EL MITE D'APOL·LO I DAFNE

El mite de Dafne i Apol·lo és un mite molt conegut de l'antiga grega, i es podria considerar una de les primeres relacions tòxiques de la història.

Mite

Aquesta història comença quan Apol·lo mata a la serp Pitó amb les seves fletxes. Després d'aquesta victòria, i degut a que Apol·lo és considerat un déu molt arrogant, aquest va ridiculitzar a Eros, fent burla del seu arc i les seves fletxes, ja que eren petites, i Eros, en busca de venjança, va disparar una fletxa d'or a Apol·lo que va causar un amor desesperat cap a Dafne, i una de plom a ella, fent que no sentís el mateix per ell, és més, feia que l'únic que podria sentir mai per ell fos repulsió.

Dafne era una bella nimfa que no volia tenir cap relació amorosa, doncs preferia la llibertat i la vida a la natura.

Apl·lo estava deseperat, cada cop que intentava acostar-se a Dafne ella corria, fins que va demanar ajuda als altres déus per que l'ajudessin a atrapar-la. En aquell moment, Dafne va pregar al seu pare, déu del riu, que l'ajudés, i va ser en aquell moment que la jove va convertir-se en un arbre; un llorer. Els seus braços van convertir-se en llargues branques, els seus cabells en fulles i els seus peus en arrels, que van quedar-se enfonsades a la terra.

Apol·lo i Dafne, escultura de Bernini












En aquell moment, Apol·lo no va poder fer res més que abraçar el tronc i plorar, i va prometre a Dafne que seguia estimant-la i que seria sempre el seu arbre preferit.

Des d'aquell dia, Apol·lo no va poder fer més que fer servir els seus poders d'immortalitat per a que l'arbre sempre es mantingués verd i anar a veure i a cuidar a Dafne.

Simbolisme

Aquest mite està ple de simbolisme. Simbolitza l'amor i l'obsessió, la transformació com a alliberament, el llorer com a símbol de victòria...

Dafne es converteix en un llorer perquè Dafne vol dir "llorer" en grec. A més, el llorer és un arbre orgullós i fort que no perd la seva bellesa ni la seva integritat.

En molts mites, les transformacions estan relacionades amb la protecció o la fuga, però també reflecteixen una forma de resistència davant un destí no desitjat.


Núria Marimon
1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES