1 de febrer de 2019

LES DRÍADES

Les dríades eren nimfes o deesses que es cuidaven dels arbres i del boscos; el seu nom prové de "drys" que en grec vol dir "roure".
Dríade

Hi ha dos tipus de dríades, les dríades i les hama-dríades. Les hama-dríades viuen unides a la vida d'un arbre, per aquest fet se les reconeix per la dita: "amb ell neixen, amb ell moren". Quan la destral talla el tronc de l'arbre fa que la hama-dríades estigui ferida i la fan patir fins la seva mort, al tallar del tot el tronc. Les dríades però, al contrari de les seves parentes, són immortals i viuen deslligades de l'arbre que protegeixen. Al llarg del dia i sobretot de nit al voltant dels troncs, formen una lleugera dansa a la qual també es solen ajuntar els sàtirs.

Les dríades formen part d'una faula, amb l'objectiu d'impedir que els pobles destruïssin imprudentment els boscos. Entre els romans, cap propietari podia tallar un arbre sense que abans els ministres de la religió no declaressin que les nimfes havien abandonat el bosc.
Fernanda Paredes
1r Batx

9 comentaris:

Berta Reixach ha dit...

No s'havia que existien unes nimfes concretes pels arbres. Pensava que les dels boscos ja es cuidaven dels arbres!
Ho he trobat molt interessant que hi haguéssim dos tipus, i que unes fossin immortals i en canvi les altres estaven lligades a per vida amb l'arbre. M'ha agradat molt aquesta norma que tenien els romans, de que no podien tallar un arbre sense un permís.
Molt interessant.

Jana Casacuberta ha dit...

Estaria bé que actualment també hi hagués alguna mena de restricció per tallar els arbres com la que tenien els romans, així tindríem més cura del nostre planeta i no es tallarien arbres sense pensar, perquè al cap i a la fi, són els que ens donen vida.
Bona entrada!

Alba Le Riera ha dit...

Encara no havia sentit a parlar d'aquestes nimfes! M'agradaria destacar el fet de que com que s'havien de camuflar, canviaven de color de la pell segons l'estació de l'any. A l'hivern el seu cabell i la seva pell són blancs, a la tardor vermellosos, i a la primavera i a l'estiu la pell bronzejada i els cabells verds.
Bona feina

Gabi Núñez Gómez ha dit...

No coneixia gaire aquests éssers, però n'he trobat que canviaven de color i de forma segons l'estació de l'any i que per això tenim diversos colors en els arbres a dia d'avui.

Molt interessant!

Bruna Villegas ha dit...

És interessant com les nimfes canviaven de color segons l'estació de l'any, al cap i a la fi, s'havien de camuflar. També m'agradaria destacar la llei que tenien els romans sobre tallar els arbres: si encara la seguíssim, s'acabarien molts problemes actuals, ja que ells són qui ens donen l'oxigen per respirar. Bona feina.

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

No sabia que existien aquest tipus de nimfa ni que tenien un nom concret però com molt bé diu la Jana seria important crear alguna restricció en contra de tallar arbres avui dia. És curiós que moltes de les coses que utilitzaven els romans encara s'utilitzin però d'altres que també són importants, les hagin fet desaparèixer. Bona feina!

Judith Rodríguez ha dit...

Resulta molt curiós que els romans no poguessin tallar un arbre sense que els ministres de la regió haguessin declarat prèviament que les nimfes ja no es trobaven al bosc. Tan de bo aquestes creences encara fóssin vigents, així podriem enfrontar-nos a la deforestació que pateixen molts territoris.
Molt interessant!

David Raurell ha dit...

No coneixia la història d’aquestes nimfes. Trobo interessant que dels dos tipus, unes fóssin immortals i les altres estiguéssin lligades de per vida amb l’arbre. És curiós que els romans no poguéssin tallar un arbre sense permís. Bona feina!

Karina Szabo ha dit...

No sabia de l'existència d'aquestes nimfes, per això m'ha semblat una entrada molt ben pensada i interessant. Trobo normal que volguessin protegir tant els boscos, ja que són una font imprescindible de l'oxigen. També trobo molt just que no deixessin tallar cap arbre fins que els ministres de la regió no declaressin que les nimfes ja no estaven al bosc. Molt bona feina!