MEDUSA

Escrita per -

Quan pensem en la mitologia grega, ens venen al cap déus com Zeus o Atena, herois com Hèracles o Aquil·les, i criatures fascinants com centaures i sirenes. Però entre totes aquestes figures, n’hi ha una que destaca per la seva força simbòlica: Medusa, la Gorgona amb serps al cap i una mirada capaç de petrificar qualsevol que l’afronti.

Avui, el seu rostre no només és recordat per la mitologia antiga, sinó que ha estat reinterpretat i reivindicat com un símbol de poder femení, resistència i justícia.

QUI ERA MEDUSA?

Segons la mitologia grega, Medusa era una de les tres Gorgones, però l’única mortal. Inicialment, no era cap monstre, sinó una dona jove de gran bellesa, sacerdotessa del temple d’Atena, consagrada a la castedat.

El gir tràgic arriba quan Posidó la viola dins el temple sagrat. En comptes de castigar el déu del mar, Atena, enrabiada pel sacrilegi al seu espai sagrat, descarrega la seva fúria contra Medusa: la transforma en una criatura monstruosa, amb serps en lloc de cabells i una mirada mortal.

A partir d’aquí, Medusa viu exiliada, temuda i odiada, fins que Perseu rep l’encàrrec de matar-la. Amb ajuda dels déus (Hermes li dona unes sandàlies alades, Atena un escut brillant com un mirall), l’heroi aconsegueix decapitar-la mentre dorm. De la seva sang neix Pegàs, el cavall alat.

Representació del cap de medusa en escultura

UNA VÍCTIMA CONVERTIDA EN SÍMBOL

Durant segles, Medusa ha estat vista com un monstre que calia derrotar. Però les lectures modernes del mite ofereixen una visió molt diferent. Avui, moltes persones interpreten la història de Medusa com la d’una víctima de violència, culpabilitzada i castigada per un crim que ella no va cometre.

Aquesta nova lectura transforma Medusa en un símbol del dolor silenciat, de la ira reprimida, i finalment, del poder que neix de la supervivència. El seu rostre ja no fa por; provoca respecte i empatia.

MEDUSA AL S.XXI

En els darrers anys, la figura de Medusa ha estat reivindicada per artistes i moviments feministes arreu del món. Ha aparegut en murals, llibres, escultures i fins i tot com a emblema de marques de moda, com Versace, que la utilitza com a símbol de fascinació i atracció fatal.

Al món de l'art, Medusa ha estat reinterpretada com una dona poderosa, que planta cara a la injustícia i es rebel·la contra els relats patriarcals. Algunes versions artístiques mostren Medusa amb el cap de Perseu a la mà, invertint completament el mite tradicional.

CONCLUSIÓ

Medusa no és només un personatge de llegenda. És un reflex de les històries silenciades de moltes dones al llarg de la història. El seu mite ens fa preguntes incòmodes: per què culpem les víctimes? Qui controla els relats? I com podem transformar el dolor en poder?

Per últim poso aquí un vídeo per aprofundir més en aquesta historia:

Andrea Farré
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació