20 d’octubre de 2010

ECO I NARCÍS

Eco i Narcís
Eco era una nimfa dels boscos, xerrameca i alegra. Amb les seves llargues converses, distreia a Hera, dona de Zeus, i aquests eren els moments que Zeus aprofitava per estar amb altres dones. Hera es va enfadar molt amb Zeus quan ho va descobrir i va castigar a Eco prohibint-li parlar, només podia repetir el final de les frases que escoltava. Eco, avergonyida, va abandonar els boscos i es va amagar dins una cova a la vora d'un rierol.

Per la seva part, Narcís era un noi preciós. Quan va néixer, l’endeví Tirèsias va predir que si Narcís veia la seva imatge en un mirall seria la seva perdició, i així la seva mare Líriope va evitar sempre els miralls i altres objectes en els quals es podia reflectir.

Narcís va créixer sense ser conscient de la seva bellesa. Passejava llargues estones sol i un dia va arribar a la cova on vivia Eco. La nimfa el va veure i es va enamorar però no s’atrevia a acostar-se i parlar amb ell.

A Narcís li va agradar molt aquella ruta i la va repetir molts dies. Eco l’esperava i el perseguia a distància fins que un dia en trepitjar una branqueta Narcís la va veure i li va preguntar:


- Què fas aquí? Per què em segueixes?
- Aquí... segueixes... – va ser l'única cosa que Eco va poder dir.


Eco va demanar ajuda als animals que li van explicar a Narcís que ella l’estimava i que estava enamorada d’ell. Narcís se’n va riure d’ella i Eco va marxar a la seva cova de on no va sortir mai més. Diuen que estava tant trista que va arribar a convertir-se en pedra.

Nèmesi, deessa grega que ho va veure tot, va decidir castigar a Narcís, i en una de les passejades va fer que Narcís tingués molta set. Aquest va decidir anar a veure aigua al rierol on va conèixer a Eco. En el moment de beure, Narcís va veure la seva imatge reflectida a l’aigua i es va enamorar.

Diuen que de tant enamorat que estava es va voler unir amb la imatge i es va ofegar a l’aigua. De la seva mort va sorgir una nova flor anomenada Narcís, que creix sobre les aigües dels rius.



Planta narcís

Aquí us deixo un vídeo que mostra el mite d'Eco i Narcís d'uns dibuixos animats, tot i que no està en el nostre idioma, es pot veure la història clarament i la podreu comprendre si llegiu bé el que he escrit anteriorment.




Ester Martín

1r Batx

15 comentaris:

Montse ha dit...

Gràcies, Ester, per la teva entrada.És una història molt bonica!!

Sandra Solé ha dit...

havia sentit a parlar d'aquetsa história per no m'hen recordava i el final sempre s'hem fiea liosa
m'agradat tornar-la a sentir i a aclarar el final que no tenia entés

Anahi ha dit...

Quina historia més trista, Ester... La veritat es que em sonava, però pensava que els dos acabaven junts... Jo, no m'agraden les histories tristes!! xD
M'ha agradat molt com ho narraves, Ester. Bona feina!!

Anahi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mariona Lucas ha dit...

Hola Ester bull dir-te que m'ha agradat molt la teva història, es molt bonica però al final és molt trista.
Adéu.

Adrià ha dit...

Hola m'ha agradat molt es molt alegra però al final es molt trist.

Gracies

Eric Esquinas ha dit...

la historia es molt bonica però al final es una mica tris

Andrea B. ha dit...

Hola!
Jo ja havia sentit a parlar d'aquesta història, alguns alumnes la vam treballar en anglès i vam fer una mica la representació.

Gràcies, per l'entrada, bona feina.

Andrea Blázquez
2n ESO

Míriam ha dit...

Jo també havía sentit parlar d'aquesta història, i m'agrada molt.
El final és una mica trist, però está molt bé!

Laura M ha dit...

Tot i que el final es molt trist,m'agrada molt la història.Gràcies!!

Aina ha dit...

Crec que és bastant injust el que li fan a Eco, tenint en compte que ella no té cap culpa de que Zeus estigués amb un munt de dones. Per altra part m'agrada molt aquest mite perque trobo molt divertit quan Narcís cau a l'aigua perquè s'ha enamorat d'ell mateix.

abigail ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
abigail ha dit...

Aquest mite és molt trist, ja l'havia escoltat moltes vegades i mai em canso de llegir aquesta história.

Albert Serratacó ha dit...

Que maca! Sempre he sentit moltes versions d'aquesta història i m'ha costat d'entendre, però aquesta esta explicada perfectament i s'enten tot molt bé. I la veritat, el video fa gràcia!

Mireia ha dit...

Aquest mite l'any passat era un dels que en podiem fer la pel·lícula (si no ho reecordo malament!).
El mite si que és molt trist i aquest clip de vídeo ho representa molt bé!