CATUL

Qui fou Catul?

Gaius Valerius Catullus, més conegut com a Catul, va ser un poeta llatí, nat a Verona (a l'actual Itàlia) el 87 a. C. i que va morir a Roma el 54 a. C. La obra més reconeguda del poeta és la sèrie de poemes dedicats a la seva amant Lèsbia, de la qual parlaré més endavant.

Gaio Valerio Catullo, Alberto Da Milano

Biografia de Catul:

Neix en una família benestant, com a curiositat de la seva vida familiar, podem afegir que el seu pare va acollir Cèsar durant el seu preconsolat a la Gàl·lia, l'anterior està explicat en l'obra de Suetoni anomenada La vida dels dotze Cèsars.

Les notícies sobre la seva infància i adolescència són escassos, però es suposa que va anar a Roma a estudiar. Allà comença a desenvolupar la seva literatura i es rodeja d'intl·lectuals de l'època que l'ajuden a forjar el seu talent per l'escriptura.

Tot i no considerar-se molt centrat en política, crítica Cèsar quan és necessari sense complicitats. 

L'apartat més considerat de la seva literatura és els poemes dedicats a Lèsbia, que era un simple pseudònim per amagar el nom de Clòdia esposa de Quint Cecili Metel Cèler magistrat romà. Amb la literatura de Catul es pot veure el desenvolupament de la relació amorosa entre Clòdia i Catul, començant per un episodi d'amor boig de passió fins centrar-se en la ruptura degut a la infidelitat de Clòdia i seguidament al sofriment i patiment d'amor per part de Catul. Catul tenia una personalitat irracional, extremadament complicada, en moments se'l veu com a una persona serena però en alguns dels seus problemes es veu expressada la seva vulgaritat i agressivitat.

Le Moineau de Lesbie, Guillaume-Charles Brun

Els seus últims anys de vida es destaquen per la seva expedició a Bitínia (Àsia Menor), al retornar a Roma, als 30 anys, Catul acaba morint.

Recull de poemes de Catúl:

5. Viuamus, mea Lesbia, atque amemus:

Viuamus, mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt:
nobis, cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum,
dein mille altera, dein secunda centum,
deinde usque altera mille, deinde centum.
Dein, cum milia multa fecerimus,
conturbabimus illa, ne sciamus,
aut nequis malus inuidere possit,
cum tantum sciat esse basiorum.

...

Vivim, Lèsbia meva, i amem-nos,

i que les murmuracions de vells massa seriosos,

totes elles, no ens importin ni un ral!

Els sols poden morir i tornar a sortir:

nosaltres, un cop s'hagi extingit la breu llum,

haurem de dormir una nit eterna.

Dona'm, doncs, mil petons, després cent més,

tot seguit altres mil i, en acabat, els cent segons,

després, encara, altres mil més; després cent,

i després, quan ja ens n'hàgim fet molts milers,

regirem-los, perquè no sabem quants n'eren,

i que cap envejós no pugui fer-nos mal

quan sàpiga que tants foren els petons.  


7:

Quaeris quot mihi basiationes
tuae, Lesbia, sint satis superque.
Quam magnus numerus Libyssae harenae
laserpiciferis iacet Cyrenis,
oraclum Iovis inter aestuosi
et Batti veteris sacrum sepulcrum,
aut quam sidera multa, cum tacet nox,
furtivos hominum vident amores,
tam te basia multa basiare
vesano satis et super Catullo est,
quae nec pernumerare curiosi
possint nec mala fascinare lingua.
...

Quantes besades teves, em preguntes

Lesbia, són per a mi prou i massa. 

Com el gran nombre d'arenes de Líbia

 hi ha en la Cirene, rica en laserpici,

entre el temple de Júpiter roent 

i el sepulcre sagrat de l'antic Batus; 

o com estrelles, quan calla la nit, 

contemplen els amors furtius dels homes: 

amb tan gran nombre de besos besant-lo

 el foll Catul ben bé en té prou i massa,

 que ni els poguessin comptar els curiosos 

ni fetillar-los amb llengua malvada. 

L'argument de la passió, concretat en la invitació a viure i estimar sense tenir en compte les opinions externes, ens dona la raó en el vers successiu parlant de la brevetat de la existència, parangonada amb un sol ponent-se al que se li contraposa la mort vista per Catul com a "una nit eterna". Analitzant la repetició hiperbòlica de Catul, es conclou la voluntat d'exhortar els envejosos del seu amor, fent-los confondre el nombre de petons que ell i Lèsbia es fan.

La mateixa figura dels moltíssims petons ve represa en el Poma 7, parlant una altra vegada de la forta passió que sent per Lèsbia.

Catullo Sirmione, Schorle


Poema LVIII, Caeli, Lesbia nostra, Lèsbia illa:
Caeli, Lesbia nostra, Lesbia illa.
illa Lesbia, quam Catullus unam
plus quam se atque suos amavit omnes,
nunc in quadriviis et angiportis
glubit magnanimi Remi nepotes.

...

Celi, la nostra Lèsbia, aquella Lèsbia,

la Lèsbia aquella que Catul

va estimar més que a ell mateix i els seus,

ara per cantonades i carrerons

s'empassa els nets de Rem el magnànim.

Aquest és un exemple de poema de desamor, la separació és imminent si no és que s'ha ja donar pas a aquesta. Catul esta escrivint en contra de Lèsbia, es sent abandonat, la tracta de prostituta, dient que s'empassa tot habitant romà, en contraposició ell diu que Catul, ell mateix, la va estimar més que a ell mateix i els seus, per tant, es demostrar el desinterès de la dona i el menyspreu que Catul esta rebent per la seva part.

Per més informació sobre els poemes de Catul podeu mirar aquest vídeo explicatiu:

Maria Pey del Vado
1r BATX C



Comentaris

Angie Soto ha dit…
Molt bona entrada! És extensa però la informació és la perfecte, m'han agradat molt els poemes. A més a més no coneixia a Catul i amb això he descobert qui era.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES