19 de desembre de 2018

SIRENES

Les sirenes són uns éssers mitològics molt famosos en la mitologia grega i romana. 
Avui en dia, s'idealitza a la sirena com un ésser amb cos de dona (de cintura cap amunt) i cua de peix que viu al mar. Una figura molt bella i seductora de la qual n'hem pogut veure en algunes pel·lícules Disney des de ben petits com ara "La sireneta"

Ara bé, és una versió força diferent en comparació amb el concepte de sirena que trobem en la mitologia grega, on es descriu a la sirena com un ésser seductor per la seva hipnòtica veu i lligat al pecat. Un ésser capaç de portar fins la mort a tots els homes, sobretot als mariners, que no fossin capaços de resistir-se a la temptació del meravellós cant.
Pel que fa al físic, en la mitologia grega l'aparença d'una sirena era molt diferent en comparació a l'aspecte que tenim com a referència en l'actualitat: 
Era un ésser amb mig cos de dona i mig cos d'ocell i aquest aspecte tant peculiar té la seva història: Tant les muses com les sirenes tenien una dolça veu i, per demostrar qui ho feia millor, van decidir fer una competició de cant on van perdre les sirenes i van ser castigades per les muses.




Pintura d'una sirena, John William Waterhouse
Estàtua funerària d'una sirena, 370 a.C


Sobre aquestes criatures en trobem milions de llegendes, una que està molt relacionada amb aquest mite és la història d'Ulisses, que trobem a l'Odissea d'HomerAquesta llegenda ens explica que quan els vaixells d'aquest passaven pels voltants de Sicília, tocant l'illa on habitaven les sirenes, Ulisses que prèviament ja havia estat informat sobre tot el que passava en els mars, va ordenar a la seva tripulació que es tapessin les orelles amb cera per no ser temptats pels cants, però que a ell el lliguessin al pal major del vaixell per poder sentir les magnifiques veus dels éssers marins ja que desitjava fortament sentir el meravellós cant dels éssers marins i que per molt que demanés que el deslliguessin, va demanar que l'ignoressin. 

I així va ser com Ulisses va poder sentir els cants de les sirenes sense caure al mar sent també el primer en creuar un vaixell per aquells mars.

Gabriela Núñez
1r batx

8 comentaris:

Berta Reixach ha dit...

Molt interessant!
Jo ja n'havia sentit a parlar de les sirenes. Tant les de "dinsey" que tenen la cua de peix, com les de la mitologia que seduïen els homes o fins i tot arribaven a matar-los gràcies a les seves dolces veus.
El que mai m'havien explicat era que a més de tenir la cua de peix tenien cos d'ocell i tampoc s'havia que eren així per culpa de les muses. Ho he trobat molt curiós i interessant. Molt ben explicat!

Unknown ha dit...

Desconeixia els concepte de sirena que tenien els grecs, no pensava que podria tenir variacions. Disney fa referència a les sirenes com éssers bondadosos però, en realitat, s'acostumava a dir que eren perverses i malvades i que els agradava jugar amb els sentiments dels homes.
Molt interessant!

Jana Casacuberta
1r batx

Alba Le Riera ha dit...

És molt curiosa la manera en que les sirenes, segons la mitologia grega, reben el seu aspecte físic.
No a totes les pel·lícules les sirenes es mostren bondadoses, ja que si enshi fixem, a pel·lícules com "Los piratas del Caribe" fan aparèixer sirenes tal i com expliques que eren, lligades al pecat i capaces d'hipnotitzar.
Bona feina!

Júlia Sabat Gonzalez ha dit...

No era gens aquesta la imatge que em venia al cap al sentir la paraula sirena, però és molt interessant saber com es representaven abans.
No entenc perquè actualment ha canviat la manera de veure les sirenes si no eren així.
Com a curiositat vull dir que era molt habitual veure-les en monuments a les funeràries i que per això les relacionaven amb els esperits dels difunts.
Molt interessant!

Bruna Villegas ha dit...

És curiós com sempre es diu que les sirenes són éssers bonics i bons i, en realitat, eren tot el contrari, ja que utilitzaven els seus cants per atraure els mariners. També és veritat que hi ha contes i pel·lícules que les tracta tal com eren, perverses i amb la capacitat de hipnotitzar. Bona feina!

Judith Rodríguez ha dit...

Com molt bé has dit, el concepte de "sirena" ha caviat de manera dràstica durant aquests anys. Normalment, en les pel·lícules ens presenten aquestes criatures com a belles noies però també n'hi ha que ens les presenten com éssers espantosos que no són partidaris d'una gran bellesa. En la mitologia grega i romana, de quina de les dues formes se les representava?
Bona feina!

Rebeka Picoiu ha dit...

Molt curios perquè jo al principi pensava que les Sirenes eren com les que son representades per la pel•lícula “la sireneta”, però de sobte el tema em va encuriosir i vaig decidir buscar informació. Des d’aquell cop sempre he tingut al cap que les sirenes son com es representen per si (de cap a cintura humana i l’altre meitat peix) però més “terrorifiques” per la imatge. Tot i així m’ha agradat la entrada.😊

Silvia Kanuteh Rubio ha dit...

Quan penso en la paraula "sirena" em ve al cap la primera imatge, la de Waterhouse. El que tenen en comú la sirena de la mitologia i la de "la sireneta", possiblement és el fet que la seva veu hipnotitza i són éssers seductors. Bona feina!