L'esclavitud a l'antiga Grècia era una part fonamental del funcionament de la societat, i totes les ciutats depenien dels esclaus per mantenir les seves activitats econòmiques i domèstiques. A Grècia, no tenir esclaus era un senyal de pobresa ja que, moltes famílies, tant riques com de classe mitjana, tenien esclaus per fer diverses tasques. Aquests esclaus eren considerats propietat dels seus amos i no tenien cap dret personal.
Aquests esclaus podien venir de diferents orígens, molts eren presoners de guerra que havien estat capturats durant conflictes. També hi havia esclaus que havien estat segrestats per pirates i venuts als mercats d'esclaus de ciutats com Atenes. Per últim, els fills dels esclaus també es convertien automàticament en esclaus, d'això s'anomenava esclavitud hereditària.
Els mercats d'esclaus era una cosa molt comuna sobretot en zones portuàries. Les famílies riques hi anaven per comprar els esclaus que necessitaven per les seves cases o propietats.
Quan una persona estava endeutada també tenia l'opció de vendre's a si mateix.
Els esclaus feien moltes tasques diferents i podien arribar a viure en millors o pitjors condicions, depenent de la seva ocupació.
- Els esclaus domèstics treballaven dins de les cases dels seus amos, fent tasques com cuinar, netejar o tenir cura dels fills. Tot i que estaven millor tractats que altres esclaus, seguien sent propietat dels seus amos i com tots, estaven completament a la seva disposició.
- Els esclaus públics treballaven per a la comunitat i feien feines com ajudar en l'administració o mantenir ordre en les assemblees públiques.
- Els esclaus agrícoles, treballaven a la terra, on la seva vida era molt més dura. Les jornades eren molt llargues i les condicions de vida molt difícils.
- Els esclaus miners, treballaven en mines, com les de plata de Laurion i allà patien les pitjors condicions de vida i les més extremades i perilloses. Molts esclaus morien joves a causa de les males condicions i els accidents dins de les mines.
Vivien tots igual?
La vida dels esclaus a Grècia depenia molt de la ciutat en la qual vivien, ja que cada polis tenia diferents maneres de tractar-los.
Els ilotes, esclaus d'Esparta, eren descendents de pobles conquerits. Estaven lligats a la terra i eren controlats amb una violència constant. Esparta organitzava la criptia, una pràctica en què els joves espartans caçaven ilotes per mantenir-los amb por.
En canvi, a Atenes, els esclaus duien a terme tasques més variades, com el servei domèstic, el treball al camp o a les mines. Els esclaus de les cases sovint eren tractats amb més proximitat.
Emancipació i llibertat: podien arribar a ser alliberats?
Tot i que la majoria d'esclaus no podien escapar de la seva situació, alguns podien arribar a ser alliberats. Això podia passar si els seus amos decidien alliberar-los com a recompensa de la seva lleialtat o, en casos bastant excepcionals, si l'esclau aconseguia els diners suficients, podia comprar-se a ell mateix. Tot i poder estar alliberats, encara tenien obligacions cap als seus antics amos i no gaudien dels mateixos drets que els ciutadans lliures.
Actualment, l'esclavitud legal com a sistema ha desaparegut a Grècia i gairebé a tot el món, gràcies als drets humans que protegeixen la llibertat. Però encara hi ha algunes formes modernes d'esclavatge, com el tràfic de persones o les condicions laborals abusives, que afecten a moltes persones de manera il·legal.
En conclusió, l'esclavitud a l'Antiga Grècia mostra com aquesta societat depenia completament dels esclaus per funcionar, ja que feien tota classe de treball sense dret ni llibertat. La manera de com eren tractats depenia de la ciutat i de la feina que feien, però sempre eren considerats propietat. Aquest sistema ens recorda com poden d'injustes ser les estructures de poder i la importància de garantir avui en dia la llibertat i dignitat de les persones.
|
Gerro que representa uns esclaus treballant a l'agricultura (Museu britànic)
|
Mercat d'esclaus, Jean-León Gérome
Esclau servint en un banquet
(ceràmica àtica de finals del S.V a.C, Museu del Louvre)
I vosaltres lectors, què en penseu de tot això?
Comentaris
Com veus els antics grecs ens han ensenyat tant coses bones com dolentes!
Una entrada apassionant Alba!