L'ORIGEN DEL CALENDARI ACTUAL
Al llarg de les èpoques homes i dones s'han vist amb el deure d'administrar el seu temps, no tant per plaer sinó més aviat per necessitat. Amb la divisió cronològica del temps es va aconseguir de manera eficaç per primer cop en la història. Permetent a la gent primitiva planejar la seva vida de manera més organitzada.
La divisió del temps va ser un factor determinant per l'establiment de la societat urbana. Al principi els calendaris van ser simples recomptes de dies que no servien més que per la tasca de "previsió" per les èpoques dels diferents cultius. No sabem del cert qui va inventar els primers calendaris, però sí que podem afirmar que van ser Grècia i Roma els que van crear una divisió del temps més eficient i útil que encara ara seguim utilitzant un d'aquests sistemes.
Una civilització com la Romana no va tenir un sol calendari. Amb l'abans social i tecnològic es va haver d'adaptar el calendari als nous coneixements que s'anaven obtenint. Així és com veiem la transformació del calendari Lunar grec al calendari Soli-lunar i d'aquest al calendari Julià que és la base del calendari Gregorià. Que utilitzem els occidentals avui en dia. Avui només us parlaré d'aquest últim.
Ara si comencem, el calendari Gregorià es va crear l'any 1582 per corregir la inexactitud del calendari Julià i va ser promogut pel Papa Gregorio Xlll.
Els romans tenien un sistema complex per dividir el temps: anys, mesos, setmanes i dies. Seguidament, parlarem d'aquesta divisió en el calendari Gregorià.
1. Anys
En aquest calendari els anys es compten agafant de referència l'any del naixement de Jesús. Per aquesta raó, el temps es divideix en dos grans períodes: abans de Crist (aC) i després de Crist (dC). L'any del naixement de Jesús seria l'1 dC i l'any abans del seu naixement seria l'any 1 aC.
2. Mesos
Els romans anomenaven als seus mesos en honor a diferents déus, emperadors i inclús la posició numèrica a la qual pertanyien. Igual que passa amb els dies de la setmana, la majoria dels mesos han arribat a l'actualitat amb els mateixos noms que utilitzaven els romans.
IANVARIVS (Januarius): Gener
Aquest mes honorava al déu Janus. Déu de dues cares encarregat de les portes, els principis i els finals. Gener és el mes que obra l'any per això s'honorava aquest déu.
FEBRVUARIVS (Februarius): Febrer
Febrer prové de la paraula en llatí Februare, la qual prové de Februo que significa "netejar-se". Aquest mes va ser anomenat d'aquesta manera ja que al Febrer els romans realitzaven certs rituals religiosos dedicats a Plutó. Aquests rituals tenien una finalitat d'aconseguir la puresa.
MARTIVS (Martius): Març
Aquest mes honorava al déu Mart, déu de la guerra. Març era el mes en el qual els romans planejaven i executaven les seves campanyes militars, per això aquest mes és anomenat d'aquesta manera en honor al déu de la guerra.
APRILIS: Abril
Prové d'Aperio que significa "obrir". Es va donar aquest nom a aquest mes perquè és quan les plantes comencen a florir.
MAIVS (Maius): Maig
Honorava a la deessa Maia, una de les deesses més antigues de Roma i la que també era la deessa de la primavera. Els sacrificis a Maia es feien al primer dia de maig per això aquest mes es diu així.
IVNONIVS (Iunonius): Juny
Anomenat en honor a la deessa Juno. Deessa del matrimoni i reina dels déus.
QVINTILIS / IVLIVS (Julius): Juliol
Al principi s'anomenava Quintilis ja que era el cinquè mes si comptem des de març, perquè pels romans anteriorment iniciaven l'any al març. Posteriorment, amb el calendari Julià, va ser reanomenat en honor a Juli Cèsar per ser el mes del seu naixement.
AVGVSTVS: Agost
Aquest mes és anomenat Augustus en honor a l'emperador August.
SEPTEMBRI / SEPTEMBRIS: Setembre
Semptembris prové de septem, set. Això és perquè contant des de març, Setembre queia en el sèptim lloc entre els mesos.
OCTOBRI / OCTOBRE: Octubre
Un altre mes que tenia un origen numèric. Octo, vuit amb llatí. Hem de recordar que sempre hem de tenir com a referència el mes de març.
NOVEMBRIS / NOVEMBRE: Novembre
Té aquest nom perquè és el mes novem, "nou".
DECEMBRIS / DECEMBER
El desè mes, en llatí decem.
3. Setmanes
Al principi les setmanes constaven de vuit dies, ja que originalment els romans utilitzaven la "setmana" mercantil etrusca que tenia una durada de vuit dies. Però va ser durant l'imperi de Constantí quan es va adoptar la setmana hebrea de set dies, de fet la paraula setmana està relacionada amb el número set. D'aquí prové que les setmanes tinguin set dies.
4. Dies
Els noms dels dies de la setmana honraven a diferents deus del panteó romà:
Dies Lunae: significa dia de la Lluna i a l'actualitat seria el Dilluns
Dies Martis: significa dia de Mart i a l'actualitat seria el Dimarts
Dies Mercuris: significa dia de Mercuri i a l'actualitat seria el Dimecres
Dies Lovis: significa dia de Júpiter i a l'actualitat seria el Dijous
Dies Veneris: significa dia de Venus i a l'actualitat seria el Divendres
Dies Saturni: significa dia de Saturn i a l'actualitat seria el Dissabte
Dies Solis: significa dia del Sol i a l'actualitat seria el Diumenge
El Diumenge era el dia més important de la setmana, estava dedicat al sol ja que tenia un caràcter diví a la cultura romana. Per tant, podem deduir que el dia Diumenge tenia una importància cultural significativa, no només pels cristians, que dedicaven aquell dia per la missa, sinó que pels romans, que no eren cristians, el dia de la renovació de la setmana.
Ara ja saps quin és l'origen del nostre calendari, els noms dels mesos, d'on provenen, els noms dels dies i la divisió del temps que tenim a l'actualitat. Però si el tema t'interessa, aquí et deixo un vídeo on t'amplia la informació:
4t ESO
Comentaris