EL MITE DE MEDUSA

Medusa era un dels monstres més populars de la mitologia grega, era una de les tres Gorgones, criatures que tenien serps en lloc de cabells. A diferència de les seves germanes Esteno i Euríale, era mortal, significa que podia morir en qualsevol moment.
Medusa tenia el poder de convertir en pedra qualsevol persona només mirant directament als ulls.
    Medusa, Guian Lorenzo Bernini, Italia, 1640

Segons el mite, no sempre va ser un monstre, abans ella era una dona humana molt bella, ella treballava com a sacerdotessa en el temple d'Atena, la deessa de la saviesa i la guerra. Tothom es fixava en ella per la seva bellesa, fins que un dia Posidó, el déu del mar, es va enamorar d'ella i la va portar i la va portar al temple d'Atena, on la va violar.

Atena va enfadar-se tant que va transformar Medusa en un monstre, va canviar els seus cabells per serps i li va donar el poder o maledicció de que qualsevol que la mirés als ulls el convertiria en pedra. Després d'això Medusa va viure sola, allunyada de la gent i ningú podia apropar-se sense ser petrificat.

Medusa va viure molts anys aïllada del món fins que un heroi anomenat Perseu, fill de Zeus, rei dels déus i de Dànae, una humana, va anar  a una missió encomanada pel rei Polidectes i li va encarregar portar-li el cap de Medusa.
Perseu va rebre ajuda dels déus, d'Atena un escut brillant, d'Hermes unes sandàlies amb ales, una espasa i un casc.
En arribar on estava Medusa, Perseu va entrar en la seva cova mentre ella dormia i li va tallar el cap.

   Perseu amb el cap de medusa, de Florència, Itàlia 

A continuació adjuntaré un vídeo sobre aquesta història:


Júlia Romero  
1r batx

Comentaris

Núria Marimon ha dit…
M'ha agradat molt la teva entrada, sempre he pensat que el mite de medusa és molt interessant, ja que sempre se la deixa a ella com el monstre i la dolenta quan realment va ser violada i maleida. Crec que ho has explicat molt bé i que el vídeo que has posat resumeix molt bé aquest mite.

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LES CASES ROMANES