EL TRAJECTE DE L'IMPERI D'ALEXANDRE EL GRAN
1. Introducció
Alexandre El Gran, també conegut com a Alejandre Magne va ser el rei de Macedònia des del 336 fins al 323 a.C, va tenir un dels millors imperis de la història, que s'estenia des de Gibraltar fins al Panjab (estat indi).
Escultura de la cara d'Alexandre el Gran
2. Últims anys de Felip II
Felip II va ser qui va iniciar el que seria la conquesta més gran de la història. Tenint 20.000 soldats i 8000 soldats auxiliars, va començar atacant els il·liris (Il·líria) i els tracis. Va prendre les seves mines d'or i plata i seguidament va anar directe cap a Grècia. Van estar deu anys recorrent tota Grècia i, en la lluita de Querona, van derrotar i aconseguir Rebels, Atenes i Tebes, on Alexandre el Gran va destacar molt. L'objectiu era que poguessin estar units i poder venjar-se dels perses. L'any 336 a.n.e Felip II va ser assassinat abans de poder fer l'atac.
3. Primers atacs d'Alexandre el Gran
Poc després de la mort de Felip II, el general Antípater no va tardar a nomenar a Alexandre com a nou rei. Les primeres decisions que va prendre van ser lluitar contra els il·liris i els celtes i també va calmar revoltes que passaven a Atenes i Tebes amb l'objectiu de tranquil·litzar tota Grècia. Seguidament, va alliberar les ciutats gregues de l'Àsia menor i després va prendre la capital de Frígia, Gòrdion. També va atacar un altra vegada als perses, fent que els pobladors de Síria i Fenícia es rendissin, però no els de la ciutat de Tir.
La lluita contra Tir va ser bastant llarga ja que entre els dos bàndols tenien un nombre molt elevat tant de soldats com de vaixells, convertint-la en una lluita més de defensa que d'atacs. Tot i així, finalment van poder entrar en la ciutat i guanyar.
4. Les grans conquestes
1- EGIPTE: a Egipte no va ser realment una conquesta perquè els egipcis estaven encantats amb Alexandre, perquè ells odiaven els perses. Alexandre va fundar la ciutat i al resar al santuari del Déu Amon, el sacerdot li va dir que seria un conqueridor increïble.
2- MESOPOTÀMIA (el cor de Pèrsia): aquesta sí que va ser la primera gran conquesta d'Alexandre. Dàrius, el rei de Pèrsia, en aquella època ja estava esperant a Alexandre amb 200.000 soldats mentre que els macedonis només en tenien 40.000, tot que estava més ben estructurada.
Estructura de lluita dels soldats d'Alexandre a la conquesta de Mesopotàmia
3- PÈRSIA: Abans d'anar cap a Pèrsia, primer va anar cap a Susa, on hi havia la residència d'hivern de Dàrius i també molt or i plata. Un cop allà, Alexandre es va dirigir a Persa (Persèpolis). Aquí Alexandre va deixar que destrossessin la ciutat com a venjança pels abusos dels reis perses a Grècia. Continuant amb la recerca de Dàrius finalment el va trobar assassinat per Bessos, qui va ser castigat brutalment després d'atrapar-lo.
4- ÍNDIA: Aquesta va ser l'última conquesta d'Alexandre abans de tornar a Grècia, va lluitar contra el rei Poros, a qui, impressionat per la valentia d'aquest al rendir-se, el va mantenir com a aliat. Alexandre volia seguir conquerint però els seus compatriotes li van dir que encara faltava molt per arribar on ell volia, que seria molt perillós i que ja estaven molt cansats per continuar lluitant, així que Alexandre va decidir tornar a Grècia.
5. Tornada a casa
El viatge per tornar a Grècia no seria fàcil i, mentre estaven a la desembocadura del riu Indus, Alexandre va separar les seves tropes en tres grups, un va anar cap a Pèrsia, un altre va anar a explorar la marítima pel golf Pèrsic i l'últim, el d'Alexandre, va travessar el desert de Gedròsia. Els tres grups van patir pèrdues de gent però sobretot el d'Alexandre, que van passar de 60.000 membres a només 15.000.
Els grups es van reunir a Carmània i ho van celebrar, tot i que encara quedava camí per recórrer fins a Susa, que era el següent destí. Durant el trajecte, Alexandre va haver d'afrontar a la corrupció entre els seus governants en territoris conquerits, que ho va solucionar promovent casaments entre els perses i els macedonis. Després d'això ja van tornar a Macedònia amb només 10.000 persones, i el 324 a.n.e Hefestió, fidel amic i conseller d'Alexandre, va morir.
6. Mort d'Alexandre
Alexandre, amb el seu tro i riqueses, feia que se'l veiés amb un to més diví i deshumanitzat, mentre que els seus generals i capitans encara vestien com macedonis. El 323 a.C ja la gent no sabia si tenir-li respecte o por, ja que Alexandre volia que el veiessin com un Déu i ja estava plantejant les següents grans conquestes. Malauradament per als seus somnis, Alexandre es va posar molt malalt i finalment el 10 de juny, va morir.
Aquest ha estat tot el trajecte de l'imperi d'Alexandre el Gran, com heu pogut veure, va ser històric. Alexandre cada vegada que guanyava una lluita el sentiment de superioritat li anava augmentant i volia aconseguir-ne més, i sempre ho acabava assolint. Això, però, provocava que anés perdent la confiança dels seus pobles. L'imperi encara podria haver estat molt més gran si Alexandre no hagués emmalaltit.
Gerard Planas
1r Batx
Comentaris