5 de desembre de 2018

L'AU FÈNIX

Es diu que al Paradís, sota l'arbre del Bé i el Mal, va florir un arbust de roses. Just allà, juntament amb la primera rosa, va néixer un ocell de belles plumes i amb un cant incomparable. Els seus principis el van convertir en l'únic ésser que no va voler provar les fruites de l'arbre del pecat. Quan Adam i Eva van ser expulsats  del Paradís, va caure sobre el niu una espurna de l'espasa de Querubí i l'ocell es va incendiar a l'instant. 

Però, de les pròpies flames, va sorgir-ne una nova au, el Fènix. Amb un plomatge inigualable, ales de color carmesí, urpes fortes i un afilat bec. Segons els grecs, el fènix vivia a l'Aràbia prop d'un pou d'aigües fresques on es banyava tots els dies entonant una melodia tant bella, que feia que el déu del sol, Apol·lo, detingués el seu carro per escoltar-lo.


                                                    Au Fènix

La immortalitat va ser el premi que va rebre gràcies a la fidelitat a les divinitats, juntament amb altres qualitats com el coneixement, la capacitat curativa de les seves llàgrimes o la seva desmesurada força. La seva missió és transmetre el seu coneixement i, servir d'inspiració a qui la requereixi. 

Es deia que cada cent anys, l'ocell, omplia el seu niu d'encens i plantes aromàtiques i, acte seguit d'entonar la més bella de les seves cançons, es prenia foc a si mateix fins extingir-se. Només existeix una única au Fènix la qual, la seva forma de reproducció és el renaixement. Aquesta n'és el símbol.


                                                 Mort del Fènix

El mite de l'au Fènix es va popularitzar entre els grecs, els qui li van donar el nom de Phoenicoperus, que significa "ales carmesí". Els primers cristians van fer d'aquesta criatura, un símbol vivent de la immortalitat i la resurrecció. En la mitologia Egípcia, aquest ocell representava el sol, que moria a la nit i, ressorgia al matí. Un altre símbol vinculat a aquesta au és el de l'esperança, representa un valor que no ha de morir mai en l'home.


                                   Representació del Fènix a l'antiga Grècia

Fènix també, és una constel·lació de l'hemisferi sud que limita al nord amb les constel·lacions de Forn i Escultor, a l'est amb la constel·lació de Grua, al sud amb Tucà i a l'oest amb Eridà.

Jana Casacuberta
1r batx

4 comentaris:

Berta Reixach ha dit...


Jo sabia qui era l'ocell fènix pel llibre de Harry Potter però desconeixia la seva llegenda. He trobat interessant que a més de morir amb les flames del foc s'acabés convertint amb una au tant bonica. Era tant preciós que fins i tot val aconseguir cridar l'atenció a apol·lo, un dels déus més importants.
Tampoc sabia que cada 100 anys es prenia foc a si mateix.

Molt interessant!

Judith Rodríguez ha dit...

M'ha semblat molt interessant el paral·lelisme entre el sol i el Fènix, és ben cert. Per altra banda segons llegendes, aquesta au era lloada pels pagesos ja que li pregaven que el sol aparegués en èpoques de molt fred perquè així les seves collites fossin millors. Molt bona feina!!

Júlia Sabat Gonzalez ha dit...

Es diu que hi ha una versió cristiana que diu que l'au Fènix vivia al Jardí del Paradís i que va ser la única bèstia negada a provar la fruita prohibida quan es va expulsar Adam i Eva del paradís i se'l va premiar amb diferents dons, fent que fos el més destacat en la immortalitat capaç de renéixer entre les cendres. D'aquí l'expressió: "Ha renascut com l'au Fènix!"
Bona entrada i molt interessant!

Alba Le Riera ha dit...

Una entrada molt interessant! La majoria de nosaltres coneixem el símbol del Fènix, ja que apareix en diverses narracions de fantasia les quals estan dirigides als joves. Tot i així, no s'havia arribat a explicar la història que té a darrera aquesta au ni i el seu origen. Deixa'm afegir que la mitologia xina no descriu al Fènix com una au gran com una àgila, sinó que deien que tenia cos de peix, coll de serp i potes de tortuga.
Bona feina!