CLÀSSICS A LA ROMANA

Avui dia, nosaltres tenim un tipus d'estètica lligada a l'època i les modes actuals, però qui la va inventar? Qui van ser els primers i com era el seu tipus d'estètica? Els grecs .   No ens hi fixem, però tot aquest tema és molt complex. L'estètica té moltes parts: la manera de vestir, de maquillar-se, de pentinar-se, les modes... tot això canvia molt ràpidament sense adonar-nos-en, però fent la vista enrere ens donarem compte com de diferent és tot. Als grecs els encantava la bellesa, "veure's guapos", i que els veiessin guapos. La manera de vestir dels grecs era diferent a la nostra actual, com és evident. Per exemple, tenien diversos tipus de túniques pels homes, eren: - El Kíto (quitó): Feta de lli, amb mànigues i cosida pels costats. - L' exòmide o chiton : Anava cordada a una de les espatlles i deixava un braç, i l'espatlla a la vista. Sobre tot l'utilitzaven els obrers, els esclaus, els soldats i els artesans. Era ...

El comerç de l'imperi romà era molt intens. També va ser un motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'imperi. Gràcies al comerç el llatí i les gestes de les legions van ser reforçades. Els productes més comuns eren el blat , l'ordi , el cereal , els naps , alls ,... Una de les grans exportacions d'Itàlia era el raïm que servia per fer els vins. En els camps on hi plantaven tot aquest tipus d'aliments hi treballaven els esclaus i poques vegades els propis amus. La via de transport més utilitzada eren les calçades romans, però la més utilitzada va ser el Mediterrani.  Abans, la gent canviava productes per productes, però més tard ja començaven a intercanviar productes per monedes o riqueses. La moneda que utilitzava Roma s'anomenava sesterci.    calçada romana         raïm sesterci Alba Prieto 4t ESO

Aracne era filla d'Idmó un noble tinter nascut a Lídia. Aracne era reconeguda per ser una noia amb moltes habilitats a l'hora de teixir, a ella li agradava molt que la gent li reconeixes pels seus propis mèrits no per el dels altres. Com que tothom pensava que era una noia que teixia molt bé, també era molt creguda i un dia es va comparar amb la deessa Atena (deessa de la saviesa i les filadores). La deessa Atena va escoltar tot el que Aracne havia dit i va decidir baixar a la terra disfressada de vella i guanyar-la teixint. Las Hilanderas ,   Velàzquez Doncs les dues van decidir fer una competició on qui fes el millor teixit guanyaria. La deessa Atena el va fer sobre ella mateixa, en canvi Aracne no trobava el tema per poder fer el teixit. Aracne, en observar Atena  disfressada de vella, es va fixar en els genolls que eren d'una dona jove, al veure que era una de les deesses, Aracne va teixir el rapte d'Europa, perquè explicaven les ...

Com ja deveu saber dins l' amfiteatre es celebraven moltíssims espectacles! Uns d'ells són les lluites de gladiadors . La gent que participava en aquestes lluites eren gladiadors condemnats , esclaus obligats pels seus amos , o sinó homes lliures que no trobaven cap altre recurs per viure. Els gladiadors eren entrenats, és a dir, que no lluitaven per lluitar, ja havien estat preparats en escoles especials. I els combats es feien com la majoria de les representacions de les pel·lícules romanes, és a dir, els gladiadors havien de desfilar i saludar a l'empera dor amb el crit tradicional "aue Caesar, morituri te salutant ".  Després, feien a l'atzar les parelles per lluitar, i seguidament començaven "l'espectacle", és a dir, a barallar-se.  Aquests combats eren vigilats per uns instructors, per si a cas la lluita no era real, és a dir, si els lluitadors fingien eren fuetejats !!! Al públic li agradava molt fer juguesques, i quan un...

Hola, clàssics! Sabíeu que el verb "esglaiar" té un origen directament llatí? Els qui llegíem l'Astèrix i Obèlix de petits (i de no tan petits) vam aprendre una pila de frases i paraules llatines: vae victis , alea iacta est , calligae o gladius , entre moltes més. La paraula "esglaiar" ve precisament de l'última d'aquestes, gladius , que era l'espasa que feien servir els legionaris romans i els gladiadors. De fet, si us hi fixeu, us adonareu que el gladiator era aquell que sabia fer anar un gladius , una 'espasa'. El gladiador fent anar el seu gladius De lluitar amb una espasa se'n deia digladiare , forma que probablement acabà donant , en llatí vulgar. Morir atravessat per una espasa deu ser força dolorós i per això deu causar el més gran pànic. Així, del significat primer de esgladiare , 'lluitar amb espasa', es va passar al d''infondre terror mortal', el que actualment equival a 'esgl...

El complex d'Èdip , concepte desenvolupat per Sigmund Freud , són un conjunt de sentiments i emocions experimentades per nens que es caracteritzen per la simultaneïtat de desitjos amorosos i hostils cap als pares.   Freud defineix el complex d'Èdip com el desig inconscient de mantenir una relació sexual amb la mare i eliminar el pare (parricidi). A aquests símptomes li acompanyen un sentiment de culpa ja que el nen és conscient de que no està bé odiar al pare. Es desenvolupa entre els 3 i els 6 anys, edat que coincideix amb una de les etapes del desenvolupament psicològic del nen. Se'n distingeixen dos tipus: el complex d'Èdip positiu , quan el nen sent odi cap al progenitor del mateix sexe i, per tant, es sent atret per el del sexe contrari; i el complex d'Èdip negatiu , quan es dóna a l'inrevés. Si es dóna en nenes, es parla del  Complex d'Electra , encara que hi ha algunes diferències.   Sigmund Freud (Moràvia, 1856 - Regne Unit, 1939)...

Segurament, que durant aquest estiu si us heu passat per un aparador d'una botiga de sabates, heu vist unes sandàlies , al estil romà . De fet, aquest complement fa ja uns dos estius que porta amb nosaltres. He investigat sobre les sandàlies que utilitzaven els romans, i he trobat que segons la classe social a què pertanyien.  Calcei Hi havia un primer model, anomenat  Calcei , era la sandàlia més comú. Consistia en una sola gruixuda, amb cintes de cuir que cobria el peu com si fos una bota. Després podia tenir una capa de pell que solia de ser daurada o de colors molt vius.  D'aquest n'hi havia dues variants, el calceus senatorius , que eren de color vermell i normalment utilitzaven els senadors i després els mulleus que eren amb cuir vermell i inicialment el portaven els primers reis de Roma i després van adoptar els patricis. Solae Després també hi havia les S olae i són les que   ara  es...