estranys, en l'actualitat, molts de nosaltres tenim una "despensa" pel menjar (que és força semblant ) on guardem els aliments, però sense afegir-els'hi ingredients tan peculiars!

Molt interessant!

Karina Szabo ha dit...

No sabia l'existència d'aquesta salsa i em sorprèn bastant els ingredients amb els que s'elabora. També trobo molt peculiar que sustituïssin la sal pel Garum, i que no li donessin tanta importància com nosaltres actualment, ja que sense la sal els plats tindrien un gust molt diferent. Molt interessant i molt bona feina!

Judith Rodríguez ha dit...

M'ha sorprès molt aquesta combinació d'ingredients ja que són força diferents entre ells. Havia sentit a parlar d'aquesta famosa salsa grega però mai m'havia parat a mirar la seva recepta, ben curiosa que és!
Molt interessant!