PROMETEU, EL LLADRE DEL FOC
El mite de Prometeu és una història de la mitologia grega que explica com aquest tità va ajudar els humans donant-los el foc que havia robat als déus. Prometeu era un tità molt astut i generós, que es preocupava pel benestar dels mortals. Un dia, va observar que els humans vivien en la foscor i el fred, sense poder cuinar els seus aliments ni defensar-se de les feres. Llavors, va decidir pujar al mont Olimp, on residien els déus, i robar una espurna de foc de la forja d’Hefest, el déu del foc i la metal·lúrgia. Amb una canya buida, Prometeu va amagar el foc i el va portar a la terra, on el va lliurar als humans. Així, els va ensenyar a utilitzar-lo per escalfar-se, il·luminar-se, cuinar i crear eines i armes.
Tanmateix, Zeus, el rei dels déus, es va adonar del robatori i es va enfurismar amb Prometeu. Zeus considerava que el foc era un privilegi diví i que els humans no havien de posseir-lo. Per aquest motiu, va castigar Prometeu d'una manera cruel: el va encadenar a una roca al Caucas, una muntanya altíssima, i va enviar una àguila gegant perquè li devorés el fetge cada dia. Com que Prometeu era immortal, el seu fetge es regenerava cada nit, i l’àguila tornava a atacar-lo l’endemà. Així, Prometeu va patir un turment etern per haver ajudat els humans.
.jfif)
El mite de Prometeu té múltiples significats i interpretacions. Alguns el veuen com una metàfora de la rebel·lia, la creativitat i el progrés de la humanitat, que gràcies al foc va poder desenvolupar la civilització i la cultura. Altres ho interpreten com una advertència dels perills de desafiar els déus i de fer ús del foc sense control, ja que pot provocar destrucció i sofriment. També es pot veure com una reflexió sobre el sacrifici, la solidaritat i l’amor de Prometeu envers els humans, als quals va voler ajudar fins i tot a costa de la seva pròpia vida.
Comentaris