ÍCAR I DÈDAL
Després d'això, el van desterrar. Ell va anar a buscar ajuda al rei Minos, on va tenir relacions amb una de les esclaves i hi va tenir un fill, Ícar.
Després que Teseu matés el Minotaure, Minos va tancar Ícar i el seu pare dins del laberint, des d'on sabia que no podrien sortir-hi mai més. Els dos presos van pensar que l'única manera de poder fugir era per l'aire, així que Dèdal va inventar unes ales amb cera i plomes per ell i pel seu fill. Ell ja li va advertir al seu fill que no volés prop del sol (per si la cera es desfeia) ni gaire prop de l'aigua (per si se li mullaven les plomes).
Ícar, massa content de la seva sobtada llibertat, va volar massa alt - com si tingués la intenció d’arribar al paradís - i així la calor va començar a debilitar la cera, causant que algunes de les plomes es caiguessin. Desesperat, Ícar va intentar moure els braços, però no hi va haver res a fer. Va caure al mar i va morir.
El pare es va posar molt trist, i així va ser que la terra propera on havia caigut el seu fill es va dir “Icària”, en la seva memòria. Després, Dèdal va anar a refugiar-se a Sicília, a la cort del rei Còcal. Malgrat això, Minos el perseguia. Dèdal va instal·lar al palau canonades d'aigua calenta i va matar Minos amb la calor quan ell es banyava.
Si voleu saber-se més, deixo aquí el link per anar al web d'on he tret la informació.
Aquí deixo una imatge de Jacob Peter Gowi, La caiguda d'Ícar.
Anahí Domínguez
1r Batx
Comentaris
Una entrada molt ben aconseguida.
Maria Guallar Comas.
La veritat és que si que és interessant, està molt ben fet!
Molt bon treball fent aquesta entrada
MartaB
Vaja, sí que era cruel aquest home, no? Matar al seu nebot, només per enveja.
Doncs, jo aquesta història no la sabia ben bé, l'havia escoltat una mica, però mai l'havia llegit sencera.
Gràcies per la informació!
Andrea B.
Roger S
Jo també trobo que la història és molt trista però penso que Ícar auría d'aber fet cas al seu pare tot i que li fes molta il·lusió volar.
Mol ben feta l'entrada.
Adeu.
Aquesta entrada esta molt be ja que aquesta historia es molt emocionant el fill hauria de fer cas.
Jo també he escoltat aquesta història en alguna part, l'únic que no sé on.
A partir d'ara, la podré explicar i saber d'on l'he tret: del blog Clàssics a La Romana!
Bona feina Anahi!!
Està molt bé Anahí
Això d'anar recordan diversos fets mitològics està molt bé, ja que molts de noslatres segur que no el sabíem, o no ens en recordàvem.
Molt bona feina Anahí!! =)
Gràcies Anahí!
M'agradat molt aquesta história es com d'acció barrejada amb tristesa!
Molt bona publicació Anahi.
Gràcies.
m'ha agradat!