VIRGILI A LA DIVINA COMÈDIA

Virgili va ser un poeta romà nascut al segle I aC, i va escriure diferents obres com les bucòliques o les Geòrgiques, obres centrades en temes agrícoles, però és majoritàriament conegut per haver escrit l'Eneida, una obra que narra les aventures del heroi troià Enees. Aquesta obra va ser encarregada per l'emperador August per legitimar l'origen diví de Roma.

A més a més, Virgili juga un paper molt important a La divina comèdia, l'obra del poeta italià Dante Alighieri. Tot i que Virgili va viure segles abans que Dante la seva figura es crucial durant la primera i segona part de la obra. 

Retrat de Dante - Sandro Boticcelli (1495)

Ara bé, de què va La Divina Comèdia

La divina comèdia és un poema que es divideix en tres parts:

La primera part, l'Infern, comença amb Dante perdut en una selva fosca, on es troba amb tres bèsties que li barren el pas. Virgili l'ajuda i el guia a través dels nou cercles de l'infern. Cada cercle representa un pecat específic, i els condemnats sofreixen càstigs proporcionals a la gravetat dels seus pecats. En aquesta part Dante parla del mal, el pecat i el càstig etern.

En la segona part, el Purgatori, Dante i Virgili surten de l'infern i pugen la muntanya del Purgatori, que és el lloc on les ànimes passen un procés de purificació abans de poder entrar al paradís. El Purgatori està dividit en set terrasses, representant els set pecats capitals.  En aquesta part Dante reflexiona sobre l'esperança de l'expiació dels pecats.

A l'última part, el Paradís, Dante ha de ser abandonat per Virgili i guiat per Beatriu, l'amor de la seva vida, a través dels nou cels del paradís. En aquesta última part Dante aconsegueix la visió beatífica, que és la percepció visual directa de Déu, i també el seu coneixement directe.

Trobada de Dante amb Beatriu - J.W.Waterhouse (1914)

Simbolismes dintre de l'obra

El viatge que fa Dante és una metàfora de com l'anima fa el viatge cap al cel, amb Déu. Comença des de la mort, quan l'ànima està a l'infern, on reconeix el pecat, després passant penitència per expiar els pecats, i finalment aconseguint la redempció i entrant al cel. 

La raó per què Virgili no pot entrar al Paradís és perquè ell representa la raó humana i el coneixement que tenen els humans a la terra, i no pot entrar en l'àmbit diví.

En resum, en aquesta obra Dante utilitza Virgili per representar a la raó humana. Tot i això l'autor ensenya que, per aconseguir una veritable unió amb allò diví, s'ha de deixar de banda la raó i centrar-se en la fe.

Aquí teniu un vídeo que explica amb més profunditat l'obra.

Judit Muñoz
1r Batx

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES