4 de maig de 2014

EL MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA


El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va ser creat a mitjans del segle XIX. És el museu més antic de Catalunya en la seva especialitat.
A mesura que la ciutat de Tarragona creix, és més difícil la conservació de l'antiga ciutat de Tarraco, per això el museu centra els seus programes de recerca, conservació i difusió en el món romà, el procés de romanització de la Península Ibèrica i el paper de TArraco com a capital d'una de les províncies més extenses de l'Imperi romà.

Tot i que algunes de les peces que actualment formen part de les col·leccions del Museu són conegudes des dels segles XVI, XVII i XVIII - o fins i tot d'èpoques anteriors - la major part dels seus fons han estat recuperats en els últims cent cinquanta anys, com a conseqüència de la construcció del port contemporani i de l'extraordinari creixement urbanístic de la ciutat de Tarragona.

Actualment el MNAT no només consta en l'edifici del museu sinó que es distribueix en aquests centres que també en formen part:


La Necròpolis Paleocristiana

La necròpolis era el lloc d'enterrament utilitzat per la ciutat des de l'època romana fins al segle VII.

La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjans del segle III dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al segle V. Va ser descoberta l'any 1923 durant els treballs de fonamentació per bastir una fàbrica. S'han trobat diferents tipus de enterraments, pagans i cristians, com ara sarcòfags, tombes d'àncora, etc. La major part d'aquestes troballes es poden contemplar en el museu.




Al voltant de la gran ciutat romana de Tàrraco van anar fundant-se nombroses vil·les dedicades a l'activitat agrícola i al lleure. Una d'elles és la vil·la dels Munts, situada molt a prop de la platja i construïda al segle I dC. En ella hi va residir Valerius Avitus, gran mandatari de Tàrraco, i la seva esposa Faustina. Se sap que cap a l'any 265 hi hagué un gran incendi que va destruir una gran part dels edificis. Posteriorment va ser reconstruïda però ja no va tornar a assolir el seu passat esplendor. Va ser abandonada definitivament cap al segle VI o VII. El 1967 se'n va fer càrrec el Museu Arqueològic de Tarragona que en va iniciar les excavacions i que custòdia bona part dels valuosos materials trobats.


La vil·la romana de Centcelles
És un dels monuments romans conservats més importants dels Països Catalans i de la península Ibèrica, amb mosaics d'excepcional valor. El lloc va ser ocupat per una gran vil·la de l'alt imperi, completament refeta durant el segle IV dC.
La importància de l'edifici rau en una de les estances principals de la vil·la, quan va ser habilitada, a mitjans del segle IV, com mausoleu. La seva cúpula presenta un revestiment de mosaic amb escenes de cacera, representacions de l'Antic i del Nou Testament, de les quatre estacions i de personatges entronitzats. És, en conjunt, un monument clau de l'arquitectura paleocristiana.


Aquí trobareu informació més concreta sobre què és una vil·la romana.

L'Arc de Berà
El viatger romà que circulava per qualsevol de les nombroses vies i camins que enllaçaven les principals ciutats de l'imperi romà es trobava sovint amb arcs de triomf.
Són monuments commemoratius amb significació religiosa: després d'una campanya militar, els exèrcits havien de passar sota una porta sagrada per a deposar el seu potencial destructor. Per associació, l'arc de triomf esdevingué la manifestació de la transcendència del vencedor. En època imperial, els arcs no celebraven ja la victòria per ella mateixa, sinó la de l'emperador, únic i perpetu vencedor. 

L'Arc de Berà se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que serví per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.







És un monument funerari de la primera meitat del segle I dC, situat al costat de l'antiga Via Augusta. Està format per tres cossos de planta quadrada, fets amb grans blocs de pedra, d'uns 9 metres d'alçada el total conservat. La coberta deuria ser piramidal. El cos central presenta dues figures en relleu que representen el déu frigi Atis. Erròniament se les va identificar amb els germans Escipió, d'on prové la denominació que s'ha fet popular.





El teatre romà

El teatre romà de Tarragona és un dels edificis romans que encara continuen a la ciutat de Tarragona, encara que actualment l'edifici està en obres. Va ser construït a finals del segle I a.C, en l'època de l'emperador romà August. L'edifici s'utilitzà fins a finals del segle II d.C, data on es va abandonar el seu ús. Al segle III l'edifici s'incendià i les restes que quedaren es van utilitzar per a fer altres edificis. Amb tot, les restes del teatre de Tàrraco encara són una assignatura pendent pel que fa al tractament del patrimoni monumental de la ciutat.




Serveis Centrals

És l'edifici que constitueix el nucli central dels serveis del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, on es troben la biblioteca, l’arxiu documental i fotogràfic i els serveis tècnics i administratius del Museu, així com espais per al treball d’investigació.

Àfrica Clota
1r Batx

2 comentaris:

Aida Oriol Bertrans ha dit...

Molt bona entrada Àfrica Clota Serra!
Trobo que Tarragona és un lloc molt bonic per anar a visitar. El museu és gratis?

Eva Soler ha dit...

Una entrada molt bona Àfrica! Molt interessant la veritat, i molt extensa també. Vaig trobar (quan vam fer la visita), i encara trobo, curiós que el teatre romà encara estigui en procés de reconstrucció. Gràcies per la informació!