25 de desembre de 2018

MINOS I EL MINOTAURE

El minotaure és una criatura mitològica amb cos d'home i cap de toro. Era fill de Pasífae, esposa del rei Minos de Creta i d'un toro blanc enviat per Posidó, rei del mar. Minos havia ofès a Posidó, qui com a venjança va fer que Pasífae s'enamorés de l'animal. Aquest monstre serà el protagonista del mite que us explicaré a continuació:

Pasífae es va unir amb el toro per mitjà d'una idea que se li va acudir a Dèdal. Va construir una vaca de fusta, on a l'interior de la qual, s'amagava la reina. La va deixar en un prat on solia pasturar el toro, que en descobrir-la s'hi va aparellar. Al cap de nou mesos va néixer una criatura monstruosa, amb cos d'humà i cap de toro, conegut com a Minotaure. Minos es va adonar que no era fill seu i el va amagar de tothom. Dèdal li va dissenyar un laberint, un edifici de corredors, sales i patis on tothom que hi entrés, mai no trobaria la sortida. El minotaure va créixer i va viure allunyat de tothom. Excepte un cop a l'any que entraven set nois i set noies, que Atenes li enviava com a obsequi a Minos. Tots ells acabaven devorats per la criatura. 

El Minotaure, George Frederick Watts, 1885

Un any el príncep Teseu, fill del rei Egeu, va demanar ser una de les catorze persones, escollides per Atenes, per anar al laberint on es trobava el minotaure. Abans de marxar va prometre al seu pare que si tornava viu, canviaria les espelmes negres del vaixell per unes blanques, en senyal victoriós. Quan van desembarcar a Creta, es va enamorar d'Ariadna, una de les filles de Minos i Pasífae. La princesa sabia quin final li esperava a Teseu i va anar a suplicar a Dèdal que ideés un pla per salvar-lo. Ell va cedir, i li va donar un cabdell de fil amb unes instruccions per no perdre el camí dins del laberint.


Van entrar al laberint caminant lentament, Teseu anava amollant el fil que li havia donat Ariadna durant tot el trajecte. De cop es van trobar el Minotaure, que es va llençar a sobre seu, però Teseu va reaccionar i s'hi va enfrontar desarmat. Després d'una llarga lluita va matar el monstre i van poder sortir del laberint seguint el rastre del fil.



Teseu sotmet el Minotaure, s. II aC

Ariadna els esperava fora i els va conduir fins al seu vaixell. Van fer escala a l'illa de Naxos, on la jove es va quedar adormida i Teseu va aprofitar per marxar sense despertar-la. Quan Ariadna se'n va adonar es va posar a plorar desconsoladament, fins que va conèixer a Dionís, amb qui es va enamorar i casar. 



El rei Egeu esperava des d'un penya-segat amb vista a l'horitzó, l'arribada del seu fill. Però aquest es va descuidar de canviar les espelmes negres per unes blanques, i fruit de la decepció es va suïcidar llençant-se al mar, que des d'aquell moment passaria a dir-se "mar Egeu" en el seu honor. Més tard Teseu, es va convertir en rei d'Atenes. 



David Raurell
4t ESO

9 comentaris:

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Coneixia una versió que deia que enlloc d'espelmes havia de canviar les veles del vaixell. El que no sabia era la història del Minotaure; si Posidó s'havia enfadat amb Minos podria haver-se venjat d'ell d'una altra manera ja que Pasífae no tenia res a veure, però com sempre els déus es sortien amb la seva. Molt interessant!

Berta Reixach ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Berta Reixach ha dit...

No n'havia sentit mai a parlar d'aquest mite, l'he trobat molt interessant.
Podem observar que aquí també hi ha un acte de venjança com a la majoria d'històries mitològiques, les quals sempre hi ha algú que acaba repercutit, en aquest cas Minotaure. Ja que per culpa del seu aspecte va ser exclòs de la societat.
M'ha sorprès molt el final. Mai m'hagués imaginat que acabaria així, és un final molt dur i inesperat.

Molt bona feina!

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Molt interessant!
he trobat que els romans volien donar a entendre que un semidéu podía ser més que una bèstia nascuda per lluitar (com el minotaure)

Alba Le Riera ha dit...

Havia sentit a parlar del mite d'Ariadna i Teseu, però no en sabia el seu orígen.
Com sempre, l'amor i la venjança tenen papers molt importants dins aquests mites tràgics, que sempre ens acaben donant històries sorprenents.
Molt interessant.

Judith Rodríguez ha dit...

Ja coneixia el mite de Teseu i el Minotaure i haig de dir que és molt interessant, però el que no sabia era el propi origen d'aquesta criatura mitològica. Trobo molt cruel i inhumà que pel simple fet de que el Minotaure no fos fill legítim del matrimoni del rei de Creta i de Pasífae, fos rebutjat i enviat en un laberint amb l'objectiu de que creixés sol.
Molt interessant!

Júlia Sabat Gonzalez ha dit...

Observo alguna que altra injustícia molt gran en aquesta història, una característica típica en els mites.
És una història plena de coses bones com el valor i altres no tant bones com la mort, la pèrdua. Coses totalment contradictòries.
Bona entrada!

Rebeka Picoiu ha dit...

M’ha agradat molt, de veritat. N’havia sentit el nom però mai habia pensat en que era o quina història amagava aquell nom. Mentre llegia se m’ha girat l’estomac! 😂

Bruna Villegas ha dit...

Deixa'm afegir que el minotaure, en un futur es casarà amb Europa, princesa de Fenícia, gràcies a Zeus. És a dir, Zeus i Europa tenen una aventura però com que no poden seguir junts, el gran déu del cel li aconsegueix un matrimoni amb el minotaure. Bona feina!