LA MÚSICA I LA DANSA A L’ANTIGA GRÈCIA
La música estava present en molts àmbits de la vida:
- En les cerimònies religioses, es tocava música per honorar els déus.
- En els jos olímpics, hi havia concursos musicals.
- En els banquets, es combinava la música amb poesia i dansa.
- En el teatre, especialment a les tragèdies i comèdies, el cor cantava parts del text.
- Fins i tot es feia música en els contextos militars, per marcar el ritme de la marxa dels soldats.
Els instruments més utilitzats eren la lira, la cítara (una versió més gran i complexa de la lira), l’aulos (un instrument de vent semblant a una flauta doble) i la flauta de Pan. Aquests instruments eren acompanyats sovint de la veu, ja que cantar era molt valorat.
Els filòsofs com Plató i Aristòtil consideraven que la música influïa directament en el caràcter de les persones. Per això, es va convertir en una part fonamental de l’educació dels joves.
LA DANSA
La dansa, com la música, també estava molt present en la vida quotidiana grega. No només era una activitat recreativa, sinó que també tenia un gran valor religiós, miliar i cultural.
Hi havia diferents tipus de dansa segons la funció:
- Les danses religioses es feien en honor als déus, com en les festes dedicades a Dionís (déu del vi i el teatre) o Apol·lo (déu de la música i l’harmonia). Aquestes danses podien ser rituals molt solemnes o festius, i sovint buscaven connectar amb la divinitat a través del moviment i l’èxtasi.
- Les danses militars, com el pírric, eren practicades per preparar els soldats per al combat. Reproduïen moviments de lluita i servien per entrenar la coordinació i el valor. També es ballaven per celebrar victòries militars.
- Les danses socials i festives es feien en casaments, banquets i celebracions populars. Tant homes com dones podien participar-hi, tot i que normalment ho feien en grups separats. Aquestes danses podien tenir un sentit lúdic, estètic o simbòlic.
- Al teatre, el cor (grup de cantaires i ballarins) executava coreografies que acompanyaven les tragèdies i comèdies. El moviment ajudava a transmetre emocions i reforçava el sentit del text.
Igual que amb la música, la dansa formava part de l’educació dels joves. Es considerava essencial per desenvolupar un cos saludable, una ment equilibrada i un esperit harmònic.
Els filòsofs com Plató valoraven molt la dansa. Deien que ajudava a cultivar la disciplina, la bellesa i l’ordre, reflectint l’harmonia de l’univers a través del cos en moviment.
En conclusió, a l’antiga Grècia, la música i la dansa eren molt més que formes d’entreteniment: eren pràctiques fonamentals per a la formació de les persones i per al funcionament de la societat. Estaven profundament vinculades a la religió, l’educació, la vida cívica i la cultura en general.
Els grecs creien que, a través de la música i la dansa, es podia assolir l’equilibri entre cos i ment, expressar emocions, connectar amb els déus i viure en harmonia amb l’univers. Per això, filòsofs com Plató i Aristòtil les consideraven indispensables per educar ciutadans virtuosos.
En definitiva, música i dansa eren dues formes d’expressió considerades sagrades i essencials per aconseguir una vida plena, ordenada i en sintonia amb els valors de la civilització grega.
Aquí us deixo un vídeo on explica la història de la música!
Berta Guinart
1r batx
Comentaris