LA DESTRUCCIÓ DE POMPEIA

Pompeia era una ciutat ubicada gairebé a la vora del mar i on a més, tocava la desembocadura del riu Sarno. La seva població era de 15.000 habitants (un terç eren esclaus) i a més era una ciutat amb una convivència pacifica on no hi havia conflictes. 

La ciutat de Pompeia estava envoltada per una muralla la qual tenia diferents entrades, dins la ciutat tenien amfiteatres, escoles, botigues, tavernes, tallers, temples, mercats... però el que els ho va portar cap a la catàstrofe va ser el volcà que tenien a tan sols 8 quilòmetres de distància de la seva ciutat, anomenat el Vesuvi.


   Pompeia abans de la seva destrucció, any 79.


Abans que el volcà erupcionés, uns anys abans va haver-hi un primer terratrèmol que va produir nombrosos danys a Pompeia i a altres ciutats del 
voltant. Aquests terratrèmols cada  cop eren més constants, però amb  molta 
menys  intensitat, per tant, els habitants de Pompeia s'hi van anar acostumant. El que no  s'esperaven era  que, a l'agost, aquest terratrèmol no anava a ser   com els anteriors, sinó mil cops més intens.                                                                                El Vesuvi en plena erupció, any 79

El magma que estava acumulat a dins del Vesuvi va fer que el cràter esclatés 
durant 19 hores i va expulsar en forma de  pluja  4  quilòmetres  de  cendra  i 
roques.                                                                 

La gent del poble no sabia com reaccionar, no sabien el que havien de fer ni com havien d'actuar davant aquesta situació. Així que, la majoria d'ells es va tancar a casa o als establiments públics, és a dir, un lloc que pogués ser un refugi tot i que els sostres no anaven a aguantar aquell impacte. 

Passades les hores, Pompeia ja estava coberta amb una capa de mig metre de cendra, unes poques hores més tard la cendra ja cobria la ciutat de Pompeia i els voltants amb una capa d'un metre d'alçada. La majoria de la població que estaven en refugis intentaven fugir i hi havia d'altres que es quedaven fins que el volcà parés. Però el que no s'esperaven és que a la nit vendria el pitjor de tot. A la matinada, una de les sis onades piroclàstiques destruiria la ciutat veïna, la ciutat d'Herculà. La segona onada va venir poc temps després i ja al matí, una capa volcànica de 3 metres de cendra cobria tota la ciutat de Pompeia. 

Alguns dels habitants que quedaven, els supervivents, intentaven fugir, ja que semblava que la calma havia tornat, però hi havia d'altres que tornaven a les seves cases a poder recuperar les pertinences i anar-se'n. Just en aquell moment, el volcà va impulsar una tercera onada fent que la gent dels carrers quedés completament destruïda.
Passaven les hores i hi havia onades una darrera l'altre, arrasant amb totes les persones que hi quedaven. Fins que va arribar la sisena i última onada, l'onada que es va expandir moltíssim més que les anteriors, fent que així, tota la ciutat quedés devastada.

Avui en dia s'han trobat més de 2.000 cadàvers en les excavacions de Pompeia, i no només de persones sinó que  també van morir molt animals, com gossos o cavalls. Els cossos dels habitants  s'han pogut conservar per la cendra, i és que, gràcies a això podem veure'ls en les seves posicions reals de com van morir per culpa de les onades piroclàstiques. 


Cadàvers ara en el museu de Pompeia, 2024

Ara us pregunto... 
Què passaria si el Vesuvi entres en erupció ara en l'actualitat? Com afectaria això a les ciutats properes?

Berta Guinart Becerra 
1r Batx 

Comentaris

Maria Cruz ha dit…
Quina bona entrada Berta! Que impactant com els habitants de Pompeià, sense comprendre magnitud del desastre, es van refugiar a casa seva o edificis públics, pensant que serien llocs segurs, com la cendra i les onades els van atrapar. Es dolorós imaginar com molts van quedar fosilats en les seves ultimes posicions. Responent a la teva pregunta, si el Vesuvi entres en erupció possiblement afectaria greument a les ciutats properes com Nàpols, amb danys humans econòmics i ambientals, l'impacte seria devastador amb possibles pèrdues de vides i grans destruccions.
Aina Cruz ha dit…
Quina entrada tan impactant Berta! M’ha impactat molt la descripció de com els habitants de Pompeia, tot i ser conscients dels terratrèmols anteriors, no eren capaços d’imaginar la magnitud del desastre que els esperava. És tan dolorós pensar en com es van refugiar en llocs que creien segurs, només per ser atrapats per les onades piroclàstiques sense poder escapar. També em crida l’atenció el fet que, malgrat la destrucció total, els cossos han quedat conservats, mostrant la seva posició final en un moment tan tràgic. És difícil de processar com la natura pot ser tan poderosa i devastadora, però alhora, gràcies a les excavacions, tenim una finestra a aquest moment de la història que ens ajuda a comprendre millor el passat.
Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Berta!! El 1592 es va redescobrir Pompeia per unes obres que estaven fent al canal del Sarno, però no és fins al 1748 quan comencen les excavacions de la ciutat. En part gràcies a Roque Juaquín de Alcubierre, ja que va excavar un túnel entre la lava desenterrant l'amfiteatre, les termes, el gimnàs, el temple d'Apol·lo... Sent aquest últim l'edifici religiós més important que hi havia a la ciutat. Com bé diu el nom estava dedicat al déu Apol·lo i es va construir al voltant del segle Vlll o Vll aC.
Pol Fernàndez ha dit…
M’ha semblat fascinant com descrius els detalls de la destrucció de Pompeia i, sobretot, la conservació dels cossos gràcies a la cendra. Aquesta part em fa reflexionar sobre com la natura pot preservar moments tan tràgics de la història, i ens permet entendre millor el passat i les vides de les persones que hi vivien. Molt ben explicat i molt treballat, molt bona feina Berta!!!

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)