HESÍODE

Escrita per -
HESÍODE va ser un important poeta grec que va viure en un petit poble anomenat Ascra, a Beòcia al segle VIII a.C. El seu germà Perses va malgastar els diners que el seu pare li havia deixat en herènica, i Hesíode el va portar a judici. Per un veredicte injust, aquest últim en va sortir perjudicat. D'aquí en va treure la inspiració per escriure la seva obra Treballs i dies.

Hesíode
Treballs i dies planteja temes importants com la justícia de Zeus envers els humans o l'existència humana. Es pregunta sobre l'origen del bé i del mal, i arriba a la conclusió que és l'home qui provoca la maldat. Relata la societat camperola de Grècia, fet que dóna al llibre un gran valor històric.  Està format per 822 hexàmetres. És també en aquest llibre on s'explica el mite de Prometeu i Pandora i el poeta divideix la història de la humanitat en cinc etapes.

La seva altra obra és Teogonia, on es presenten la història dels déus immortals, l'origen de l'Univers i la genealogia dels déus preolímpics. Està format per 1.200 hexàmetres. 

Hesíode és el primer poeta occidental a explicar experiències personals en les seves obres.

 Aquí trobareu un article del 2012 sobre la Teogonia, i a continuació un Slideshare amb les generacions dels déus explicades de manera amena:


Alba Masnou 
1r Batx

Comentaris

Unknown ha dit…
Recordo haver estudiat aquest poeta en l'últim curs de grec i que se'm va fer molt curiosa la història de com "Treballs i Dies" va ser inspirat en una injustícia familiar.
21 de maig del 2014, a les 14:07
Unknown ha dit…
és interessant veure com un poeta de l'antiguitat va escriure el mite del qual jo més tard en vaig fer una entrada, però bé aquest home sembla d'allò més interessant ja en llegiré algun fragment!
21 de maig del 2014, a les 14:29
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació