ELS JOCS OLÍMPICS
ORÍGENS
Els Jocs Olímpics de l'antiga Grècia van ser un dels esdeveniments més importants del món grec antic, no només en l'àmbit esportiu sinó també social i religiós.
Els Jocs Olímpics es celebraven cada quatre anys a la ciutat d'Olímpia en honor a Zeus, eren part d'un festival religiós i esportiu que atreia participants i espectadors de totes les polis gregues.
Els primers Jocs Olímpics ens fan tirar enrere fins al 776 aC. Aquesta data és el primer registre oficial d'un guanyador però és molt probable que ja s'haguessin celebrat anteriorment. Segons la mitologia, es diu que el mateix Hèracles va fundar els Jocs per honorar a Zeus després de completar els seus treballs.
PROVES I DISCIPLINES
Els primers Jocs Olímpics van començar amb poques disciplines, però al llarg del temps es van anar introduint diverses competicions, les més importants van ser:
1. Cursa a peu: Aquest tipus de cursa era la disciplina central dels Jocs, amb diferents categories com el stadiòmetre, una cursa de 192 metres que equival a la distància de l'estadi grec, el diaulos, carrera de doble distància i el dolichos, una cursa de fons.
2. Pentatló: Era una prova que constava de cinc disciplines diferents: cursa a peu, salt de llargada, llançament de disc, llançament de javelina i lluita.
3. Pancraci: Era una barreja de boxa i lluita on es permetia tot menys mossegar i treure els ulls. Normalment acabava amb una retirada del combatent.
4. Carreres de carros: Tenien lloc a l'hipòdrom i eren una de les proves més espectaculars de veure. Quatre cavalls tiraven els carros i requeria tenir una gran habilitat per mantenir el control en les corbes perilloses.
Disciplina pancraci
PARTICIPANTS I CONDICIONS
Només els homes lliures grecs podien participar-hi. Competien amb roba interior, una tradició que simbolitzava la puresa dels cossos enfront dels déus, fins que a partir del segle V a.C, ho van fer despullats. Fent això, feien que les dones no poguessin participar en els Jocs Olímpics.
Respecte al tema de les dones, les casades o vídues no podien ni tan sols assistir a veure els jocs; al contrari que les donzelles, que sí que hi podien assistir, però alguns historiadors consideren que era fals.
Al 580 a.C aproximadament, es va inaugurar la versió femenina dels Jocs Olímpics, anomenada Jocs Hereus. Els Jocs consistien en carreres de noies on hi havien 3 categories d'edats. Anaven amb el cabell solt, sense cues ni trenes ni res, i portaven una peça de roba semblant a una túnica anomenada quitó.
Quitó, peça de roba que portaven les dones als Jocs Hereus
PREMIS I HONORS
El públic aplaudia als guanyadors de les proves i els llençaven flors i fulles fresques. També rebien una corona d'olivera salvatge i posar una cinta de llana al cap. A més, després se li donava al guanyador una fulla de Palma.
Els premis es lliuraven a l'entrada del temple de Zeus. Els heralds anunciaven els noms, llocs d'origen, llinatge i els èxits dels guanyadors. Els guanyadors tenien l'opció de dedicar una estàtua amb la imatge per recordar el triomf.
DIFERÈNCIES ENTRE ELS JOCS OLÍMPICS ANTICS I ELS MODERNS
Els Jocs Olímpics antics i moderns comparteixen certes idees, però han evolucionat molt en objectius, valors, participants i disciplines. En l'antiguitat, els Jocs eren esdeveniments religiosos dedicats a Zeus, i servien per honrar els déus i unir el món grec amb una treva sagrada. Nomes hi participaven homes lliures grecs, que competien despullats, i les dones no podien assistir com a espectadores.
Els Jocs moderns, impulsats per Pierre de Coubertin el 1896, tenen com a objectiu promoure la pau i la cooperació internacional. Ara hi participen atletes de tot el món i de tots dos sexes en disciplines molt més diverses, com gimnàstica, natació i esports d'equip. S'han instaurat les medalles d'or, plata i bronze per als tres primers classificats. Tot i que la treva olímpica ha perdut força com a concepte, els valors d'esportivitat, superació i fraternitat es manten com a llegat dels antics Jocs.
CONCLUSIÓ
Els Jocs Olímpics de l'antiga Grècia eren molt més que un simple esdeveniment esportiu. Van servir per unir el món grec sota una cultura comuna, alhora que celebraven la força, l'honor i la devoció als déus. Avui dia, els Jocs moderns mantenen viu l'esperit de competició i pau internacional que caracteritzava els antics Jocs, però amb valors adaptats a l'era contemporània.
Pol Fernàndez
1r Batx
Comentaris
Em sorprèn molt les proves que s'arribaven a fer com la cursa a peu o el pancraci. Segur que veure-les era molt interessant. Dintre de la cursa de peu, paraules com stadiòmetre o dolichos, no les coneixia i m'ha captivat molt el seu significat i estaria bé que també es faci avui en dia.
Gran feina!
Per mi el més interessant són les disciplines que res jugaven abans, ja que ara ja no es fan! Seria un passada poder-los veure a la vida real fa milers d'anys! El que em sembla malament és que les dones no poguessin participar.
Molt bona feina Pol!
Abans que se celebressin als Jocs Olímpics tots els atletes anaven a la palestra. La palestra era l'escola de lluita de l'Antiga Grècia, on es pereparaven majoritàriament pels jocs i allà anaven els millors atletes de cada ciutat.