18 de desembre de 2018

ÈDIP I L'ENIGMA DE L'ESFINX

Hera, la deessa del matrimoni i protectora de les dones casades, tenia un caràcter molt venjatiu i mai perdonava una ofensa. 
Aquesta va decidir castigar els habitants de Tebes, una ciutat de l'antic Egipte, per un crim comès a la ciutat. Per aconseguir-ho, va cridar a l'Esfinx: un monstre gegant que tenia el cap i el tors de dona, potes de lleó, cua de serp i ales d'àliga.

L'esfinx i Èdip, de François Xavier Fabré

Hera va ordenar a l'Esfinx que se situés al camí de Tebes per on havien de passar obligatòriament les persones que volien arribar a la ciutat. Així que, tant aviat s'acostava un visitant, el monstre barrava el pas i s'havien d'aturar. L'Esfinx els deia que podrien passar a la ciutat, però que primer havien de respondre una endevinalla, i si no l'encertaven, el monstre els hauria de castigar per la seva ignorància. 
L'enigma deia així: 
Només té una veu,
i camina de quatre potes al matí,
dues al migdia i tres a la nit.
Com menys peus té, més veloç corre.
Si el coneixes, t'estima, però si no el coneixes,
lluita contra tu i et destrueix.

Cap viatger era capaç d'endevinar-la, i l'Esfinx no tenia més remei que devorar als ignorants. A causa d'això, es va escampar el terror i la gent ja no volia anar a aquesta ciutat.

Però, al cap d'un temps va arribar un foraster, Èdip. Aquest era molt intel·ligent, així que decidit i confiat va acostar-se al gran monstre. Així que la bèstia va recitar-li l'endevinalla, i Èdip escoltant amb gran atenció, s'estava esforçant per desxifrar-ne el sentit. Com que no aconseguia concentrar-se, va recollir un pal que va veure a la vora del camí, va traçar un cercle al terra i s'hi va ficar a dins, ja que pensava que d'aquesta manera es podria aïllar i pensar amb més facilitat.
I quan va estar preparat, encara dins el seu cercle, va respondre: "La solució al teu enigma és l'home. L'home té la veu amb què parla. Al matí, és a dir, quan acaba de néixer, camina a quatre grapes perquè gateja. Després, quan creix i es troba al migdia de la seva vida, camina sobre els dos peus i és capaç de córrer. En canvi a la nit, quan envelleix, es recolza al seu bastó, el tercer peu, i li costa caminar. A més, l'home ha d'obrir el cor per conèixer-se a ell mateix, i si ho aconsegueix, es converteix en el seu millor amic, i si no, es converteix en el seu enemic i es destrueix a ell mateix.

L'Esfinx, que sempre havia tingut un aire passiu, de sobte es va quedar parat. No sabia com afrontar aquella derrota, així que la seva reacció va fer que els ulls se li tornessin vermells de ràbia, les urpes li tremolaven i tot el seu cos es va tensar ja que la ira li cremava per dins com el foc, i finalment, va perdre el control i es va suïcidar llençant-se des de dalt d'una muntanya. 

Èdip, satisfet, va continuar el seu viatge cap a Tebes, on va arribar al dia en que el rei havia mort sense descendents. Així que els habitants, per agrair-li la seva ajuda a alliberar-se de l'Esfinx, van escollir-lo com a nou rei. 

Aquí podem escoltar la història d'Èdip, que explica la seva tragèdia i com va arribar a trobar-se amb l'Esfinx. 



Alba Riera
1r batx

5 comentaris:

Gabi Núñez Gómez ha dit...

Hera va enviar a l'Esfinx per castigar l'amor que sentien Lai i Crisip. Un amor que podría ser la primera relació homosexual del moment.

Júlia Sabat Gonzalez ha dit...

És curiós que en un mite s'hi representi l'amor entre dos homes ja que era ben vist el sexe entre ells però no l'enamorament. Però també veiem que els castiguen i que per tant, podem confirmar ho mal vist que estava el fet que dos homes anessin més enllà de les relacions sexuals.
Bona entrada!

Bruna Villegas ha dit...

Hera envià a l'Esfinx per castigar el que hauria pogut ser la primera relació homosexual. Tot i això és curiós com els homosexuals podien mantenir relacions sexuals però no tenir una relació. Bona entrada!

Judith Rodríguez ha dit...

Segons una altra versió del mite; Èdip endevingué rei perquè es va casar amb la reina de Tebes (la qual era la sera mare, però ho desconeixia). Un cop va sapiguer que la seva dona era també la seva mare el varen desterrar del regne els seus propis fills.
Molt interessant!

Jana Casacuberta ha dit...

És un mite molt curiós i a la vegada molt ingeniós. Del seu protagonista, Èdip, se n'ha parlat molt, fins i tot s'han fet llibres que parlen sobre la seva vida, la seva astúcia i com ho va fer per acaber sent rei. Una entrada molt interessant!