6 de desembre de 2018

PROSÈRPINA I LES ESTACIONS DE L'ANY

Prosèrpina fou l'única filla de Ceres i va ser concebuda amb Júpiter. Sense el coneixement de Ceres, Júpiter havia donat la mà de Prosèrpina al seu oncle, Plutó, que no va portar la situació amb gaire delicadesa. Mentre la jove Prosèrpina es trobava a Sicília recollint flors en el bosc amb les seves amigues i, filles d'Oceà, el déu de l'inframón va presentar-se de cop i volta amb la seva quadriga estivada pels seus cavalls negres i se emportà a Prosèrpina. La noia deixà les flors que havia recollit i cridà a sa mare tement per la seva vida. Plutó l'havia raptat i se l'emportà al seu regne dels morts.

El rapte de Persèfone, Cristoph Schwartz 

Quan Ceres s'adonà de la desaparició de la seva filla, va començar a buscar-la. Va vagar durant nou dies sense menjar ni beguda buscant ala seva filla. En un moment precís va trobar-se a Trívia, que havia sentit els crits de terror de Prosèrpina i que va portar a Ceres fins a Sol, el déu del sol que podia veure tot el que succeïa a la terra. El déu li va explicar que la seva filla es trobava en el món dels morts. 

SEQUERA I FAM EN LA TERRA   
Ceres va quedar tant impressionada que va portar la sequera i el fam a tot el món i no va tornar a l'Olimp, vagant per el món atordida per la tristesa. Passat l'any Júpiter se'n adonà del que estava passant, res estava creixent a la terra estèril, va enviar a Iris a parlar amb Ceres, que només volia que li tornessin a la seva filla. Tot i que Júpiter la va intentar convèncer de que Plutó era el millor marit per ella, Ceres no va canviar de pensament. No es podia fer res per recuperar Prosèrpina i el déu missatger Mercuri va acudir al seu rescat. Va haver-hi una complicació, tot i que, d'acord amb una antiga profecia del destí de qualsevol persona que abandonés l'avern, no podia haver menjat res del lloc. Plutó ho sabia i havia obligat a Prosèrpina a menjar-se unes llavors d'una magrana. Tot i que Prosèrpina ho va negar al principi, però Ascaphalus, fil d'una nimfa, havia estat testimoni de tot i informà als déus. 

PROSÈRPINA A LA TERRA I L'AVERN 
Finalment, Júpiter va decidir que Prosèrpina hauria d'estar una part de l'any amb la seva mare i una altre amb Plutó. Quan estigués amb sa mare, el gra creixeria i maduraria i quan estigués amb Hades, la terra seria estèril. Va quedar establert que estava amb Plutó per l'hivern, quan la naturalesa descansa, i amb Ceres per la primavera i l'estiu, quan la naturalesa creix. Així és com aquest mite explica el pas de les estacions. 




Fernanda Paredes 
1r Batx

5 comentaris:

Júlia Sabat Gonzalez ha dit...

Demèter era la deessa de la terra va decidir el pas a les estacions inspirant-se en el temps que passava amb la seva filla Prosèrpina, un detall que trobo molt bonic.
Bona entrada!

Judith Rodríguez ha dit...

Un cop llegit aquest mite m'he donat compte de que era la versió romana del mite de Perséfone (grec). La història és la mateixa però canviant els noms de les divinitats gregues per les romanes. Tot i així, trobo molt interessant l'explicació mística que se li dóna al canvi d'estacions, molt bona feina!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Els romans utilitzaven aquest mite per explicar als més petits el perquè canviava el temps.
Molt bona feina!

Alba Le Riera ha dit...

Aquest mite ha inspirat a moltes obres i escultures famoses, la majoria d'elles han volgut representar el moment en que rapten a Prosèrpina. M'agradaria afegir que Prosèrpina, pel fet de ser l'esposa de Plutó, es va convertir en la deesa de l'Infern.

Jana Casacuberta ha dit...

És curiós com molts mites expliquen fenomens naturals, normalment aquestes històries són molt cruels o injustes. Per exemple en aquest mite podem observar com Prosèrpina no té ni veu ni bot per decidir el seu futur. Malgrat això penso que és un mite molt interessant, bona feina!