ELS RAPTES EN LA MITOLOGIA CLÀSSICA
El raptes són una cosa habitual a la mitologia clàssica i que passava entre déus i persones. El rapte segurament més conegut és el rapte d'Helena, esposa de Menelau i rei d'Esparta, que va fer el troià Paris i que va durar deu anys (tot això surt a la pel·licula de "El cavall de Troia"). La llegenda explica que ,quan Paris va morir, Helena va tornar amb Menelau un altre cop. Ara us explicaré tres raptes molt curiosos:
El rapte de Ganimedes
El rapte de Ganimedes
El déu Júpiter era conegut perquè s'enamorava de mortals i deesses i es transformava en animals per poder aconseguir els seus objectius. Una vegada es va fixar en Ganimedes. Júpiter per poder aconseguir els seus propòsits es va transfromar en àliga i va portar Ganimedes a l'Olimp. Allà la va porta i la va convertir en l'amanat del pare del déus.
El rapte de Persèfone
Persèfone era filla de Cepiteres i Júr i explica el mite que estava collint flors en un prat en companyia de nimfes quan es va esquerda la terra i en va sortir el seu oncle Plutó (déu dels inferns), i la va raptar i la va porta el regne subterrani amb la inteció de fer-la la seva esposa. la seva mare la buscava nit i dia peró no va trobar-ne cap pista.
Després el Sol, que tot ho veu i ho sap li va explicar el que havia pasat a Demèter i aquesta molt enfadada volia torna la terra estèril. Júpiter que es va enterar del que havia succeit va ordenar el seu missatger Mercuri que baixes fins als inferns a parla amb Plutó, però Plutó que era molt llest va donar de manja uns grans de magrana a Persèfone per retenir-la. Llavors van acordar que Persèfone estaria mig any als inferns i mig any a la terra amb la seva mare. Aquesta llegenda explica simbolicament les estacions del any.
El rapte de Persèfone per Hades, palau Riccardo, Florència Després el Sol, que tot ho veu i ho sap li va explicar el que havia pasat a Demèter i aquesta molt enfadada volia torna la terra estèril. Júpiter que es va enterar del que havia succeit va ordenar el seu missatger Mercuri que baixes fins als inferns a parla amb Plutó, però Plutó que era molt llest va donar de manja uns grans de magrana a Persèfone per retenir-la. Llavors van acordar que Persèfone estaria mig any als inferns i mig any a la terra amb la seva mare. Aquesta llegenda explica simbolicament les estacions del any.
El rapte d'Europa
Aquest mite comença quan Júpiter es va enamorar d'una princesa que es deia Europa, per poder-si acosta es va convertir en un brau blanc i va passejar-se entre les noies. Europa quan el va veura va pujar a l'esquena i va marxa mar endins i no la van torna a veure. Van tenir tres fill i diu la llegenda que els territoris que va veure Europa pujada a sobre el brau porten el seu nom.
El rapte d'Europa, per Rubens
Àngel Marcos 4rt ESO Aquí teniu un enllaç per si voleu saber més del rapte d'Europa.
Espero que us hagi agradat.
Comentaris
Bona feina
Que curios els diferens tipus de reptes.
M'ha agradat;)
No sabia que hi haguesin reptes i es molt curios els diferent tipus de reptes.
M'agradat molt la entrada!
Bona entrada!