LES GUERRES MÈDIQUES
Les Guerres mèdiques van ser un conjunt de conflictes militars entre l'Imperi persa aquemènida i les ciutats-Estat de l'Antiga Grècia.
Van significar la fi de l'expansió de l'Imperi persa pel mar Mediterrani desprès de ser derrotat per Grècia.
Aquestes dues potències de l'època eren molt diferents entre si:
- Mentre l'Imperi persa fundat per Ciro ll el Gran era un estat monàrquic en expansió, les ciutats gregues eren Estats independents amb les seves formes d'organització política (com la democràcia a Atenes i la oligarquia a Esparta) però unides entre si per afinitat cultural.
Les Guerres Mèdiques van començar en 492 a.C i van culminar en 449 a.C. Se solen reconèixer tres períodes:
- La primera Guerra Mèdica (494-490 a.C)
- La segona Guerra Mèdica (480-479 a.C)
- La tercera Guerra Mèdica (478-449 a.C)
D'altra banda, va ser tot just un capítol en la perllongada enemistat entre aquestes dues cultures, que va culminar al segle següent quan Alexandre el Gran va conquistar i va dissoldre l'Imperi aquemènida.
El nom de les guerres mèdiques no té res a veure amb la medicina. Per contra, van ser anomenades així pel nom que els antics grecs donaven a una regió contigua a Pèrsia, Mitjana, les fronteres de la qual es trobaven entre la Mesopotàmia i el mar Caspi, que formava part de l'Imperi persa.
Els grecs sabien que el seu enemic era l'Imperi persa però van nomenar aquests conflictes com les guerres mèdiques.
Durant les guerres es van lliurar diverses de les batalles més famoses i significatives de la història, com les de Marató, Termòpiles, Salamina i Platea. Els grecs van sortir victoriosos i van conservar la civilització. Si haguessin estat derrotats, el món occidental no hauria heretat contribucions culturals tan duradores com la democràcia, l'arquitectura i l'escultura clàssica, el teatre i els Jocs Olímpics.
Sota un túmul es van enterrar les cendres dels 192 grecs caiguts a Marató.
L'imperi persa era una potència expansiva d'Àsia, el domini de la qual sobre Jònia i altres territoris antigament grecs era font de conflictes. A més, tenia plans d'expansió cap a l'oest, cosa que provocava una sensació d'imminent perill a les ciutats de l'Hèl.lade (la regió grega pròpiament dita).
Per part seva, segons l'historiador grec Heròdot, després del suport d'Atenes a la rebel·lió jònia, l'antipatia de l'emperador persa cap als atenesos s'havia exacerbat. Per això va encomanar al seu rebot Artafernes i a un noble persa de nom Datis la planificació de la conquesta de les costes gregues.
Les guerres mèdiques van culminar amb la signatura de la Pau de Calias, per la qual els perses es van comprometre a desistir dels seus plans de conquesta i no tornar a navegar el mar Egeu. A canvi, van obtenir permís per al comerç amb les colònies gregues d'Àsia Menor( Anatòlia). Per la seva banda, els grecs es van comprometre a no ficar-se als territoris controlats per l'Imperi Persa.
Amb aquest tractat es va posar fi als plans expansionistes de l'Imperi Persa a la Mediterrània. La Lliga de de Delos va continuar existint fins al 404 a.C, quan va concloure la guerra del Peloponès que va enfrontar a Atenes amb Esparta.
Aina Cruz Solé
1r Batx
Comentaris