LA CERÀMICA GREGA

La ceràmica és molt important a Grècia encara que és un art menor per la gran quantitat que se n'ha trobat en extenses zones geogràfiques, per la seva qualitat, per la varietat dels vasos conservats i pel seu valor documental. És una de les fonts d'informació sobre la vida pública i privada de la Grècia antiga i cal destacar que tingué influència en la ceràmica romana posterior. 

Les etapes de la ceràmica grega varen ser les següents: l'estil geomètric, l'estil corinti, la ceràmica de figures negres i la ceràmica de figures roges. 

• Estil geomètric (s.IX - VIII a.C.): la decoració consistia en elements geomètrics (cercles, rombes, línies, etc.) que gairebé ocupaven tota la superfície de la peça.

740 a. C.

• Estil corinti (s.VII a.C.): la decoració evocava motius orientals, com per exemple animals exòtics. Encara no apareixia la figura humana.

640 - 630 a.C.

• Ceràmica de figures negres (s.VI - V a.C.): es pintaven figures de color negre sobre un fons de color ocre i amb un burí es feien incisions per marcar els plecs de la roba o la musculatura del cos. Ja aparegué la figura humana i es plasmaven sobretot escenes de la mitologia i de la vida quotidiana.

490 - 480 a.C.

• Ceràmica de figures roges (s.V - IV a.C.): es deixava el fons ocre de l'argila per a les figures i es recobria la resta amb vernís negre. Marcaven els detalls del cos no amb incisions, sinó amb línies amb un pinzell molt fi. Els pintors de ceràmica signaven les seves obres. La ceràmica de figures negres i la de figures roges es sol dir ceràmica àtica ja que el major centre de producció era Atenes, la capital de l'Àtica.

La indústria de la ceràmica grega tingué un volum molt important degut a que la qualitat de les peces era molt valorada i fou objecte de comerç en tot el món mediterrani.

Bruna Villegas
1r Batx