OCTAVI AUGUST

Escrita per -
Octavi August (63 a.C. - 14 d.C.) fou el primer emperador i el més important de l'Imperi Romà. Ell va governar des de l'any 27 a.C. fins a la seva mort. August era fill adoptiu de Juli Cèsar ja que el pare biològic va morir quan ell tenia 5 anys. Octavi es va convertir en el successor de Cèsar, després del seu assassinat l'any 44 a.C. L'emperador decidia qüestions civils, militars i religioses.

Durant els primers temps, l'Imperi Romà va continuar la seva expansió i va conquerir territoris com Britània i d'altres situats a la mediterrània occidental. Durant el seu mandat, l'àmbit mediterrani va viure la Pax Romana. Com que es trobava enfrontat als republicans Brut i Casi, Octavi va decidir aliar-se amb els seus antics enemics, Marc Antoni i Lèpid. Va formar amb ells un triumvirat, després va començar la persecució dels republicans que va culminar a la batalla de Filip a Macedònia. A partir de llavors, Lèpid va ser relegat a Àfrica, mentre que Antoni a l'Orient i Octavi a Occident.

 La rivalitat que hi havia entre Marc Antoni i August va conduir a la Guerra de Perusa (41 a.C.), on el cap militar d'Octavi August, Agripa, va derrotar als antonians. Octavi va transformar el règim polític de la república romana en una mena de monarquia. El nou règim consistia en un equilibri de poder entre el senat i el poble romà d'una banda, i l'emperador i la seva casa de l'altra banda. Inicialment, es va renovar cada any el mandat com a cònsol solitari, al qual va anar afegint nous títols que reafirmar al seu poder. Va reformar les institucions romanes, adaptant-les a la necessitat de gestionar un imperi tan extens:
  • Va crear el consell del príncep
  • Va dividir les províncies en senatorials i imperials
  • Va reorganitzar la fiscalitat
  • Va protegir el culte
  • Va assegurar els límits de l'imperi
  • Va continuar l'expansió a la zona del Danubi i el mar negre
Octavi August no va tenir fills homes dels seus tres matrimonis, va acabar per adoptar el seu gendre Tiberi, el qual va associar en el poder des del 13 d.C., i que el succeiria sense dificultat després de la seva mort.


Escultura d'August de Prima Porta, 20 aC
Bruna Villegas
1r Batx

Comentaris

Gabi Núñez Gómez ha dit…
Molt interessant!
Aquest home fou conegut també per "la pau d'August" que va significar la fi de les guerres civils.
23 de desembre del 2018, a les 14:27
Alba Le Riera ha dit…
El personatge d'Octavi August ha set molt important pels avanços de la política.
M'agradaria afegir aquest va tenir relacions amb la famosa Cleopatra d'Egipte. Bona feina!
2 de gener del 2019, a les 14:39
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació