LA MITOLOGIA, MASCLISTA?

Com ja sabem, hi ha dotze déus de l'Olimp a l'antiga Grècia, però ens hem plantejat mai la diferència entre els rols d'aquests? 

Si ens ho plantegem, podríem arribar a pensar que és masclista, ja que les deesses tenen atribuïts rols més femenins i obsolets (segons el pensament d'alguns) i els déus tenen atribuïts rols més masculins i útils, que a més, segons està entès, requereixen més força i valentia. Això també es pot veure clarament en les seves representacions al llarg de la història; les representacions dels déus es focalitzen en reflectir la masculinitat, la força i la grandesa, i les de les deesses es focalitzen en reflectir la feminitat, la serenitat i la bellesa per sobre de tot. Ara donaré alguns exemples per recolzar aquesta idea.

Zeus

El rol d'aquest déu és ser el pare del cel i dels fenòmens atmosfèrics, i també de la justícia, és el que se'n diu el déu suprem. Clarament, és un rol entès com a masculí i important, i se'l representa d'una manera molt masculina, se'l mostra com a un home en forma i amb bon físic, amb barba i amb control.

Zeus de Esmirna, desenterrat l'any 1600 (Louvre)

Hera

Hera és la deessa del matrimoni. Aquest és un rol femení i que requereix de menys responsabilitat, a part que  no demana força física i se la representa amb serenitat i bellesa, pell clara i llisa, els cabells ben posats i la roba impecable.

L'Hera Campana. Còpia romana en marbre de l'original. 

Afrodita

Ella és l'encarregada de la fertilitat, la maternitat i la bellesa, el qual és un rol femení i atribuït a les dones, ja que les dones sempre han d'estar belles perquè un home les vulgui i són les que han de tenir fills sempre, ja que si un home diu que no vol tenir fills no passa res, però si una dona no vol tenir fills està molt mal vist. Està representada d'una manera molt femenina, i es marca molt la seva bellesa, ja que la representen amb la pell molt blanca i llisa, les faccions del rostre perfectes i els cabells ben pentinats. A més, la representen despullada deixant veure clarament els seus pits i les seves parts íntimes.

El naixement de Venus, William-Adolphe Bouguereau, 1879

Ares

Ares és el déu de la guerra, la qual des de principis de la història ha estat atribuïda als homes tenint en compte que antigament les dones no podíem anar a la guerra. Està representat clarament d'una forma molt masculina, ens deixa veure els seus abdominals i les seves parts íntimes. 

Estàtua Ares a Villa Adriana (Tívoli)

Cal mencionar que no sempre és així, que hi ha algunes excepcions com per exemple Atena, Àrtemis, Apol·lo i Eros, però generalment els déus exerceixen més rols masculins i de força i les deesses rols més femenins i de més feblesa. 

Això podríem comparar-ho amb les feines d'avui dia. Això és perquè tot i que no ho vulguem segueixen havent-hi rols de gènere i això s'associa a la percepció que tenim de la capacitat de cada persona a l'hora de fer una feina. Hi ha moltes menys dones fent feines físiques, com per exemple a una obra o una feina que comporti aixecar pes, i hi ha molts menys homes fent feines com per exemple de neteja o cura. Per exemple, està contemplat que l'home és el metge i la dona la infermera. Que l'home és qui construeix la casa i la dona qui la neteja. Que l'home és qui dirigeix i la dona qui endreça els papers. Que el futbol femení té menys públic perquè les dones juguen pitjor, i tot això són coses que ens agradaria negar que passen, però que no podem. 

Tot i que com a societat hem avançat molt i hi ha una lluita dia rere dia perquè això canviï, encara estem, si més no, lluny d'aconseguir que això deixi de ser així. Això, òbviament, no vol dir que no hi hagi dones metgesses o homes que netegin cases, però és veritat que moltes vegades una empresa es decanta més pel gènere que per la capacitat a l'hora de triar algú per una feina. 

Concloent la meva entrada, podríem considerar que la mitologia grega era masclista, i si ho pensem, té moltes similituds amb les feines d'avui en dia.

Núria Marimon Zapatero

1r Batx