ELS TEMPLES I L'ARQUITECTURA A L'ANTIGA GRÈCIA

L'arquitectura de l'antiga Grècia va establir els fonaments de l'arquitectura occidental que van perdurar durant molts segles. És una cultura antropocèntrica que se centra en la creació de l'art a mida de l'home. L'art grec va ser una combinació innovadora i transformadora d'influències artístiques provinents d'Egipte, del Pròxim Orient i de les cultures de l'Egeu.  

L'evolució de l'art es pot organitzar en diverses etapes: la fase de formació (1000-650 aC), el període arcaic (650-450 aC), la fase clàssica (450-325 aC) i el període hel·lenístic (325-30 aC). Abans d'aquests períodes, les primeres manifestacions artístiques descobertes a Grècia corresponen a l'art minoic o cretenc, que es va desenvolupar entre el 2000 i el 1400 aC. 

ELS TEMPLES 

Els edificis més importants eren els temples que apareixen al S VIII a.C, que es caracteritzaven per la seva senzillesa amb una sola sala llarga amb un pòrtic. Aquesta senzillesa es veu manifestada en l'estructura arquitravada sobre les columnes. Primer aquests temples eren construïts amb toves i una columnata de fusta, després al S VII a.C es comencen a construir en pedra. La major part dels temples son de plana rectangular i les seves parts solen ser: la cel·la, els pronaos, els opistòdoms, l'àditon, el basament, el peristil, el frontó, l'entaulament, els frontons i els frisos. 

El paisatge influeix en com l'ésser humà es relaciona amb la natura. Els grecs personificaven els elements naturals, associant-los a presències divines que transmetien aquesta percepció. Els temples de deïtats com Demèter o Hera es construïen en espais on la natura era predominant, en llocs on l'home intervenia en el paisatge i s'erigien temples en honor a Apol·lo, Zeus... 

ELS TEATRES

Els grecs tenien una gran passió pel teatre i, per a aquesta finalitat, van erigir construccions majestuoses. Aquests espais eren sempre a cel obert, les grades disposades en forma de mitja lluna, estaven situades en el vessant d'un pujol, aprofitant així la inclinació natural del sòl per garantir que tots els assistents tinguessin una visió clara de l'escenari. Gràcies aquests i altres recursos els teatres podien arribar a acollir fins a 15.000 persones, fins i tot una capacitat que avui dia sembla immensa.
Va sorgir amb una finalitat religiosa, vinculada al culte a Dionís, i es va construir en un pendent amb seients excavats per als espectadors. L'àrea escènica on els intèrprets representaven, era precedida per una zona circular anomenada orquestra, que funcionava com a amplificador de so i on el cor cantava i ballava en consonància amb l'acció dels actors. Al fons, es trobava l'escena, equipada amb tres portes simètriques, on es col·locaven els elements escenogràfics i que, amb el temps, els romans van complementar amb una paret molt alta. 

Els grecs aconseguien una harmonia en els seus edificis amb la repetició constant de dos elements principals que eren les columnes i l'entaulament. Aquests elements es combinaven en diferents estils, anomenats ordres arquitectònics, que es distingien per la seva forma de columnes i els seus capitells.  




ORDRES ARQUITECTÒNICS
fotografia del Panteó, temple d'Atenes
  • Dòric: aquest estil destaca per ser el més antic i senzill dels tres, considerat l'expressió pura de l'arquitectura grega. Aquest estil evoca poder i heroisme, es va emprar amb aquesta connotació simbòlica durant el Renaixement. Un exemple emblemàtic d'aquest estil és el Partenó, el temple d'Atenes. 
fotografia de l'Erectèon, temple d'Atenes
  • Jònic: és més estilitzat que l'ordre dòric. La columna compte amb una base i el fust acaba en un capitell decorat amb dues volutes. L'arquitrau, en lloc de ser llis, està dividit en tres franges i el fris es destina completament a la decoració escultòrica. Un exemple d'aquest estil és l'Erectèon.  
  • fotografia del temple de Zeus olímpic d'Atenes
    Corinti: simbolitza l'elegància, aquest estil És encara més refinat que el jònic. No obstant això, la diferència més destacada entre els dos ordres es troba en el capitell, que en aquest cas presenta un disseny vegetal amb motius de fulles d'acant. Un exemple d'aquest ordre és el temple de Zeus Olímpic a Atenes.  
Aquí teniu un vídeo dels diferents ordres arquitectònics que explico anteriorment:

 

Ona Coll Targarona 
1r Batx 

Comentaris

Alba Gabasa ha dit…
Molt bon treball, Ona! M'ha encantat la descripció detallada de cada ordre arquitectònic i com els grecs creaven aquesta "harmonia" amb les columnes i l'entaulament. És impressionant com aquests estils es mantenen encara avui i són tan influents. També trobo fascinant el paper que el teatre i la natura tenien en la seva arquitectura. M'agraderia poder-los veure en directe!
Molt interessant la teva entrada, Ona! M’ha cridat molt l’atenció el concepte d’una cultura antropocèntrica, que centra l’art a mida de l’home. Una curiositat que complementa aquesta idea és que els grecs també dissenyaven els seus edificis i escultures basant-se en proporcions harmòniques, com el cànon de Policleto o la secció àuria, perquè consideraven que reflectien l’equilibri ideal de la natura i la vida humana. Això explica per què l’arquitectura i l’art grec transmeten aquesta sensació d’ordre i perfecció.
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada Ona! Em sembla ben curiós que per ser una cultura on els deus tenien un paper tan important en la vida quotidiana de la població se centressin en l'art antropocèntric donant més importància als humans que els deus en si, quan en part tenien molts temples o escultures en referència a ells.
Maria Cruz ha dit…
Molt bona entrada Ona! M'ha semblat molt interesant la seva capacitat d'harmonitzar la funcionalitat i l'estètica, aconseguint edificis que reflectien no nomes la seva habilitat tècnica, sinó també valors culturals i religiosos del moment. Saps que els grecs construïen els temples amb ajustament òptics perquè semblessin perfectament rectes, tot i que les línies no eren rectes del tot?
Aina Cruz ha dit…
Molt bona entrada! Has fet una explicació molt completa de com els grecs combinaven funcionalitat i estètica en la seva arquitectura, aconseguint edificis que no només eren útils, sinó que també reflectien els valors culturals i espirituals del seu temps. M’ha semblat fascinant com utilitzaven el paisatge natural per integrar els temples en la natura i com associaven aquests espais a presències divines. També és molt interessant com els teatres aprofitaven la inclinació natural del terreny per millorar l’experiència dels espectadors i amplificar el so. És increïble com aquests dissenys, encara avui, són exemple d’harmonia i enginy tècnic.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)