DIDO, LA NOSTRA PRINCESA
Dido i Enees, Pierre-Narcisse Guérin, Museu del Louvre, París
Dido també coneguda com Elisa princesa de Cartago (Tunísia).
Era filla del rei Tir també conegut com Muto. Tenia dues germans Pigmalió que va heretar el tro i la petita Anna.
Era filla del rei Tir també conegut com Muto. Tenia dues germans Pigmalió que va heretar el tro i la petita Anna.
Ella es va veure utilitzada, va esbrinar on s'amagaven els tresors però no ho va dir al seu germà. Ella li va mentir dient-li que estava enterrat sota l'altar. Pigmalió va manar que matessin Sicarbas aquella mateixa nit i va enviar a uns quants perquè desterressin el tresor. Però el tresor estava enterrat al jardí del temple. Ella va veure com assassinaven el seu marit, així que va córrer a desenterrar el tresor i va fugir amb la seva petita germana Anna i les donzelles.
Dido va arribar a les costes africanes on hi va trobar una tribu amb el rei Jarbas. Va demanar-li hospitalitat i un tros de terra. Ell encantat li va donar el que volia amb la condició que la terra ocupés la pell d'un bou. Dido va ser llesta i va ordenar que es tallessin tires fines i petites per ocupar més tros de terra, amb això va construir una fortalesa amb el nom de Birsa, que més tard es va convertir en la ciutat de Cartago.
Allà va conèixer Enees. Dido, en veure'l, es va enamorar profundament d'ell i ell també. Després d'un temps junts, Júpiter va manar a Enees anar-se'n d'allà per fundar un altre poble. El dia que s'anava Dido va intentar de totes maneres que es quedés amb ella però no li va servir de res. Quan s'en va anar, Dido va tornar a casa i es va clavar l'espasa d'Enees al cor. Després de la seva mort va ser venerada com una deessa.
Avui les flors tenen un color especial, els ocells canten més, el sol brilla amb una nova força i aquesta nit les estrelles somriuran pel naixement d'una nena tan preciosa. Aquest treball va dedicat a la nostra princesa Dido, filla de la Majka.
Majka, esteu precioses!!!!
Felicitats!!!
Manar El Kadiri
4t ESO
Comentaris
Sobre l'article esta molt ben explicat, i es una mica tràjica la historia de la deesa Dido.
Molt bon article manar, gràcies :)
quina criatura més bonica! FELICITATS!!
encara no havia sentit parlar d'aquest mite.
M'agrada molt aquest nom, i el mite també està molt bé, és la primera vegada que el llegeixo, i la primera vegada que havia escoltat que algú l'esmentava va ser a la serie d'El internado!!
veig que seguiu tan genials com sempre! jo també espero veure.us ben aviat, quan aconsegueixi tornar a una mínima normalitat.
Gràcies per aquesta entrada tan bonica, la penjaré també al seu blog, així quan creixi la podrà llegir.
Mevamitja, gràcies!!!!
és una princeseta preciosa!
us desitjo el millor a totes dues! :)
Us desitjo felicitat per a tota la família :)
Espero que hagi anat tot molt bé tant a tu com la petita Dido.
La teva filla és preciosa, i el nom també és molt bonic.
La història de Dido no la coneixia, i em sembla molt trista, almenys a la part final.
El mite es molt ineressant perquè la dido va ser un personatge en la mitologia romana molt llesta i va arribar a fundar una ciutat tant important com Cartago.