LA LLENGUA GREGA TAMBÉ VA TENIR UN INICI...

La llengua grega és una de les llengües més antigues del món, amb una història que s'estén a milers d'anys enrere. 

Des de les seves primeres inscripcions fins a la seva evolució moderna, el grec ha estat testimoni de grans transformacions en la història de la humanitat. Però, com va començar tot? Quin és l'origen d'aquesta llengua que va donar forma a una de les civilitzacions més importants de l'antiguitat? Tot seguit, farem un recorregut pel naixement i l'evolució de la llengua grega, un viatge que ens portarà des dels primers signes escrits fins a la diversitat dialectal encara vigent avui dia. 

Els primers signes: l'Escriptura en Linear A i B

La llengua grega no va néixer de sobte d'un dia per l'altre, amb l'estructura tal com la coneixem. Els seus orígens es remunten a fa més de 3.000 anys, a l'antiga Grècia, en una època en què les civilitzacions minoica i micènica ja ocupaven el territori. 

La primera forma d'escriptura relacionada amb el grec és coneguda com a Linear A, que data aproximadament del 1.800 a.C. i es va utilitzar a l'illa de Creta per la civilització minoica. Tot i que no se sap amb certesa si Linear A era realment grec o un altre llengua, es considera que representa un sistema escrit que va influir  en les formes posteriors. 

Linear A

Després, cap al 1.450 a.C., els micènics van desenvolupar una forma d'escriptura més avançada anomenada Linear B. Aquest sistema, que es va trobar principalment gravat en algunes taules de fusta a les ciutats micèniques com ara Pilos i Cnosos, està directament relacionat amb la llengua grega antiga. Les inscripcions en Linear B representen una forma arcaica de grec, a la que van titular com "grec micènic". A través de la descodificació d'aquestes inscripcions a mitjans del segle XX, els estudiosos van poder confirmar que el grec ja existia en aquesta forma primitiva fa més de 3.000 anys. 

Linear B

L'Edat Fosca i L'Evolució del Grec Antic:

Després de la caiguda de la civilització micènica (aproximadament 1.200 a.C.), Grècia va entrar en un període conegut com a Edat Fosca, on la major part de la seva cultura i escriptura es va perdre. Tot i això, a mesura que les ciutats-estat gregues van començar a ressorgir, també ho va fer el grec, que es va diversificar en diferents dialectes.

La llengua grega de l'era clàssica va començar a prendre forma al voltant del segle VIII a.C., amb el grec arcaic que es parla en les grans obres literàries d'aquest període, com les de Homer (La Ilíada i L'Odissea). En aquest moment, el grec comença a establir-se com una llengua homogènia en el món literari, tot i que encara hi havia una gran diversitat dialectal en les diverses regions de Grècia.

Els principals dialectes del grec antic eren el jònic, el dòric i l'èolic. Aquestes variants tenien les seves pròpies característiques lingüístiques, però totes formaven part d'un conjunt més ampli de la família indoeuropea. D'entre aquests, el jònic es va establir com la base de la llengua literària i cultural, especialment a través de les obres d'autors com Hesíode i Heròdot.

La Unificació sota l'Imperi Macedoni

Un dels moments decisius per al futur de la llengua grega va ser la conquesta d'Alexandre el Gran, a finals del segle IV a.C. La seva expansió a l'orient mitjà i a l'Índia va portar el grec a noves terres, i va contribuir a la difusió d'un grec koiné. Aquesta nova variant era una forma simplificada i estandarditzada de la llengua, que va facilitar la comunicació entre les diferents regions del vast imperi de l'Alexandre.

El grec koiné va ser la llengua franca del món hel·lenístic, i es va establir com la llengua oficial de l'Imperi Romà en l'àmbit de la cultura, la ciència i la filosofia. Aquesta forma de grec va ser parlada i escrita àmpliament fins al segle IV d.C., i va ser la llengua en què es van escriure molts dels textos més importants del cristianisme primitiu, com el Nou Testament.

La Transició al Grec Modern

Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient en el 1453, el grec va passar per una sèrie de canvis, amb una gran influència del turc otomà durant segles de domini imperial. A pesar d'aquesta influència, el grec va seguir evolucionant i va mantenir-se com una llengua viva a través dels segles, tot i que es va distanciar considerablement del grec clàssic.

El grec modern va començar a prendre forma a partir de la Renaixença grega al segle XIX, quan Grècia va aconseguir la independència de l'Imperi Otomà. En aquesta època, es va produir un debat sobre quin tipus de grec s'hauria d'ensenyar: el katharevousa (una versió més formal i propera al grec clàssic) o el demòtic (la variant col·loquial parlada pel poble). Finalment, va prevaler el demòtic, i el grec modern va ser oficialitzat com a llengua nacional de Grècia.

Avui en dia, la llengua grega continua essent un símbol de la història i la cultura de Grècia. Tot i que les formes de la llengua han canviat de manera radical des dels seus orígens en la civilització micènica, el grec ha mantingut una continuïtat impressionant. Les arrels del grec antic, la seva influència en les llengües modernes i la seva rellevància en la literatura, la filosofia i la ciència són una part fonamental del nostre llegat cultural. La llengua grega no només ens connecta amb el passat, sinó que segueix sent una eina poderosa per comprendre les idees i els pensaments que han modelat la nostra civilització. Des de la filosofia de Plató fins a les obres de Homer, el grec ens ofereix una finestra única al pensament de l'antiguitat, i alhora continua sent una llengua viva, parlada per milions de persones avui dia.

Aquí us deixo un vídeo que parla de les 5 paraules gregues que utilitzem a diari sense saber que són gregues.

Origen de les 5 paraules

Espero que hagueu gaudit tant com jo descobrint l’origen d’aquesta llengua, si teniu qualsevol pregunta podeu deixar-la als comentaris, estaré atent!

Miquel Mena Moreno

1r Batx