31 de desembre de 2018

PER QUÈ EL LLATÍ ÉS LA LLENGUA DE L'ESGLÉSIA ?

El llatí és una llengua morta, o no. Malgrat això, hi ha un sector de la societat que encara l'utilitza: l'eclesiàstic. El fan servir per exemple a decrets dels consells de generals, les congregacions romanes els actes nacionals i concilis provincials etc.
Volem saber què ha fet que el llatí es segueixi utilitzant en l'església cristiana.


Jesús i els seus deixebles parlaven grec i arameu, propera a l'hebreu. Però els evangelistes van escriure en grec la Lingua Franca del mediterrani en aquell moment. Quan Sant Pere va anar a Roma els jueus allà parlaven grec, per tant va transmetre les seves coneixences en grec. Per acabar els aclariments, també diré que moltes paraules gregues van ser introduïdes al llatí eclesiàstic ja que no hi havia paraules llatines que tinguessin el mateix significat.

Tot i que els romans cristians van utilitzar el llatí i va convertir-se amb la llengua de l'església al segle quart. La traducció de la bíblia de Sant Jeroni a llatí vulgar és anomenada Vulgate per el propi nom del llatí vulgar.


Amb l'escriptura en llatí, la seva expansió i adaptació a la cultura de l'època,  l'església va adoptar la llengua romana per les masses de gent. Per fer arribar el missatge cristià a arreu. I per qüestió de conveniència. Això continuà encara que el llatí derivés en les llengües romàniques en italià, castellà, francès etc.

Els pares dels escrits sagrats i de tot el món cristià varen immortalitzar el llatí en escrits oficials de l'església. Tot i que diuen que és una llengua morta, té certs punts positius ja que el significat dels mots no canvia, i per tant tothom podrà fer-ne una interpretació. Aquí s'expandeix el tema.

Martí Grau
1r Batx

7 comentaris:

Alba Le Riera ha dit...

M'agradaria destacar que en aquella època eren pocs els que tenien el privilegi de saber llegir i escriure, llavors per aquest motiu els llibres es van escriure en la llengua d'aquell moment, i avui en dia, la gent encara els fa servir quan es vol fer ús dels textos originals a l'església.
Bona feina!

Bruna Villegas ha dit...

És interessant com, després de tantes dècades, encara emprem el llatí. Tot i que quasibé només es faci servir a l'església i altres temes religiosos (del cristianisme), hem de procurar que mai es perdi! Bona feina.

Júlia Sabat Gonzalez ha dit...

És una pregunta molt interessant que m'havia plantejat molts cops.
Encara que a primera vista semblés una tonteria posar una llengua morta, és una cosa molt intel·ligent ja que l'avantatge de les llengües mortes és que no evolucionen, per tant d'aquí cinc segles si insitim en que no es perdi aquesta llengua, se seguirà entenent sense importar el temps que passi.
Molt interessant!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Es impresionant que una llengua com el llatí encara sigui present amb nosaltres després de tants segles, el fet de que aquest encara es conservi com en alguns llibres de l'esglesia ens diu que aquesta llengua es important i per tant, hauriem de conservar-lo molts segles més.

Judith Rodríguez ha dit...

El sector eclesiàstic actualment empra la llengua llatina, però tot i que no en siguem conscients nosaltres en el nostra dia a dia també l'utilitzem d'una forma o altra. Tal i com han dit les meves companyes; hem de tenir en compte que en aquelles èpoques no tothom tenia el privilegi de saber escriure o llegir, per tant és "normal" que es relacioni el llatí amb l'església, ja que eren dels pocs que gaudien d'aquest privilegi.
Bona feina!

Karina Szabo ha dit...

Encara que la llengua llatina es faci servir només en l'àmbit religiós, un ambit que no tothom hi està relacionat, és important que segueixi viva d'alguna manera o altre, ja que és l'origen de moltes llengües, en concret les romàniques. Molt bona feina!

Berta Reixach ha dit...

Molt interessant que avui en dia encara es segueix utilitzant el llatí a la religió. Tot i així inconscientment nosaltres a vegades també l'utilitzem, ja que moltes paraules són derivades de la llengua llatina. Crec que hauríem de seguir donat una gran importància el llatí i intentar que la gent no l'oblidi.