COM JUGAVEN ELS ROMANS?

Entre totes les civilitzacions, la civilització romana és un dels principals pilars de la nostra cultura. 
Gràcies als romans tenim el català com a llengua, les lleis, l'organització dels carrers, l'estructura principal de les cases... i a més a més, les joguines i els jocs amb els quals nens i nenes juguen actualment.

Els nens romans, a diferència dels nens i nenes d'avui en dia, dedicaven la major part del seu temps a jugar, el qual estava considerat com una part natural del creixement dels infants.

La primera joguina que es regalava als nens era un sistrumEl sistrum era una espècie de sonall, quasi sempre de ceràmica, en forma d'ocell i amb alguns còdols a dintre.

Més tard quan els nadons creixien se'ls donava una crepundia. La crepundia era una petita col·lecció d'objectes que es posaven sobre una corda per a que els nens els poguessin agafar.




Quan els nens creixien disposaven d'una àmplia secció de jocs i activitats:
Els nens jugaven a a ser soldats, d'aquesta manera imitaven als adults i s'entrenaven per lluitar. A més a més també jugaven a les nous, que equivaldrien a les actuals caniques o bales.
Quan els nens paraven de jugar a les caniques o bales, era un símbol de que l'etapa infantil s'havia acabat i que començaven l'adolescència.

Les nenes solien jugar amb nines. Aquestes nines imitaven els cossos de les noies quan estan a punt de casar-se, és a dir que eren un model per a les nenes.
Les joves abans de casar-se, oferien les seves nines a la deessa Venus, com a símbol de que a partir de llavors deixaven l'etapa de nenes i s’endinsaven a la vida matrimonial.


Aida Oriol
1r Batx

Comentaris

Alba Masnou ha dit…
Caram! Si que tenien poques joguines, comparat amb avui en dia. Si algun dels nens d'avui li deixéssim només això per jugar, segur que s'avorriria al final!
També és interessant veure que ja en aquella època hi havia un joc estipulat per a nens i per a nenes diferenciat.
Alba Masnou ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit…
Les joguines dels romans s'assemblen molt a les d'ara! com per exemple les nines o el sonall dels nadons! Segur que els infants en tenir poques joguines les valoraven molt més que avui en dia.
Unknown ha dit…
és molt interessant veure que al principi les nostres joguines s'assemblaven tant a les nostres i que a mida que creixien ja no tant, és veritat que juguem a nines i soldats però ja no sembla tenir el mateix sentit

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES